Les deu diferències.

Entre aquestes dues fotografies, podem trobar fins a deu diferències. Tot i tractar-se de deu esportistes catalans en cada una de les fotografies, és evident que entre uns i altres hi ha grans diferències. Per començar, i la més evident, és el color i l'escut de les samarretes que llueixen. Uns porten la samarreta d'Espanya i els altres la de Catalunya. A una de les fotos apareix la bandera espanyola amb el toro, i a l'altre hi apareixen algunes estelades i senyeres. A una de les fotografies es veu un pavelló mig buit, i a l'altra les grades ben atapeïdes. En una foto es veuen molts personatges molt ben vestits i molt contents pel triomf aconseguit (i suposo que per la vidorra que s'han fotut amb els impostos dels catalans també) i a l'altra no. A una foto es veu a un jugador lluint una samarreta de record a un feixista "Siempre con nosotros" i a l'altra no. A una foto hi ha un equip que acaba de disputar una competició oficial i a l'altra no. A una foto hi ha uns esportistes que han representat al seu país (tots) i a l'altra no. A una foto hi ha deu esportistes dignes, i a l'altre no (bé, potser n'hi ha un o dos però dels altres)...

En fi, està clar que amb esportistes catalans com els de la segona foto no avançarem en el reconeixement oficial de les nostres seleccions. Sempre ens quedarà el consol de poder dir que Catalunya ha guanyat el mundial d'hoquei patins per a la colònia espanyola. Arribarà algun dia que un esportista català es negarà a jugar per España? On està la dignitat de tots aquests esportistes?

Segona gran notícia en menys de 24 hores!!!

Nova entrada dedicada a destacar una notícia positiva de la premsa digital, i novament referida a una personalitat destacada del món del futbol que viu i treballa al nostre país, Andrés Iniesta. Ja sabeu que ens altres entrades li he donat canya a l'Andrés per la seva poca sensibilitat amb la llengua del país que l'ha acollit, educat i donat feina, tot i portar més de deu anys vivint entre nosaltres.

Doncs avui el vull felicitar pel seu primer "tuit" en català, segons ha publicat el diari Ara en la seva edició del matí. Tot i que molts pensem que el gest és minúscul tenint en compte que l'Iniesta hauria de dominar el català amb suficiència, i n'hauria de fer ús de manera més decidida, també haig de reconèixer que mica en mica s'omple la pica, i que encara hi ha marge perquè l'Andrés ens demostri la seva estima envers el país que l'ha acollit i la seva llengua.

Així doncs, felicitats Andrés, i a continuar practicant.

Per fi una bona notícia!

Avui apareix publicada a l'edició digital del diari "ARA" una notícia que m'ha semblat interessant de comentar. Es tracta de la creació d'una pastilla "anti-borratxera". És a dir, que estem parlant d'un descobriment a l'alçada de l'aspirina, del tractament contra la sida, o de les pastilles per prevenir la malària. És possible a que d'aquí poc desapareguin de les nostres vides els típics borratxos a la sortida del bar o la discoteca, o els borratxos crònics amb les seves ocurrències i gestos divertits, o les seves plastes i comentaris inintel·ligibles.

Pensant en tots aquests anys de contenció i sacrifici, sense poder sortir de festa per por de que ens paressin en un control d'alcoholèmia. O la por a agafar un pedal massa gran com per no poder donar la cara davant de la família de la núvia o d'un tribunal d'oposicions. O el fet de no poder pillar-la abans d'una actuació castellera o d'un partit de futbol...

Llàstima que aquestes notícies tan rellevants i importants no apareguin a les portades de tots els diaris, i serveixin per aixecar els ànims de la gent. Jo crec que hauríem de fer una recol·lecta popular per col·laborar amb l'equip de científics nord-americans que estan investigant amb aquesta nova medicina, a veure si podem donar-nos una alegria tots plegats d'aquí a poc.

L'acadèmia de cinema espanyola s'ha tornat boja?

