Els miserables (Polònia)

Un altre vegada, els del Polònia la claven. Miserables polítics els que ens escuren les butxaques per repartir-se els calés. I ni un a la garjola...

Estan ben bojos aquests nord-americans.

És possible que veiem escenes com aquesta als patis de les escoles catalanes en el futur?

Acabo de llegir aquesta notícia apareguda al diari digital d'"El Periódico de Catalunya" i encara estic en estat de xoc quan escric aquestes ratlles. Resulta que un perillós nen de 7 anys va ser arrestat, emmanillat i interrogat durant prop de cinc hores per la policia en una escola del barri novaiorquès del Bronx per un suposat furt de cinc dòlars a un company. Després s'estranyen els nord-americans quan un jove adolescent agafa un parell de rifles d'assalt i es presenta a la seva antiga escola a carregar-se a tot quisqui que li passa pel davant...

Em pregunto on devien estar els mestres de l'escola i l'equip directiu quan la policia entrava al centre... o potser van ser ells els que van trucar a la policia.

Em pregunto quina mena de legislació tenen als EUA que permet que la policia entri a un recinte escolar a detenir, emmanillar i interrogar a un alumne. I em pregunto si qualsevol mestre pot recórrer al serveis dels cossos de seguretat de l'estat en qualsevol moment quan la cosa es complica. Per exemple quan un alumne es nega a fer els exercicis, o quan no es volen quedar castigats a l'hora del pati fent feina a l'aula... Tanmateix, no crec que hi hagi prou policies als EUA per fer front a tots aquests assumptes escolars.

Ah!, per cert, resulta que el nen era innocent, ja que un altre company va reconèixer l'autoria del "delicte"...

El "temazo" del dimecres. The Beatles - "Get Back"

Avui fa 44 anys del darrer directe d'una banda anglesa llegendària, The Beatles. Podeu llegir la notícia completa aquí. El vídeo és del tema "Get Back", un dels pocs que van poder enregistrar abans que la policia no els fes fora del terrat londinenc on es van posar a tocar.

Tot i que The Beatles no deixen de ser un producte comercial de l'època, cal reconèixer'ls-hi la seva indubtable qualitat i talent, i l'ampli ventall de cançons amb estils i ritmes diversos (pop-rock) que ens van deixar, i que moltes bandes contemporànies i posteriors a ells han begut de la seva inspiració.

Marchando una de no nacionalismo!! (Iu Forn)

(Article d'Iu Forn publicat al diari Ara).

Com vostè ja sap, els catalans som una dictadura nazi que obliga els nens a parlar català i, a més, fem política amb l'esport. I mentre tota la humanitat té seleccions nacionals pel plaer de competir alegrement, nosaltres les volem per molestar la gent honrada que, naturalment, és no nacionalista (tota ella). I aquest cap de setmana, que Espanya ha guanyat el mundial d'handbol, ha quedat palès. 

En l'editorial de l' Abc d'ahir titulat " Casta y orgullo español en Barcelona ", hi llegíem: "Los gritos de «España, España» en el Sant Jordi demuestran el espontáneo sentimiento de orgullo de muchos catalanes tras la gesta [...] y dejan en evidencia a quienes se empecinan en una absurda estrategia de división y enfrentamiento [...]. Una vez más, la España real deja en evidencia a los dogmatismos nacionalistas [...]. Los agoreros de una fractura social entre Cataluña y el resto de España deberían tomar buena nota de que, a la hora de la verdad, todos compartimos las mismas emociones para apoyar a los jugadores que representan al conjunto de la nación española ". A La Razón escrivien: " Nadie se lo quiso perder. Ni siquiera algún despistado, que se acercó al Sant Jordi […] con su bandera independentista o con una pancarta negando la realidad, que Cataluña es España. Los psicólogos no visitan los domingos. Pero su delirio se desvaneció bien rápido ". 

