Doncs sí, també hem omplert Brussel·les!

El "temazo" del dimecres. Vive la Fete - "Noir Désir".

El duet belga de música electrònica, amb influències de new wave i punk, Vive la Fete, porten 20 anys de carrera musical,  enregistrant alguns èxits comercials que s'han ballat a les pistes de moltes discoteques arreu del món. Són de Gante, de la zona flamenca de Bèlgica, malgrat canten en francès.

No pararem fins a tenir-los a tots a casa.

Avui han el jutge Llarena del Tribunal Suprem ha dictaminat la sortida sota fiança de la presó dels Consellers Romeva, Rull, Turull, Borràs, Bassa i Mundó, però no ha fet el mateix amb el Conseller Forn, el Vicepresident Junqueras, i els dos Jordis, el d'Omnium (Cuixart) i el de l'ANC (Sánchez). Així doncs, continuem tenint a presos polítics catalans a presons espanyoles, i caldrà per tant continuar reclamant el seu alliberament per terra, mar i aire. De moment, avui s'han convocat actes de protesta a tots els ajuntaments del país, i segur que el dijous a Brussel·les el clam tornarà a ressonar amb força.

#LlibertatPresosPolítics

Carlos González: "Joguines i més joguines".

(Article del metge pediatre Carlos González per al Criatures del diari Ara. Com de costum, molt d'acord amb l'anàlisi del Carlos).

Ja ha començat. La televisió mostra, un rere l’altre, anuncis i més anuncis de joguines. Joguines preferentment complexes, electrificades, informatitzades... perquè només si la joguina és cara val la pena pagar un anunci a la tele. En un país on la natalitat disminueix, l’única manera de fer créixer les vendes és aconseguir que cada nen individual tingui més joguines. Benvinguda sigui, doncs, la profunda religiositat de la nostra societat, que ens fa començar a celebrar (amb publicitat ubiqua, il·luminacions públiques, compres compulsives, begudes alcohòliques, dolços tradicionals i excessos alimentaris) el naixement de Jesucrist amb dos mesos d’anticipació. Benvingut el tarannà obert i progressiu de la nostra cultura, que ens permet adoptar Santa Claus i recuperar el tió sense renunciar als Reis. Benvingut el nostre respecte als lligams familiars, que permet a Santa Claus i als Reis fer parada no sols a casa de cada nen, sinó també a casa dels seus avis i tiets. 

La publicitat televisiva destinada a un públic infantil és particularment immoral. Els menors d’onze anys són especialment manipulables, perquè no són capaços de comprendre plenament que la intenció dels anuncis és augmentar les vendes i guanyar diners. Després dels onze anys... bé, són com a mínim tan manipulables com els adults (¿penseu que es gastarien tants diners en publicitat si no tingués efecte?). A Noruega o al Quebec la publicitat destinada als nens està prohibida; a Europa hi ha veus que intenten, almenys, limitar-la. Els nostres polítics ni tan sols parlen del tema. Em temo, de fet, que si algun dia s’arriba a plantejar en aquest país la prohibició de la publicitat destinada als nens, es donaria molta més importància a la possible disminució de vendes i pèrdua de llocs de treball a les indústries de la joguina, dels caramels o dels aperitius salats.

Vindran les festes, i els nens rebran les seves joguines, amb les quals no podran jugar gaire, unes perquè només semblaven divertides amb els efectes especials de l’anunci, d’altres perquè, de tan cares, són intocables (“Ves amb compte”, “No ho trenquis”, “Mira què has fet”). Amb una mica de sort, algun dels regals vindrà dins d’una gran capsa de cartró que, aquesta sí, es podrà retallar, pintar, modificar i colpejar, i proporcionarà així moltes hores de diversió.

We are family!

Foto de família al final de la Diada de la Colla del passat 19 de novembre.

La temporada no ha estat tot el brillant que voldríem, i l'afluència de gent als assaigs s'ha ressentit considerablement. Pot ser que quan toques el cel gràcies a un treball meticulós i exigent, alguns necessitin fer un "réset" i carregar piles. Tanmateix, l'experiència ens demostra que els Minyons som una colla d'alts i baixos, i que quan hi som tots, som imparables. Tant de bo la propera temporada hi siguem tots més sovint, i tornem a il·lusionar-nos amb noves gestes.

#SomLaColla

Al meu pare en el seu 75è aniversari.

 

Un dia com avui naixia

fa ja setanta-cinc anys

a Cabra, Córdoba, Andalusia,

un vailet de nom Antonio.

Amb sis anys ja va marxar

amb els pares i una germana

a Catalunya per treballar

i poder-se fer una casa.

A Terrassa va anar parar

i vingueren més germanes

de ben jove ja va pencar

per tal d'ajudar als seus pares.

Venent carbó, dolços i diaris

es guanyava uns dinerets

i estudiant als escolapis

aprengué lletres i fets.

Conegué a una bona pubilla

de la casa dels Benet

amb qui va formar família

som els Carrillo-Marcet.

Vull doncs felicitar

al meu pare estimat  

 i també vull destacar

tot el que m'ha donat.

T'estima, el teu fill Xavi.

El "temazo" del dimecres. Fermín Muguruza & La Kontrabanda - "Yallah Ramallah".

Avui és el dia del poble palestí. Ho celebro amb aquesta cançó del basc Fermín Muguruza.

#FreePalestine.