Laos 3 - Luang Prabang.

 

He passat 4 nits a Luang Prabang, la ciutat més turística de Laos, tercera en nombre d'habitants (77.000), i capital de la província de nom homònim. Hi he arribat des de Vang Vieng amb el tren xinès en una hora. 

La ciutat em va rebre amb una pluja torrencial que, de fet, ja havia començat a patir a Vang Vieng. El trajecte passa la major part del temps per túnels, així que no són gaires els paisatges que et deixen veure, que s'intueixen espectaculars pel poc que es veu 

Un dels principals atractius de Luang Prabang és la seva arquitectura barreja de colonialisme francès i temples budistes. N'hi ha més de 50 diuen. I per descomptat l'ambient relaxat de vida, molt lligada al riu Mekong que travessa la ciutat. Hi ha un munt de locals amb terrasses per fer una copa a la vora del riu veient la posta de sol (gaire més d'hora et torres de calor).

També hi ha algunes excursions interessants per veure cascades, coves, camps d'arròs, alguns poblets d'aquells que els nens van sols des de ben petits.

 I com no, un munt de llocs per menjar de tot. Molt menjar xinès perquè el major nombre de turistes són d'aquest país, però també trobes cuina local, tailandesa, vietnamita... Jo, entre arrossos o fideus acompanyats del que sigui, i les brotxetes de mil coses diferents ja estava servit. I evidentment, sempre acompanyat de la cerveseta (Beerlao, o la Luang Prabang).

Un dels moments esperats del dia era anar a veure la posta del sol a una terrassa a la vora del Mekong. Algun dia vaig suar la gota grossa fins que el sol no es va amagar darrera la muntanya.

Per aquí també m'he mogut amb moto. He pogut anar sense casc per dins de la ciutat, com els locals. I aparques allà on sigui al carrer mateix, no hi ha problema.

Podria quedar-me més dies sense problema perquè a més, estic en un hotel súper xulo amb piscina i gandules amb para-sols, i estic llegint força. M'he acabat el "Junil" del Joan-Lluís Lluís en una setmana. Boníssim.

Laos 2 - Vang Vieng.

 

He passat tres nits a Vang Vieng, 126 km. al nord de Vientiane. Hi vaig arribar amb el tren ràpid xinès (1 hora) que connecta la capital de Laos amb la Xina i que serveix els laosians per tenir un millor sistema de transport, i als xinesos per poder fer negoci i turisme amb un país veí. De fet, els xinesos són la comunitat més nombrosa entre els turistes en aquestes dates. 

Actualment és temporada baixa perquè és estació de pluges i l'ocupació baixa notablement, cosa que a mi em va de meravella per trobar lloc a tot arreu i sense massificacions en els llocs turístics. De fet he anat a coves on m'hauria agradat trobar algunes persones més. :-)

Vang Vieng és una ciutat de 25.000 habitants, tot i que quan et mous pel centre sembla un poble. La majoria dels negocis del centre estan dirigits al turisme, i ben pocs regentats per laosians. Coreans, xinesos, vietnamites, tailandesos... Els locals lloguen O venen les propietats perquè altres dirigeixin els negocis.

El principal atractiu de la zona és l'espectacular paisatge muntanyós i el riu que travessa la zona. Hi ha desenes de coves per visitar i zones de bany espectaculars. I per tot arreu camps d'arròs que en aquesta època llueixen un verd intens que captiva i em fa aturar la moto cada dos per tres per fer fotos.

He llogat la moto un parell de dies (150.000 kips/dia, uns 6 euros) per fer excursions i reconèixer la zona. Alguna excursió m'ha portat sorpreses pel camí: com ponts de fusta d'aspecte fràgil; trams amb bassals i fang, o amb pedres, vaques, gossos, galls, etc., al mig de la carretera; O directament un final inesperat del camí quan el Google Maps em deia de continuar.

Quan no he estat d'excursió he omplert les hores anant a la piscina de l'hotel del costat a llegir el "Junil" del Joan Lluís Lluís, que m'ha enganxat fort, i fer una capbussada, o a fer massatges, o a menjar plats locals. Tres dies que han passat volant. 

Avui vaig més als nord encara cap a Luang Prabang. 

Laos 1 - Vientiane.

 

He passat un parell de nits a la capital de Laos, Vientiane, a escassos vint quilòmetres de la frontera amb Tailàndia. I anys llum de distància entre les dues capitals. Sí a la tailandesa hi viuen més de 17 milions de persones, la laosiana està al voltant dels 800.000. Aquí hi ha comptats gratacels i el trànsit és força fluït. De turistes tampoc se'n veuen gaires, com a mínim d'occidentals. I vaig a visitar els llocs turístics i estic pràcticament sol.

Per aprofitar al màxim el temps que hi he passat vaig llogar una scooter per 150.000 kips (uns 6 euros). És una ciutat plena de temples budistes, i encara en construeixen. Suposo que han vist un filó turístic per aquesta banda... També hi ha els tradicionals mercats de dia i de nit, un munt de llocs de massatge, i restaurants de diferents països. A mi m'ha encantat un vietnamita força popular i barat.

