Visca el jovent combatiu! Segueu Arran!!

 

Aquest matí ha vingut a Barcelona el cap de la colònia a parlar-nos de reconciliació i perdó, i l'auditori del teatre del Liceu s'ha omplert de col·laboracionistes, colons i d'altres personatges afins per retre homenatge.

Afortunadament, s'ha pogut colar un membre de les joventuts d'Arran per mostrar la seva oposició i per expressar-li allò que pensen molts catalans dels seus indults i la seva voluntat de reconciliació (rendició). També a fora del teatre s'han reunit milers de persones per mostrar el seu rebuig a l'acte i a les persones allà congregades.

Seguem Arran!!!

El salt de l'àngel.

 

Aquest cap de setmana he estat amb la colla d'amics per terres moianeses fent una mica de bici, uns banys, lectura, converses, bons àpats, i bastants beures. També he pogut comprovar que encara mantinc l'estil en l'art del trampolí, amb un carpat amb braços oberts en forma de creu. Ni el Greg Louganis tu...

Dignitat / Indignitat (sobren les paraules).

 

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "El guerrer".

 

Ahir es van complir 30 anys del mític concert del rock català al Palau Sant Jordi. No recordo per què no hi vaig anar, però un munt de col·legues de la meva lleva van ser-hi. La meva colla, els Minyons, va organitzar un autocar des de Terrassa, tot i que jo aleshores encara no en formava part. Com ja he explicat en més d'una ocasió, la meva banda favorita d'aquella època eren els metal·leros Sangtraït. Canya per un tubo!!!

Tornen a conquerir Europa.

 

El capità Entrerríos aixeca la copa.

Ahir, la secció d'hanbol del Barça va tornar a proclamar-se campió d'Europa, sis anys després del darrer títol. Va ser a la Final a 4 de Colònia, després d'imposar-se al Nantes a la semifinal del divendres, i a l'Alborg danès a la gran final d'ahir. Bé, gran final és un parlar, ja que el Barça va ser clarament superior a partir del minut 10 de la primera part, i va anar sempre pel davant de cinc o més gols, acabant imposant-se per un escandalós 36 a 23.

Es tracta de la 10a copa d'Europa de la secció (tan sols la d'hoquei patins supera aquest registre), i un ple total de títols aquesta temporada (tots els que ha disputat).

He de reconèixer que malgrat l'alegria pel títol, no és comparable aquesta copa amb altres obtingudes als anys 90's per exemple. Per una banda, aquest equip està fet a base de talonari i amb una gran majoria de jugadors estrangers que entren i surten, i costa sentir-se igual de identificat que quan jugaven una majoria de jugadors catalans com Masip, O'Callaghan, Pasqual, Barrufet, Grau, Barbeito...

Coll de la Gallina (Andorra).

 

Aquest cap de setmana he pujat a Andorra per posar la segona bateria a la furgoneta i he aprofitat per fer una mica de turisme, de bicicleta, i comprar alguna ampolla de licor més barat.

Vaig fer nit a Os de Civís que és un poblet català preciós al qual s'arriba per carreteres andorranes, o bé per una pista forestal des del Principat, des de Civís.

El coll de la Gallina és un exigent port d'uns 12 quilòmetres des d'Aixovall amb rampes de més del 15%, i amb una mitjana de 8'3%. Un paisatge espectacular i un munt de revolts d'aquells de 180º. A mig camí es passa pel santuari de la Mare de Déu de Canòlich, i al cim s'hi troba una escultura d'homenatge al ciclista català actualment resident a Andorra, Joaquim "El Purito" Rodríguez. 

Santuari de la Mare de Déu de Canòlich.

Gastronomia de l'Emillia-Romanya.