Ahir es va fer oficial el nomenament de la pel·lícula "Pa Negre" com a candidata espanyola als premis Oscar de l'acadèmia nord-americana, imposant-se en la votació a la darrera pel·lícula de l'Almodóvar, "La piel dormida",  i "La voz dormida" de Benito Zambrano. El més curiós de l'assumpte, és que "Pa negre" és un film rodat íntegrament en català, basat en una novel·la catalana de l'Emili Teixidor (finalista de l'elecció del català de l'any per darrera de l'arxipopular cap de colla dels lagartus), amb producció catalana (calés catalans) i treballadors catalans en la seva majoria.

Vaja, un cop baix pels espanyols més recalcitrants que es fan creus de com un producte tan català pot representar al cinema patri en un esdeveniment tan important com els Oscars. Fins i tot un bon grapat de mitjans de comunicació de la premsa escrita de l'imperi han negat la portada a un fet tan extraordinari com aquest. I no em refereixo només als mitjans més carques de la capital del regne, sinó a alguns altres que hom es pensaria que no són anti-catalans, però que amb els fets ens demostren de quin peu calcen (per exemple el País, La Razón, ABC...).

Crec que pels catalans, la notícia de la selecció de "Pa Negre" com a candidata espanyola als Oscars té aspectes positius, però també algun aspecte negatiu. Positiu perquè es farà visible a tot el món, que existeix una llengua i una cultura dins l'estat espanyol més enllà de l'espanyola (o castellana), que és la catalana. I fins i tot, potser, es farà més visible que existeix un poble (nació) dins de l'estat espanyol amb una singularitat pròpia (llengua, cultura, història) i amb aspiracions de llibertat. Per la banda de lo negatiu, crec que els espanyols s'ho faran venir bé per destacar que a Espanya es respecten i es defensen les diferents cultures i llengües pròpies de l'estat espanyol, i es voldrà espanyolitzar "Pa Negre" al màxim. Ja sabem que quan els convé, els catalans som ben espanyols, però de tant en tant els surt la vena anti-catalana i ens insulten o ens putegen tot el que poden.

Crec que els catalans hem de treure partit d'aquesta oportunitat única per mostrar-nos al món com a poble, i no com a colònia mesella dels seus amos. Espero que els representants catalans que vagin a Hollywood no renunciïn a la seva catalanitat per quedar bé amb els espanyols, i es mostrin tal com són, és a dir, com a catalans i prou. Malauradament, segur que hi ha molts interessos ocults que faran impossible mostrar certa dignitat ideològica. Una mica com els passa als esportistes internacionals, que es passen la seva catalanitat pel forro dels ous per tal de acomplir els seus objectius personals.

El "temazo" del dimecres. Pantera - "Cowboys from hell"

Una miqueta de Rock dur de tant en tant no va malament, i encara menys en aquests temps difícils que venen ganes de sortir al carrer a fotre crits i a cagar-se en Déu i sa mare. Un "temazo" dels Pantera, una banda nord-americana que va deixar un parell o tres de discos molt bons, i uns quants temazos. Llàstima que el lider estava una mica pirat i que un boig es va carregar a un membre del grup d'un tret en un concert. Tot i així, crec que els Pantera van estar a l'alçada dels mateixos Metallica tot i no arribar als nivells de popularitat d'aquests.

Cara de tonto.

Aquesta cara se'm va quedar aquest diumenge al migdia després de l'actuació dels Minyons a les festes de La Mercè de Barcelona. I és que carregar un 2d9fm després d'haver descarregat els dos anteriors de la temporada és, com a mínim, decepcionant. I haver de baixar les pretensions inicials de fer tres castells de nou, per una sola persona... frustrant, per no dir una altra cosa.