Una de les coses bones de Laos és que pots esmorzar un entrepà com déu mana. Els francesos van deixar aquesta tradició culinària en els anys d'ocupació, i els laosians encara la conserven. Això sí, no coneixen lo de sucar el pa amb tomàquet.

Aquests dies he coincidit amb alguna celebració budista que encara no sé dir-vos exactament a qui va dedicada. En tot cas he pogut veure alguna celebració als temples (les celebracions sempre estan relacionades amb oferir als budes diners, menjar, begudes, o altres), i la relació dels feligresos d'aquesta religió amb els monjos (consellers, guies espirituals, i altres receptes màgiques).

Avui marxo cap a Vang Vieng en el tren d'alta velocitat que han construït els xinesos per enfortir les relacions comercials i poder arribar més ràpidament de vacances. A veure què tal el viatge.

Començo per Bangkok.

 

Dilluns al vespre vaig agafar un vol de la companyia Emirates cap a Bangkok (via Dubai). 6 hores i escaig aprox. cada vol, més tres hores i mitja d'espera al luxós aeroport dels Emirats Àrabs, per arribar, mig grogui, a la capital tailandesa cap a les 19:00 del vespre. Vaig sortir que es feia fosc i vaig arribar que es feia fosc al destí.

A Bangkok he passat un parell de dies per aclimatar el cos i abans d'agafar un nou vol que em porta a la frontera de Tailàndia amb Laos, a la ciutat d'Udon Thani. Aclimatacio climàtica i de la son. La primera està costant força, amb aquesta humitat enganxosa que fa que els 35° catalans em semblin poca cosa. Pel que fa a la són, he de dir que la cosa va massa bé i tot, dormint més de 8 hores diàries gràcies al cansament acumulat i a l'aire condicionat de l'habitació d'hotel.

En aquests dos dies no he fet massa el turista. He visitat la casa de Jim Thompson, un diplomàtic nord-americà que va arribar a Bangkok als anys 60's i que va fer negoci amb la seda, i que va desaparéixer en estranyes circumstàncies a Malaysia. També he estat mirant pels mercats a veure si trobava calçotets bé de preu, però misteriosament no n'he trobat. Bé, a una paradeta al carrer però vaig pensar que en trobaria de millors i no els vaig comprar.

També vaig anar a buscar un recinte esportiu on hi havia pistes de Takraw, un esport tradicional molt espectacular barreja de vòlei i futbol, però no hi havia ningú jugant. De casualitat quan tornava cap a l'hotel vaig veure un grup de gent jugant en un descampat ple de runa i brossa, i m'hi vaig apropar per veure'ls en acció. Hi havia algun borratxo i altres fent apostes, i vaig poder veure una joves en acció que déu n'hi do.

La resta d'activitats a Bangkok vindrien a ser les típiques de menjar (al carrer o en llocs locals), fer massatges (un parell en dos dies), anar a comprar al 7-Eleven, i poca cosa més.

Avui tenia previst marxar de Bangkok en un vol de Thai Vietjet a les 15:30, però quina sorpresa m'he endut quan la noia del mostrador de la companyia m'ha dit que el meu vol era del 10 de JUNY!!! Se m'ha quedat cara de tonto (més). Vaig comprar el vol online fa prop de mig any i ja m'estranyava que no em deixava fer la facturació on-line...

Sí hagués tingut 20 anys potser hauria entrat en pànic. Amb la meva edat i amb l'experiència que tinc, he començat a cercar un nou vol per viatjar avui mateix. I aquí estic, esperant que surti el meu nou vol amb Air Asia a les 18:35. L'aventura és l'aventura!!

Casa museu de Jim Thompson.

Voyage, voyage.

 

Benvolguts/des, us faig saber que foto el camp. Aquest vespre agafo l'avió per fer el tradicional viatge estiuenc. Enguany torno a marxar lluny. Sabeu a on?

- Un país que no he visitat mai.

- No té sortida al mar.

- És una República.

- La bandera té els colors vermell, blau i blanc.

-  No arriba als 10 milions d'habitants.

-  Van detenir-hi un delinqüent espanyol.

Ha arrencat el Tour amb els dos favorits dels darrers anys: Pogacar i Vingegaard.

 

Ahir va arrencar a Lille l'edició número 112 del Tour de França. Una nova edició on els principals favorits tornen a ser l'eslovè Pogacar i el danès Vingegaard, els dos darrers guanyadors de la prova (s'han repartit els triomfs de les cinc darreres edicions) i que avui ja s'han deixat veure en el final de la segona etapa, entrant a l'esprint final just darrere el vencedor, l'holandès Van der Poel, que es col·loca líder provisional de la prova.

Tant de bo enguany Vingegaard estigui millor que en la darrera edició on venia d'un important accident que li va afectar força la preparació, i pugui oferir més batalla a l'eslovè, que sembla que torna a estar en gran forma. Aviat ho comprovarem, ja que la 5a etapa és una contrarellotge i veurem com estan les forces d'un i altre.