 |
| Foto: Sònia Morena. |
Arriba la tardor a Terrassa amb un espectacle natural en forma d'Arc de Sant Martí. Una tarda-vespre plujosa i per moments assolellada també han deixat aquesta estampa espectacular damunt de la ciutat. La foto no és meva, l'he tret de la xarxa social X, d'una tal Sònia Morena. Des del balcó de casa he vist mig arc i ja era molt bonic, però poder-lo veure fent la mitja circumferència devia ser brutal.
El passat dijous ens vam manifestar a Terrassa, des de la Plaça de Ca n'Anglada fins al Carrefour del parc comercial Terrassa Plaça, per donar suport al poble palestí i demanar el boicot a l'estat d'Israel i a totes les empreses que hi fan negoci o que directament els financien.
Trobo escandalosa la passivitat de la gran majoria dels estats davant del genocidi que estan cometent els israelians, i més tenint en compte que quan Rússia va atacar Ucraïna no van trigar res a imposar penalitzacions i vetos als russos. Fora de les competicions esportives, fora de competicions artístiques, veto al comerç...
La doble vara de mesurar els crims d'uns i altres em sembla una aberració, però sembla evident que uns són cul i merda amb els ianquis, i els altres no. Ras i curt.
Doncs penso que els ciutadans, ja que poca cosa podem fer per aturar la barbàrie, com a mínim tenim la força del consum i de decidir que amb els nostres diners no col·laborarem a que tot això continuï.
Un dels clàssics de la banda alemanya Scorpions és aquest "Wind of a change" de l'any 1990, que van gravar poc abans de la caiguda del mur de Berlín, quan s'albiraven canvis mundials en positiu, i va ser una mena d'himne no oficial de la reunificació d'Alemanya.
Els Scorpions van ser la primera banda de hard rock que va poder tocar a Rússia, concretament a Moscou l'any 1989.
Aquest pont he viatjat a Berlín en companyia dels Margeners de Guissona, la colla castellera de la Segarra, que han fet castells convidats per la colla amfitriona, els Castellers de Berlín, i amb els també convidats de la Sagrada Família.
Amb els Margeners vam sortir el dijous pel matí en un vol directe a l'aeroport de Brandenburg, i vam tornar diumenge de nit. Un viatge on vam celebrar la Diada Nacional a la casa de Catalunya fent alguns pilars juntament amb els Castellers de Berlín, vam fer un assaig conjunt amb les tres colles a una escola, i finalment dissabte vam actuar per la tarda a un parc cèntric, on els Margeners van oferir un 3d7, un 4d6p, un 5d6 i un pilar de 5 aixecat per sota. També es va fer un 3d6 conjunt amb una rengla de cada colla, els dosos de la colla de la Sagrada Família, l'aixecadora local, i l'enxaneta dels Margeners.
A banda dels castells també hem tingut temps per fer el turista i veure alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. A saber: el tros de mur de Berlín que queda amb els típics murals, el barri turc, la plaça Alexanderplatz, la porta de Brandenburg, els murals gegants emblemàtics repartits per la ciutat, l'antena gegant de la televisió, la catedral i palaus varis, etc., etc.
M'ha sorprès l'amplitud de les avingudes, la poca densitat de gent que hi havia arreu, els preus raonables dels bars i altres establiments, l'arquitectura soviètica de la major part dels edificis, la gran oferta de busos, trens, metros, tranvies, bicis i patinets, els canvis constants de temperatura en funció de si sortia el sol o si es tapava...
És tot just la segona vegada que trepitjo Alemanya (la primera fa ja prop de 20 anys i només va ser un dia a la frontera amb Suïssa), i molt probablement no serà la darrera.
Gràcies Margeners!
 |
| Porta de Brandenburg. |
 |
| Un tros del mur de Berlín. |
 |
| 3d6 de germanor dels Castellers de Berlín, els Margeners de Guissona, i Sagrada Família. |
Demà és la Diada Nacional de Catalunya, així que avui toca himne patriòtic de la mà d'un dels millors representant de la nostra música, l'Arnau Tordera, cantant d'Obeses, que va gravar aquesta petita joia d'himne nacional a la muntanya de Montserrat, símbol de la pàtria catalana. Em recorda a aquella interpretació de Jimmy Hendrix de l'himne nord-americà al festival de Woodstock.
Ahir vaig començar un nou curs escolar (i van 19) al mateix centre del curs passat i dels darrers quatre. Enguany torno a ser tutor, del grup de 4t, un grup d'alumnes força tranquils i "obedients" ;-). És a dir, que confio que serà un any tranquil·let pel que fa a la dinàmica d'aula i la gestió de (pocs) conflictes. Però bé, mai se sap... En tot cas estic molt satisfet amb el grup que m'han assignat i penso que serà un any per gaudir.
La Generalitat ha volgut fer un vídeo de benvinguda del nou curs, i deuen haver anat a gravar-lo a alguna escola gironina (surt un vailet amb la samarreta del Girona FC), però amb uns poquets extres. De fet només surt un jove mestre abraçant un grupet reduït d'alumnes, tots molt blanquets. Vaja una escola amb una ràtio magnífica i amb ben poca diversitat cultural/ètnica. Un cas digne d'estudi, ben estrany a casa nostra.
Aquest dissabte hem conegut nous èxits esportius d'esportistes catalans. Per una banda el ciclista de Vilanova i la Geltrú Marc Soler va guanyar l'etapa de la Vuelta després d'una escapada, primer en grup i els darrers vint quilòmetres en solitari. L'osonenc Toni Bou va guanyar el seu 38è mundial de trial (entre indoor i autdoor), que es diu ràpid. Prop de vint anys sent el millor del món. I per últim el pilot de MotoGP de Cervera, Marc Màrquez, que es va imposar en la cursa sprint del gran premi de Catalunya i que aspira a emportar-se una nova cursa avui i el campionat del món en la propera cursa.
Catalunya té molt poder! Una potència esportiva.
Els The Shadows van ser una banda anglesa de rock'n'roll que va estar activa dels 60's als 90's, i que va fer una reaparició l'any 2004 per fer uns quants concerts.
Una banda que vaig descobrir no fa gaires anys i que m'agrada escoltar sovint pel Youtube. Els seu rock instrumental té molta força i unes melodies que enganxen. I els "solos" de guitarra són marca de la casa.
 |
| Plaça Vella de Terrassa. |
El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...
Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.
I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més.
Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes.
Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.
Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables.
