Recordant al gran Pepe Rubianes.

Avui, jornada de vigília de la gran manifestació que ha de tenir lloc demà a les 17 h. al carrer Marina de Barcelona per l'alliberament dels presos polítics catalans, m'ha vingut de gust recordar aquest petit "monòleg" improvisat que va fer l'humorista galego-català Pepe Rubianes al programa de l'Albert Om a TV3 l'any 2006, que li va comportar una querella i judici per ultratge a Espanya. Gran Pepe!

Rosa Cañadell: "Quin adoctrinament?"

Interessant escrit de l'exportaveu de l'USTEC, professora i psicòloga, Rosa Caadell per al Diari de l'Educació, al voltant del tema de moda dels darrers dies en el camp educatiu: l'adoctrinament.

L’escola catalana adoctrina, diuen. I jo penso… Doncs sí, l’escola catalana, igual que la de la resta de l’Estat i fins i tot d’Europa i potser de tot el món… adoctrina. Però no són les mestres, els professors i professores que adoctrinen, sinó que és tot el sistema educatiu: els currículums, les lleis, els decrets, els pressupostos, i tantes altres qüestions.

Però l’adoctrinament més gran i més clar no és pas el nacionalista, sinó el neoliberal.

¿O no és adoctrinar posar Amancio Ortega com a personatge a imitar en els llibres de text d’economia? ¿No és això ensenyar que l’important és fer diners encara que sigui explotant dones i criatures?

¿O no és adoctrinar, enviar empleats de la banca a fer classe d’Economia Financera explicant la necessitat de fer-se un pla privat de pensions o una assegurança de vida? ¿No és això ensenyar que qui no tingui diners no tindrà una jubilació perquè l’estat no li garantirà els seus drets?

¿O no és adoctrinar ensenyar Emprenedoria, que no és més que preparar els joves per un futur laboral en el que s’hauran de fer autònoms, o sigui, treballadors precaris, sense drets laborals, que les empreses contractaran quan els necessitin i els deixaran sense feina quan els hi convingui? Sense atur, ni seguretat social, ni pensió, ni res.

¿No és adoctrinar que en els nostres llibres de text no hi figurin mai totes les aportacions fetes per cultures que no són la occidental? ¿No és això ensenyar a ser supremacista envers totes les altres cultures que, segons diuen els llibres de text, no han aportat ben res a la humanitat? La ciència, les matemàtiques, la filosofia, la medicina, la democràcia, els drets humans… ¿Tot és obra i gràcia solament de la nostra cultura occidental?

¿No és adoctrinar, que les dones brillin per la seva absència en l’art, la ciència, la literatura, la història, els premis Nobel, i un llarg etcètera? ¿No és això un adoctrinament masclista?

¿No és adoctrinar explicar, com fan alguns centres religiosos, pagats amb els diners de tots i totes, que l’avortament és gairebé un assassinat, o que els homosexuals es poden curar?

¿No és adoctrinar en el més pur classisme que hi hagi centres educatius amb piscina i instal·lacions fabuloses on es concentra un tipus d’alumnat, mentre uns altres estan en barracots i amb una gran manca de recursos? ¿No és això preparar per acceptar, des de molts petits, que uns tenen més drets i més privilegis que els altres?

¿No és adoctrinar muntar un sistema on els centres, el professorat i les famílies han de competir entre sí? Fomentar l’individualisme i la competitivitat és un adoctrinament totalment funcional al sistema neoliberal.

¿No és adoctrinar elaborar, i pretendre que l’apliquin totes les escoles, un protocol per detectar possibles radicalitzacions islàmiques de l’alumnat susceptible de ser musulmà? No hi ha cap correlació entre les actituds que contempla aquest protocol (anomenat PRODERAI) i possibles atemptats terroristes. ¿No és assenyalar a tot l’alumnat provinent de països musulmans com a possible terrorista? ¿No és això un adoctrinament xenòfob i racista?

¿En quin programa oficial es parla dels desnonats, de les causes de la crisi, dels diners que s’han regalat als bancs, de les lleis laborals que fan que tants treballadors i treballadores continuïn siguent pobres? ¿On s’expliquen els negocis de les nostres empreses en els països anomenats pobres, que fan que aquests siguin cada cop més pobres? On s’expliquen les causes de la pobresa dels països i de les persones? ¿On s’explica per què els immigrants són il·legals perquè algú els negat uns papers? ¿On s’expliquen les causes de les guerres a l’Iraq, l’Afganistan, Síria… que fa que tantes persones es juguin la vida per entrar als nostre país fugint de la guerra i de la fam?

¿On s’explica que amb la crisi, els rics són cada vegada més rics, mentre els pobres són cada vegada més pobres? ¿On s’explica que els mateixos de parlen de pau estan venent armes als països perquè facin guerres? ¿On s’explica el perquè del canvi climàtic i la destrucció de la natura per poder fer més i millors negocis?

No senyors, el problema de l’educació no és el nacionalisme, el problema de l’educació és el neoliberalisme, la manca de pressupost públic i la segregació escolar.

