Boicot a Israel.

 

El passat dijous ens vam manifestar a Terrassa, des de la Plaça de Ca n'Anglada fins al Carrefour del parc comercial Terrassa Plaça, per donar suport al poble palestí i demanar el boicot a l'estat d'Israel i a totes les empreses que hi fan negoci o que directament els financien. 

Trobo escandalosa la passivitat de la gran majoria dels estats davant del genocidi que estan cometent els israelians, i més tenint en compte que quan Rússia va atacar Ucraïna no van trigar res a imposar penalitzacions i vetos als russos. Fora de les competicions esportives, fora de competicions artístiques, veto al comerç...

La doble vara de mesurar els crims d'uns i altres em sembla una aberració, però sembla evident que uns són cul i merda amb els ianquis, i els altres no. Ras i curt.

Doncs penso que els ciutadans, ja que poca cosa podem fer per aturar la barbàrie, com a mínim tenim la força del consum i de decidir que amb els nostres diners no col·laborarem a que tot això continuï. 

El temassu del dimecres. Scorpions - "Wind of a change".

 

Un dels clàssics de la banda alemanya Scorpions és aquest "Wind of a change" de l'any 1990, que van gravar poc abans de la caiguda del mur de Berlín, quan s'albiraven canvis mundials en positiu, i va ser una mena d'himne no oficial de la reunificació d'Alemanya.

Els Scorpions van ser la primera banda de hard rock que va poder tocar a Rússia, concretament a Moscou l'any 1989. 

Primer cop a Berlín.

 

Aquest pont he viatjat a Berlín en companyia dels Margeners de Guissona, la colla castellera de la Segarra, que han fet castells convidats per la colla amfitriona, els Castellers de Berlín, i amb els també convidats de la Sagrada Família.

Amb els Margeners vam sortir el dijous pel matí en un vol directe a l'aeroport de Brandenburg, i vam tornar diumenge de nit. Un viatge on vam celebrar la Diada Nacional a la casa de Catalunya fent alguns pilars juntament amb els Castellers de Berlín, vam fer un assaig conjunt amb les tres colles a una escola, i finalment dissabte vam actuar per la tarda a un parc cèntric, on els Margeners van oferir un 3d7, un 4d6p, un 5d6 i un pilar de 5 aixecat per sota. També es va fer un 3d6 conjunt amb una rengla de cada colla, els dosos de la colla de la Sagrada Família, l'aixecadora local, i l'enxaneta dels Margeners.

A banda dels castells també hem tingut temps per fer el turista i veure alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. A saber: el tros de mur de Berlín que queda amb els típics murals, el barri turc, la plaça Alexanderplatz, la porta de Brandenburg, els murals gegants emblemàtics repartits per la ciutat, l'antena gegant de la televisió, la catedral i palaus varis, etc., etc.

M'ha sorprès l'amplitud de les avingudes, la poca densitat de gent que hi havia arreu, els preus raonables dels bars i altres establiments, l'arquitectura soviètica de la major part dels edificis, la gran oferta de busos, trens, metros, tranvies, bicis i patinets, els canvis constants de temperatura en funció de si sortia el sol o si es tapava...

És tot just la segona vegada que trepitjo Alemanya (la primera fa ja prop de 20 anys i només va ser un dia a la frontera amb Suïssa), i molt probablement no serà la darrera. 

Gràcies Margeners! 

Porta de Brandenburg.

Un tros del mur de Berlín.

3d6 de germanor dels Castellers de Berlín, els Margeners de Guissona, i Sagrada Família.

 

El temassu del dimecres. Arnau Tordera - "Els Segadors".

 

Demà és la Diada Nacional de Catalunya, així que avui toca himne patriòtic de la mà d'un dels millors representant de la nostra música, l'Arnau Tordera, cantant d'Obeses, que va gravar aquesta petita joia d'himne nacional a la muntanya de Montserrat, símbol de la pàtria catalana. Em recorda a aquella interpretació de Jimmy Hendrix de l'himne nord-americà al festival de Woodstock.

Inici de curs (ensucrat).