Hi ha uns quants indicadors d'alerta encesos, i convé solucionar (buscar solucions) alguns problemes d'aquí a final de temporada si no volem acabar pitjor del que vam començar. Sembla que el dos cada dia va a pitjor, i la trajectòria dels darrers anys amb aquesta estructura indica que els problemes no se solucionen. Al cinc no li agafem la mida per molt que l'assagem. Tres quarts del mateix passa amb el quatre. Els castells amb pilar s'han convertit en una autèntica loteria que mai saps si tocarà cara o creu (o canviem les manilles o canviem el quart, però no pot ser que no es pugui parar quiet allà dalt). Els castells nets estan ben lluny de ser una possibilitat real (per ser-ho, s'han de començar a treballar al mes de febrer, i a poder ser amb un assaig específic dels troncaires). I els "papinos" no els podem assajar amb garanties tant com convindria per manca de personal a assaig...

Potser el meu problema es que em fixo massa en la colla "supercampiona" i això no em permet tocar de peus a terra. Però la seva exhibició al nostre costat a la plaça Sant Jaume, em va provocar una enveja terrible, i molts interrogants. Tampoc aspiro a que la nostra colla es converteixi en una mena d'equip professional com el de Vilafranca per guanyar a cada plaça, però crec que els Minyons hauríem de poder aspirar a plantejar-nos una gamma àmplia de castells al llarg d'una temporada, i no limitar-nos a fer algun 2d9fm, algun pd8fm, i a buscar el 3d10fm salvador de cada temporada. Quant fa que no assolim castells com el 5d9f, el 4d9fa, el 3d9fa, el 4d9... I quan ens podrem plantejar nous reptes com el 2d8, el 9d8, el 3d9, el 3d8ps?

El problema de l'envelliment d'alguns castellers de tronc claus és evident. I el més probable és que fins que no els substituïm la cosa no millorarà. I que els substituts els haurem de buscar/formar a la casa, ja que no som colla amb el potencial, ni el morro, per fer fitxatges d'altres colles. Doncs potser que ens hi possem i comencem a treballar amb noves cares de seguida. Potser que accelerem l'aprenentatge dels nous amb més assaig, i assaigs específics si convé. Potser que ens fixem en el que ens arriba al pati d'assaig i mirem d'aprofitar-ho al màxim. Segur que hi tenim gent molt apta que mai tenen l'oportunitat de demostrar-ho.

Tot i la foscor que contemplo en aquests moments, estic segur que d'aquí a final de temporada ens queden unes quantes alegries pel davant. Tenim l'objectiu clar de descarregar el 3d10fm que va quedar en carregat l'any passat, i tornar amb el pd8fm (potser a Girona que és on sempre es descarrega), i qui sap si d'aquí a la diada haurem trobat la formula per encaixar el pilar en un 3 o un 4 amb folre... Va, segur que sí!

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona entra al club dels "Gammes Extres".

S'ha fet justícia. Per fi els companys de la colla Jove han pogut carregar l'enorme 5d9f, després de molts anys d'anar-li al darrera i després d'uns anys de travessia pel desert, sense ni tan sols poder-se plantejar castells de nou pisos. Ja feia un grapat d'anys que la colla Jove estava fent les coses molt ben fetes. Amb una massa social ben consolidada i molt bones estructures als seus castells. Així doncs, la recompensa ha arribat en forma de 5d9f carregat a la jornada de Santa Tecla. 

Una jornada que ha estat apoteòsica en altres direccions, ja que s'ha vist la primera "tripleta màgica" de la història dels Xiquets de Tarragona, i també un 2d7 descarregat per la colla de Sant Pere i Sant Pau, que té un mèrit extraordinari, tenint en compte que són una colla a l'ombra de les dues grans colles tarragonines i amb grans dificultats per arrossegar gent als assaigs i a les actuacions.

Me n'alegro especialment pels amics de la colla Jove, perquè en conec a un bon grapat d'ells (de fet, vaig estar per allà fa un parell de divendres celebrant l'inici de les festes de Santa Tecla) i sé que viuen els castells intensament. Un bon grapat d'ells ja van viure les decepcions de mitjans dels noranta amb els intents infructuosos del 5d9f. I han continuat al peu del canó en els difícils anys de transició, fins al moment actual de joia i creixement. Fins a on? Crec que no s'acabaran aquí les alegries per la Jove, i que descarregar aquest cinc, ho veurem més aviat que tard.

La meva enhorabona i endavant Jove!!!