I si, malgrat tot aquest adoctrinament, molts i moltes joves surten del sistema educatiu amb una certa consciencia social és, justament, gràcies a que són molts els docents que, malgrat tots els entrebancs, continuen pensant que la seva tasca és ajudar que l’alumnat tingui eines per entendre el món en què viu i pugui pensar en millorar-lo.

Fa ja massa temps que estem descuidant la funció ideològica de l’escola. Com si cada cop tot plegat fos més neutre. Però no hi ha neutralitat en un món tan desigual i tant cruel com el que estem vivint. I l’educació no pot estar fora del món real. L’educació no és solament donar eines instrumentals (competències, en diuen ara) perquè els joves s’adaptin al futur que els espera. No es tracta de preparar l’alumnat perquè s’adaptin a les necessitats de la societat del segle 21 (com diuen alguns plans d’innovació), sinó preparar-los per defensar-se i poder lluitar contra aquesta societat que es preveu cada cop més desigual, més individualista, més racista i més competitiva.

No oblidem que el capital, les empreses i els bancs, no tenen fronteres, tal i com estem veient aquests dies. I són aquests poders econòmics els que estan introduint a marxes forçades aquest adoctrinament. Volen l’escola al seu servei i volen que es transmetin els seus valors. Necessiten l’escola per adoctrinar els joves de demà.

Més enllà de la guerra de banderes i de la greu situació política del país, l’alumnat de Catalunya, exactament igual que l’alumnat de la resta de l’Estat, està patint un adoctrinament encobert que va més enllà dels nacionalismes i que afecta el seu futur i el futur de la societat.

Car ser-ne conscients, cal denunciar-ho i cal posar-hi remei.

El "temazo" del dimecres. Pirat's Sound Sistem - "La lluita".

La lluita ens dóna el que el poder ens pren.
Digues a la gent que ens veiem pel carrer.

100 anys de la Revolució Russa, la revolució proletària.

Avui es compleixen 100 anys de l'esclat de la Revolució Russa.

Que el seu far ens guiï en la nostra revolució!

‘Homes i dones, els treballadors, sortien a milers, els ravals brunzidors vomitaven hordes grises i miserables. El Petrograd roig corria perill! Cosacs! Pel sud i pel sud-oest tots anaven rajant a través de carrers sòrdids cap a la porta de Moscou: homes, dones, infants, amb fusells, pics, pales, rotlles de filferro, cartutxeres sobre la roba de treball… Mai no s’havia vist una efusió d’una ciutat com aquella, tan immensa, tan espontània! Avançava igual que un torrent, companyies de soldats nascudes amb ells, fusells, camions, camionetes… el proletariat revolucionari defensant amb el pit la capital de la República de Treballadors i Camperols!’

(fragment de les cròniques del periodista nord-americà John Reed a "Deu dies que trasbalsaren el món", escrites al lloc dels fets).

He mort el llop!!

Lluís Homar, en una imatge promocional de l'obra teatral.

Ahir vaig anar a veure la versió del Pau Miró del clàssic d'Àngel Guimerà, Terra Baixa,  on en Lluís Homar interpreta tots els papers de la història. Una hora i quart arrapat a la butaca davant l'exhibició interpretativa del Lluís, el magnetisme brutal del text, i les belles cançons amb la hipnòtica veu de la Sílvia Pérez Cruz (gravades). Un conjunt genial per a la revisió d'aquest clàssic de la literatura catalana.

Sortint del teatre, no vaig poder evitar un pensament del possible paral·lelisme entre la peça i la situació política de Catalunya. Tinc molt clar qui representaria el Manelic, i qui el Sebastià.

MANELIC: (emportant-se-la a braços): Lluny de la terra baixa! (Perquè li obrin pas) Fora tothom! Aparteu’s-e! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!
(Ho va repetint cridant mentre s’allunya.)

 

Àngel Guimerà. Terra baixa.

"La llibertat guiant el poble".

"La llibertat guiant el poble" (Eugène Delacroix, 1830).

- Escolta Llibertat, vols dir que anem bé per aquest camí?

- Tingueu fe en mi. He acompanyat a milions de persones com vosaltres al seu destí.

- No, si no diem el contrari, però portem seguin-te ja fa temps i sembla que no arribem mai...

- Ja us vaig dir que el camí seria llarg i ple d'entrebancs.

- Dona, però ens podries dir més o menys quant ens resta?

- Ja gairebé hi som. Tingueu paciència.

- És que això ja ens ho has dit unes quantes vegades.

- No arribarem a Ítaca si abandonem. Ni un pas enrere.

- Mira, ara no comencis amb les dites històriques...

- Va, que ho tenim a tocar!!

- Doncs, som-hi. Res ens aturarà!!

Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes d'octubre.

-

Santi Vila, el Conseller traïdor i mentider.

Us deixo aquest tall d'una intervenció del Santi Vila en un acte polític del PdCat, per si mai se li acudís tornar a presentar-se com a candidat per a qualsevol càrrec de les institucions catalanes. Al nivell de l'Ada Colau quan defensava amb discursos abraonats el referèndum i va acabar girant l'esquena i deixant que fos el govern de la Generalitat l'únic responsable de l'organització.

Mai més en nom de nosaltres.

#PolíticsMentiders