 

Ahir vaig començar un nou curs escolar (i van 19) al mateix centre del curs passat i dels darrers quatre. Enguany torno a ser tutor, del grup de 4t, un grup d'alumnes força tranquils i "obedients" ;-). És a dir, que confio que serà un any tranquil·let pel que fa a la dinàmica d'aula i la gestió de (pocs) conflictes. Però bé, mai se sap... En tot cas estic molt satisfet amb el grup que m'han assignat i penso que serà un any per gaudir.

La Generalitat ha volgut fer un vídeo de benvinguda del nou curs, i deuen haver anat a gravar-lo a alguna escola gironina (surt un vailet amb la samarreta del Girona FC), però amb uns poquets extres. De fet només surt un jove mestre abraçant un grupet reduït d'alumnes, tots molt blanquets. Vaja una escola amb una ràtio magnífica i amb ben poca diversitat cultural/ètnica. Un cas digne d'estudi, ben estrany a casa nostra.

Més èxits esportius catalans.

 

Aquest dissabte hem conegut nous èxits esportius d'esportistes catalans. Per una banda el ciclista de Vilanova i la Geltrú Marc Soler va guanyar l'etapa de la Vuelta després d'una escapada, primer en grup i els darrers vint quilòmetres en solitari. L'osonenc Toni Bou va guanyar el seu 38è mundial de trial (entre indoor i autdoor), que es diu ràpid. Prop de vint anys sent el millor del món. I per últim el pilot de MotoGP de Cervera, Marc Màrquez, que es va imposar en la cursa sprint del gran premi de Catalunya i  que aspira a emportar-se una nova cursa avui i el campionat del món en la propera cursa.

Catalunya té molt poder! Una potència esportiva.

El temassu del dimecres. The Shadows - "Riders in the sky".

 

Els The Shadows van ser una banda anglesa de rock'n'roll que va estar activa dels 60's als 90's, i que va fer una reaparició l'any 2004 per fer uns quants concerts.

Una banda que vaig descobrir no fa gaires anys i que m'agrada escoltar sovint pel Youtube. Els seu rock instrumental té molta força i unes melodies que enganxen. I els "solos" de guitarra són marca de la casa.  

Terrassa a l'agost, una ciutat per viure-hi.

 

Plaça Vella de Terrassa.

El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...

Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.

I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més. 

Catalunya sempre al costat bo de la Història.

 

Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes. 

Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.

Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables. 

Sant Tornem-hi.

 

Doncs això s'acaba. Demà Sant Tornem-hi! Qui ho havia de dir dos mesos enrere que la cosa aniria tan de pressa. Me les prometia felices a inicis de juliol quan començava vacances amb tota la il·lusió del món, amb un viatge a Laos i Tailàndia a les portes, i unes quantes aventures més per viure i gaudir. A saber: rutes en bicicleta; visites al Berguedà, el Solsonès, La Selva, la Vall d'Aran, el Montseny...; trobades amb amics; molta lectura; àpats per aquí i per allà; cerveses a la terrassa d'algun bar; veient alguna nova sèrie o el Tour o La Vuelta després de la migdiada...

Vaja, gaudint.  

Port de la Bonaigua i Vall d'Aran.

 

Ahir va ser el meu darrer dia de l'estada a Viella, i aprofitant que el matí i el migdia van ser assolellats vaig decidir fer una segona sortida en bici per atacar el Port de la Bonaigua, el punt més alt per carretera que uneix les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. A una banda Baqueira, Salardú, Arties, Viella, etc., i a l'altra Sorpe, Esterri d'Àneu, La Guingueta d'Àneu, Rialp, Sort...

El Port de la Bonaigua, des de Viella, són aproximadament 24 quilòmetres en pujada constant no excessivament empinada. Rampes màximes del 7'7% de desnivell, tot i que es una pujada llarga i constant. 

Us deixo alguna foto més d'aquests dies a la Vall d'Aran. De les visites a l'Artiga de Lin, a Arres de Sus, a Montgarri, i alguns poblets més.

 

Pujant el Port de la Bonaigua.

Aubert i Vilac. 

Bassa d'Arres de Sus.

Església de Sant Joan d'Arres.

Artiga de Lin.

Artiga de Lin.

Uelhs deth Joeu.

Pla de Beret.

Montgarri.

Montgarri.

Pla de Beret.

Pujada a la Bassa d'Oles.

 

Estic passant uns dies a Vielha amb el meu amic de Valls, l'Ito, i m'he portat la bici per fer alguna ascensió xula.

