Doble espectacle a la Sagrada Família.

2d8f davant de la Sagrada Família (foto: Mireia Comas).

Ahir els Minyons vam tenir el plaer de tornar a actuar al barri de la Sagrada Família de Barcelona, per segon any consecutiu, davant de la catedral ideada per Gaudí, convidats per la colla del barri, els Castellers de la Sagrada Família (3d7ps, 5d7, 4d7p), i acompanyats, a més a més, pels Xics de Granollers (2d7, 4d8, 5d7).

Com, lamentablement, ve sent habitual darrerament, l'actuació va començar amb més de mitjà hora de retard, i tot i que les tres colles vam anar per feina, la cosa es va allargar fins passades les 15!! I a dinar a les 16:30!!! Potser que ens ho fem mirar...

Pel que fa als castells, vam patir el primer entrebanc de la temporada, al quedar en intent el 4d8 amb l'agulla a la segona ronda. La resta de l'actuació però, va sortir rodona amb el 2d8f d'inici, el 3d8 de repetició, el 5d8 i un curiós vano de 6. Personalment, deixaria aparcats els castells amb agulla fins al segon tram de la temporada, després de Santes, per evitar castigar massa als pilaners (físicament i psíquica), i concentrar esforços en altres castells (2d9fm, 5d9fm, 9d8, pd8fm). Ja en són suficients de cara a Festa Major i Santes, i no ens podem permetre el luxe de patir caigudes que ens debilitin mentalment de cara a la resta d'estructures...

Cal destacar, i felicitar-nos tots plegats novament, pel diàmetre de les pinyes i el personal que vam tornar a mobilitzar (tres autocars i moltes bicis i cotxes). A veure si no afluixem i veiem els primers castells de 9 aviat!

Creadors universals: Leonardo Da Vinci.

Estàtua de Leonardo a Florència.

Avui es compleixen 495 anys de la mort d'aquest científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor, italià. Estem parlant, potser, de la persona més talentosa i polifacètica que ha donat la humanitat en tota la història. Em pregunto com s'ho deuria fer el bo d'en Leonardo per aprendre tantes coses sense haver passat per una escola...

Avui que hem sabut que el David de Miquel Àngel comença a esquerdar-se, després de més de 500 anys en peu, val la pena recordar al gran Leonardo i el gran llegat que ens va deixar. Us deixo algunes imatges d'unes quantes obres de referència del mestre de Vinci (La Toscana).

La Gioconda.

Estudi sobre l'embrió humà.

L'home de Vitruvi: estudi del cos humà.

El sant sopar.

Autoretrat.

Estudi i disseny d'un aparell volador.

El "temazo" del dimecres. Potato - "La clase obrera"

El grup Potato (Vitòria, 1984) despertant consciències amb aquest tema del disc "Punky Reggae Party" de l'any 1987. 

Demà se celebren 125 anys de la primera marxa obrera a París de l'1 de maig, amb la gran reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Penso que en ple segle 21 ja tocaria una nova reivindicació per la reducció de la jornada a 6 o 7 hores (com ja ve dient el bo de l'Arcadi Oliveres fa anys), però amb els vents que bufen, ens haurem de conformar amb reivindicar feina per tothom, i sous dignes. El tema de les hores de jornada ho deixarem per més endavant doncs.

Qué placentero es ser obrero,
tener trabajo aunque sea a destajo,
meter horas extras aunque haya protestas,
el bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.

Pillar un nuevo coche
no es derroche,
es el progreso y la oportunidad
de disfrutar con dignidad,
pero hay que andar muy fino
pues al menor descuido van y zás
te largan el despido.
Y no podría resistir
el vivir sin trabajar.

Y el paro es tan doloroso
no soporto estar ocioso.

¿Es la culpa del gobierno?
No lo entiendo, no lo entiendo,
ya funcionan el sindicato
yo los voto y hacen pactos.

Se entera o no se entera,
la clase obrera. (x4)

Qué haría yo sin nada que hacer
si no me gusta leer
y la imaginación la perdí en el taller.

Nunca he pensado, sólo he trabajado,
lo que manda el encargado,
lo que decide el comité,
sin preguntarme el por qué,
sin plantearme el para qué,
solo sé que hay que comer,
sólo sé que hay que tragar,
lo que diga el capataz,
lo que dicta el capital,
pues si me echan
qué hacer, qué hacer.

El bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.

La Generalitat subvenciona amb 100 milions d'euros 16 escoles vinculades a l'Opus Dei.

El portal digital Media.cat que es defineix com "una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon a uns dels seus objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi", ha fet públic l'Anuari dels silencis mediàtics de 2013 on entre d'altres temes, es destapen les aberrants subvencions a centres d'elit vinculats a l'Opus Dei.

Segons aquest observatori, La Generalitat de Catalunya ha subvencionat els últims quatre anys amb 100 milions d’euros 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen els alumnes per sexes. Tot i que el pressupost del departament d’Ensenyament s’ha reduït en 1.000 milions els últims quatre anys, el Govern ha mantingut els concerts amb les escoles vinculades a l’Obra. Es tracta de setze escoles ubicades a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Girona, Terrassa, Jorba, la Canonja, Constantí i Alpicat, que han rebut un total de 99.804.636 euros els últims quatre cursos, segons el càlcul realitzat per l’Anuari a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El departament s’ha negat a fer públiques dades oficials. Aquest 2014 la Generalitat ha de decidir si continua o no el conveni amb aquestes escoles, renovat per última vegada pel departament d’Educació del Govern tripartit.

Tenint en compte que en els darrers quatre anys, la Generalitat ha retallat uns 1.000 milions d'euros d'inversió educativa, amb les conseqüents retallades salarials i precarització laboral, reducció de beques, increment de ràtios, disminució de pressupostos dels centres, etc., etc., m'indigna i em corroeix aquest dispendi de diner públic dirigit a un sector social gens desfavorit i poc procliu al desenvolupament d'una societat lliure, igualitària, i justa.

Rigau dimissió! No a la LEC!! Independència per canviar-ho tot!!!

Les set diferències: dues persones (presumptament) agredides.

- Un es diu Pere i és Federalista. L'altre es diu Rafel i és independentista.

- Un diu que ha rebut un cop de puny de part d'una dona, però ningú ha vist res i ni tan sols ha fet denúncia. L'altre va rebre una pallissa per part de la policia espanyola, amb varis testimonis, i tot i que ho ha denunciat, res no passarà.

- Un, personatge públic, s'encarrega de crispar dia sí dia també a la societat catalana volent impedir que el poble exerceixi l'acte democràtic de votar. L'altre solament pot crispar als espanyolistes totalitaris que no accepten que hi hagi independentistes al regne.

- Un té tot un poble al darrera que li fa suport. L'altre d'aquí a poc no tindrà ni a la família fent-li suport.

- Un té set de poder. L'altre no, que jo sàpiga.

- Un ha pogut donar la seva versió dels fets a tots els mitjans de comunicació (nacionals i espanyols). A l'altre no l'ha volgut escoltar ningú de fora de Catalunya.

- Un és catalanista i del Barça. A l'altre no sé si li agrada el futbol...

De concert a l'Apolo.

Els gipsy minyons.

Gran nit ahir a la sala Apolo de Barcelona amb motiu del concert de la Fanfare Ciocarlia de Romania. Bona música, gran ambient i millor companyia. La Fanfare Ciocarlia és un d'aquells grups que podrien fer ballar a un mort, i ahir van aconseguir que els dos-cents o tres-cents assistents al concert acabessim movent-nos com posseïts (per la música, no pel diable).

Un dels millors espectacles musicals que es poden veure i viure avui en dia, sens dubte. Si us agrada la música que surt de la unió i barreja de diversos instruments de vent (cobles, xarangues, fanfàrries...), no perdeu l'oportunitat de veure a aquest grup de gitanos romanesos. Quina manera de tocar, per Déu!!

Tito Vilanova: DEP.

Avui ha mort als 45 anys, víctima d'un càncer, l'exentrenador del Barça Tito Vilanova. No soc gens mitòman, però el Tito es mereix tots els elogis i records ja que era un exemple de persona senzilla i gens envanida. Un català que serà recordat pels seus èxits esportius com a segon entrenador (amb Pep Guardiola de primer) en l'etapa més gloriosa del Barça, i l'entrenador del Barça de la lliga dels 100 punts. Però més enllà dels èxits esportius, un exemple d'humilitat, treball i lluita. Gràcies Tito. Descansa en pau.