El passat dimecres va començar oficialment La Patum de Berga, de les festes més maques i tradicionals dels Països Catalans. Dijous a la nit es va celebrar la primera Patum completa, i es va fer un acte d'homenatge al Josep Maria Isanta, fill de Berga assassinat a ganivetades l'any 2005 quan intentava defensar el seu germà d'un grup de brètols.
L'Isanta era membre del ball de Nans Nous i dijous el germà, un cosí, i un parell d'amics més van posar-se els capgrossos per homenatjar el Josep Maria. També hi eren els pares, a peu de plaça, a primera fila del ball, contenint l'emoció com bonament van poder. Reconec que se'm va saltar alguna llàgrima empatitzant amb els familiars, i els nombrosos amics que devien ser a la plaça de Sant Pere de Berga.
Ja fa uns quants anys que no he pujat a Patum, després de més de dues dècades anant-hi. Tanmateix, sé que més d'hora que tard hi tornaré.