Dimarts va fer un dia agradable ideal per sortir en bicicleta i me'n vaig anar a fer una ruta circular d'uns 35 km. fins a la Bassa d'Oles, superant un desnivell positiu de 850 metres.

La veritat és que els darrers cinc quilòmetres del port són força exigents i vaig suar la cansalada per arribar. M'hauríeu d'haver vist als darrers quilòmetres fent cops de ronyó assegut al "sillín" avançant a escassos 6 km/h. Val a dir que em vaig trobar pendents de prop del 15% de desnivell.

En tot cas va valer la pena per la bellesa del camí, una pista amb vegetació frondosa a ambdós costats i per moments tapant del tot el cel. I l'arribada al la Bassa d'Oles és molt emocionant i espectacular.

Era la meva segona pujada, i tant de bo pugui haver una tercera algun dia.

Vielha.

Església de Gausac.

El temassu del dimecres. Alidé Sans - "Eth riu"

 

L'artista de Betrén (La Vall d'Aran) cantà en aranès (occità), llengua cooficial a Catalunya en risc de desaparèixer. Malauradament a la Vall d'Aran el castellà s'imposa i guanya terreny a les llengües pròpies del territori.

Canalitzar l'ira.

 

El tenista rus Daniil Medvedev és un dels millors tenistes del circuit professional (va arribar a ser número 1 de l'ATP), però a banda de la seva qualitat tenística els aficionats a aquest esport de raqueta el coneixen per les seves reaccions irades en moments de tensió. Ahir sense anar més lluny va acabar destrossant un parell de raquetes al final del matx que el va enfrontar amb el francès Bonzi a l'obert dels EEUU, que va acabar perdent en cinc sets.

En ocasions quan m'enrabio, bàsicament em passa amb el futbol, em venen ganes d'agafar qualsevol objecte i destrossar-lo a cops. Tanmateix, la meva capacitat de contenció acaba imposant-se i simplement escric un parell de tweets incendiaris cagant-me i dient el nom del porc als responsables de la meva ira. ;-)

Cap de setmana entre el Montseny i Lloret.

 

 

 

Aquest cap de setmana el vaig començar divendres pel matí al Montseny fent una ruta circular molt bonica de 35 quilòmetres amb inici i final a les portes de Campins, passant per Santa Fe, La Costa del Montseny i Mosqueroles. Una ruta acompanyat del Sergi, amb un dia assolellat tot i que no massa calurós, ideal per anar en bici.

Vaig aprofitar per parar a dinar al restaurant La Font de Cal Guardià, que havia conegut fa uns anys en una estada que vaig fer a la zona d'acampada de Can Riera de Ciuret, i que com aquell dia em va deixar molt satisfet. Menú tradicional per 17 euros i un menjador ple de comensals que ja coneixen el lloc. Vaig menjar una ensaladilla russa i unes mandonguilles amb sípia i xampinyons, i de postre mel i mató. Excel·lent.

Per la tarda vaig pujar cap a Lloret on havia de passar les dues nits del cap de setmana a l'apartament de la mare de la Jèssica. Vaig passar per la platja de Fenals a fer un bany i ja no vaig tornar a trepitjar la platja. La resta del cap de setmana a la piscina de l'apartament, a sopar a un japonès d'aquests de buffet, i gaudir de la companyia, del fillol, i dels àpats a la terrassa de l'apartament. Avui al migdia ja tornava a ser a Terrassa. 

El temassu del dimecres. Pawn Gang - "Pa amb tomàquet".

 

No és una de les meves bandes de referència, però aquest tema i aquest videoclip mereixien tenir presència en aquest bloc. Una de les bandes pioneres del rap en català fent una oda a un dels plats més tradicionals de la nostra gastronomia. 

"Un caló amb set".

 

Un caló tenia calor

i es trobava sol al sol. 

Va veure que havia de beure

i va fer un glop sota d'un glop.

 

A les set encara tenia set.

 A les vuit el termo buit.

A les nou res de nou.

Ara somriu, ha vist un riu. 

Comencem bé una nova lliga.

