50 aniversari de la mort de JRR Tolkien.

 

Avui es compleixen 50 anys de la mort d'un del escriptors més populars arreu del planeta, l'anglès John Ronald Reunel Tolkien (JRR Tolkien), popularment conegut com el "pare" de la literatura fantàstica moderna. Autor d'obres com "El senyor dels anells", "El Hobbit", "Silmarilion"... Algunes de les seves obres s'han convertit en súper produccions cinematogràfiques o en grans sèries de grans pressupostos. 

Recordo que van ser lectures de joventut que em van fascinar i em van fer descobrir el món màgic dels hòbbits, nans, elfs, orcs, etc., i que també em van fer descobrir els jocs de rol als que vam dedicar més d'una tarda-vespre-nit.

Muntanya i mar.

 

Costa entre Altafulla i Tarragona.

 

Si a primers d'agost passava una setmana a la muntanya, a la Vall de Cardós, a finals de mes, i de vacances, he passat uns dies a la platja, concretament a la zona de Tarragona, a La Pineda de Salou, amb el germà i els nebots. Uns dies de relax absolut, de lectura, escacs, piscina, passeig i menjar. De tornada a casa he passat per la cala La Mora d'Altafulla on hi havia uns amics, i hem estat a una cala preciosa anomenada Rocablanca.

Springboks - All Blacks (35-7). I jo hi era (25-08-2023).

 

Si he passat cinc dies a Londres ha estat amb motiu del partit "amistós" (deixem-ho en "de preparació") de rugbi entre les dues principals potències (tres mundials cadascuna) mundials d'aquest esport a l'estadi de Twikenham. Feia mesos que tenia l'entrada i es preveia un partit del màxim nivell tenint en compte que en un parell de setmanes comença el mundial de França i els equips han d'estar ja en la millor forma per encarar aquest torneig. 

L'ambient a les grades, com sol ser habitual en aquest tipus d'enfrontaments, va ser espectacular, amb l'estadi ple a vessar i les aficions barrejades a les grades, i també en els instants previs als carrers, als pubs, als transports... Un ambient increïble, pacífic, de germanor i bon rotllo.

El que no es podia esperar era el resultat final del partit. Un autèntic bany dels sud-africans als nova zelandesos que van patir la major golejada de la seva història (-28 punts), i cal tenir en compte que l'anterior màxima golejada datava del juny del 1928!!! Brutal!

En tot cas, no sé si el resultat pot ser significatiu de cara al desenllaç del mundial. Cal tenir en compte que els All Blacks van jugar la major part del partit amb un jugador menys, i prop de quinze minuts amb dos menys per sancions de l'àrbitre. Dos jugadors menys en aquest esport pesa molt en el joc de l'equip. Veurem si es tornen a trobar al mundial en igualtat numèrica...

Carnaval de Notting Hill.

 

 

Avui, el meu darrer dia d'estada a Londres, coincidia amb un acte multitudinari d'aquells que n'havia sentit a parlar però que mai havia pogut viure. I com que sóc curiós de mena, he aprofitat el matí per veure què s'hi coïa en aquest carnaval estiuenc que s'organitza al barri de Notting Hill des del 1966, gràcies a la comunitat afrocaribenya instal·lada a Londres. Diuen que l'esdeveniment atreu prop d'1 milió i mig de persones, convertint-lo en una dels festivals de carrer més grans del món. El segon més gran després del de Rio de Janeiro diuen.

Londres, again.

Doncs res, que he vingut una dies a Londres amb l'excusa de veure un partit de rugbi del màxim nivell (potser el més alt nivell) entre les seleccions de Sud-àfrica i Nova Zelanda, o el que és el mateix, els Sprinboks i els All Blacks. El partit amistós es va disputar ahir al vespre amb un estadi de Twikenam ple a vessar, amb majoria d'aficionats sud-africans.  

No va ser un partit qualsevol ja que estem a un parell de setmanes vista que comenci el Mundial i ahir els All Blacks van rebre la pitjor golejada de la seva història (35-7). Penseu que la darrera era del 30 de juny del 1928 (-17 punts)!!!

Bé, a banda de gaudir del rugbi he fet moltes coses per aquí. Londres és una ciutat fantàstica i plena de llocs interessants, cultura, esport, art, gastronomia internacional... És, sense cap mena de dubte, la ciutat europea que més cops he visitat (una desena?) i mai et canses ni t'avorreixes.

Vaig del metro al bus amb la targeta de crèdit (carreguen al final del dia amb un topall màxim), i mai se m'acaben els llocs que visitar. Avui toca futbol: Millwall-Stoke City, i demà el famós carnaval d'estiu de Notting Hill.

Picadilly Circus.

Abadia de Westminster.

Persones a Candem Town.

Mural d'Amy Winehouse a Candem, barri on va viure.

Catedral de Sant Pau.

Mercat de Coven Garden.

Canvi de guàrdia a un edifici oficial.

Museu Tate Modern.

El temassu del dimecres. The Toy Dolls - "Idle gossip".

 

Un dels temes més canyeros dels anglesos The Toy Dolls, nascuts el 1979 a la ciutat de Sunderland, i encara actius. Aquest tema és del 1985 i en van fer aquest videoclip.

Documental sobre Arthur Ashe.

Ahir vaig veure aquetst biòpic de l'any 2021 del tenista afroamericà Arthur Ashe, que va destacar a nivell professional als 60's i 70's, i que va acabar esdevenint un símbol de la lluita pels drets de la comunitat negra, malgrat les seves reticències inicials a implicar-se en aquesta causa.

No us vull fer spoiler del documental, però veure'l m'ha fet pensar en els esportistes d'elit catalans que mai (amb comptadíssimes excepcions) s'impliquen en la causa de l'alliberament nacional de Catalunya i contra l'opressió i la repressió de l'estat espanyol.

Com a paradigma, aquesta setmana s'ha fet públic el cas del pare de de la jugadora catalana de la selecció espanyola femenina, Aitana Bonmatí, recent vencedores del mundial a Austràlia. Aquest senyor va ser torturat per la guàrdia civil l'any 1992 arrel de l'operació Garzón contra l'activisme independentista abans dels JJOO de Barcelona. No entenc com pots defensar els colors d'un estat que ha torturat el teu pare i que continua reprimint i maltractant els teus.