Llàstima de dos petits detallets sense importància: 1) l'E-notícies explica que Pep Sala va ser xiulat per cantar Boig per tu en català i 2) la portada d' El Mundo de l'endemà de guanyar la semifinal deia: "El Palau Sant Jordi aclama a España ". A la pàgina 49, però, parlen amb el jugador Joan Cañellas i titulen: " El jugador pide más apoyo para la final: el Sant Jordi ha estado frío ".

En fi, un idioma oficial xiulat, opinions oposades en 48 pàgines de diferència, no nacionalisme total i esport sense cap connotació política. Entendridor.

Demòcrates i antidemòcrates.

Ramoncín

Juaquín Leguina

Entre aquesta notícia i aquesta altra només hi ha una (gran) diferència: el protagonista de la primera és un demòcrata (a banda d'un músic i comentarista televisiu més o menys afortunat), i el protagonista de la segona és un fatxa espanyolista antidemocràtic (i això, o precisament per això, que es dedicava a la política i va arribar a ser president de la Comunitat Autònoma de Madrid representant al PSOE!). Si els espanyols d'esquerres pensen així, com han de pensar els espanyols de dretes?!!

El primer és i serà sempre benvingut a Catalunya. El segon es mereix que el dia que vingui a visitar-nos, algú tan democràtic com ell, li foti una bona lliçó de democràcia (de paraula o de la manera que convingui).

Uh oh, no tinc por...

Una mica d'humor per alegrar el cap de setmana, amb el Quim Masferrer, dels Teatre de Guerrilla.

885.100 aturats, i "nar-hi nant".

Les darreres dades de l'enquesta de població activa indiquen que a Catalunya, un 23'94% de la població en edat de treballar i amb la voluntat de fer-ho, no té feina. I malgrat que alguns espanyolistes casposos critiquin que el parlament de Catalunya (hi ha qui, intencionadament?, confon aquesta institució amb el govern de CIU) s'aventuri en iniciatives com la de l'autodeterminació, que (segons aquests fatxes, és clar) no porten enlloc, en comptes de preocupar-se pels problemes "reals" de la gent, com l'atur, la crisi, etc., etc., resulta que a l'estat espanyol, tot i preocupar-se tant, i tant, per la gent i pels problemes reals de la gent, tampoc es que li vagin gaire millor les coses. És més, es podria dir que encara ho porten pitjor, si cap. L'atur a Ejpañia frega els 6 milions de persones, i un percentatge del 26%.

Així, que l'argument aquest tan recurrent que fan servir els unionistes, de que ara no és moment per aventures ni per ruptures, sinó que ara toca pensar en la gent i en els problemes reals de la gent, cau pel seu propi pes, veient com li està anant als espanyols. Certament, Catalunya té un greu problema amb els milers d'aturats actuals, però encara pitjor és el fet que les polítiques-propostes per la creació d'ocupació, topin amb els entrebancs que li posa l'estat espanyol: la impossibilitat de generar recursos econòmics amb impostos autonòmics, el dèficit fiscal permanent, la manca o dèficit d'inversions, els deutes financers, etc.

Els que volen posar la por al cos dels catalans quan es debat sobre els avantatges i els inconvenients de la independència, vaticinen l'apocalipsi econòmica i el naufragi del sistema després de la separació. Volen fer creure que fora d'Espanya, Catalunya quedaria automàticament fora de l'euro, fora de la UE, fora dels tractes comercials, i veuen un futur més proper a països com Uganda o El Congo, que no pas a Suïssa o Dinamarca, per posar alguns exemples. En canvi, no deixa de ser curiós el cas del País Basc, una comunitat autònoma amb autonomia financera (concert econòmic) des de fa anys, i amb uns percentatges d'atur lluny de la resta de l'estat (12'8%). Creieu que Catalunya no podria estar més a prop dels nivells del País Basc que no pas als d'Ejpañia?

Crec que està molt clar, oi, per què és tan necessària la independència? Catalunya està amb uns percentatges d'atur molt per sobre de la resta de països de la UE, tot i que el seu PIB s'apropa en proporció als més elevats de la UE. Aquests nivells de desocupació insostenibles socialment, estan molt vinculats a la dependència i submissió a l'estat espanyol, i a l'espoli econòmic continuat per part d'aquests.