 

Ahir el Barça va debutar a la lliga enfrontant-se a domicili al Mallorca (0-3). Un partit un punt estrany perquè el Mallorca es va quedar amb només 9 jugadors degut a dues expulsions bastant seguides quan encara no s'havia arribat al minut 40 de partit, i amb el segon gol del Barça, obra de Ferran, que va estar precedit per una jugada confusa després d'un rebuig amb el cap del defensa Raíllo a xut sec de Lamine que el va fer caure a terra sense que l'àrbitre decidís aturar el joc.

Tot plegat va condicionar totalment el desenvolupament del partit. El Mallorca es va tancar i va renunciar a l'atac i el Barça va semblar quedar desconcertat amb la situació sobrevinguda. Tanmateix vam veure detalls de bon joc i de l'estat de gràcia de jugadors que ja ho van estar el curs passat: Lamine, que continua creixent i exercint d'estrella de l'equip; Raphina veient porteria i mostrant-se rapidíssim; Ferran veient porta una vegada més; Pedri controlant el ritme del partit...

Sembla que enguany tornarem a gaudir i tornarem a celebrar títols. La cosa pinta bé. 

Quin descobriment l'e-book.

 

 

 

Per al viatge d'aquest estiu vaig compar-me un e-book, per estalviar-me haver de portar més d'un llibre i alleugerir la motxilla. I he de reconèixer que, malgrat que era una mica escèptic i tradicionalista, he comprovat que és un gran invent que facilita la lectura a qualsevol hora (tant per la lluminositat de la pantalla com per l'escàs pes de l'aparell), així com la possibilitat de tenir diversos llibres en un. Des que el tinc ja m'he llegit tres llibres sencers ("Junil a les terres dels bàrbars" de Joan-Lluís Lluís, "Roldan, ni vivo ni muerto" de Manuel Vázquez Montalban, i "El monstre de Santa Helena" d'Albert Sànchez Piñol) i un terç d'un altre ("Primavera" de Mercè Rodoreda, que m'està costant acabar). 

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Johna Kanaka".

 

Els Pony Pisador són una de les bandes més en forma de l'escena catalana i prova d'això són els nombrosos concerts arreu d'Europa que estan fent aquest any. La seva música festiva d'arrel folc no deixa el públic indiferent i acaba fent ballar les audiències més apalancades. Música de taverna que triomfa a festivals d'arreu i que, malauradament i llastimosa, no encaixen en molts dels festivals nostrats on no hi té cabuda tot el que no soni a l'estil de moda (música "urbana" amb molt sàmpler i molt autotune).

Aviat tocaran a la festa major de Castellbisbal, i espero poder anar a veure'ls. 

Cap de setmana per les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua d'Ora.

 

Aquest cap de setmana m'he tornat a escapar al càmping Aigua d'Ora amb uns amics. Coincidia que aquest cap de setmana era la festa major de Sant Llorenç de Morunys, a escassos 15 km., tot i que tampoc l'hem gaudit gaire, més enllà d'un concert el divendres per la nit d'un grup de Solsona que feien de teloners als Strombers i que tenien molt a aprendre. ;-)

He de reconèixer que he passat dues nits estupendes en que he descansat com un nadó, superant el jet-lag que m'havia afectat les tres primeres nits després de la tornada. Durant el dia les temperatures eren força elevades i costava descansar a la furgoneta escalfada pel sol. Sort de la piscina del càmping.

També hem tingut temps per fer algunes excursions. Vam anar cap a Sisquer i fins a la vall des d'on es veu el Pedraforca, i d'aquí cap a la ruta del Pont Cabradís, on tanmateix no vam arribar. Per la tarda, quan la calor havia baixat vam agafar la bici per anar a visitar el monestir de Sant Pere de Guardescales, una bellesa del romànic amb unes vistes privilegiades dels cingles de la Serra d'en Busa i a ribera del riu d'Ora, pertanyent al municipi de Navés.

Ahir vam fer una visita al Pi de les Tres Branques, que no recordo haver visitat mai abans, i que em va impressionar força per l'entorn, i perquè pobret està mig mort (per no dir totalment). Vam acabar la jornada d'ahir abans de dinar a la cascada de Llinars, fent un banyet i estirats als prat.

Pi de les Tres Branques.

Sant Pere de Guardescales.

Sant Pere de Guardescales.

Ruta al Pont Cabradís.

Vistes des de l'església de Sant Esteve de Sisquer.

Masia El Pujol.

Masia El Pujol.