"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 28 de juny del 2014

Enregistrament propi del primer Salt de Plens del diumenge de Patum (22-06-2014).


Aquestes imatges estan captades des de l'entrada a la plaça de Sant Pere per la rampa de l'església. Vaig quedar prou protegit per la massa humana com per treure la càmera i enregistrar aquestes belles i hipnòtiques imatges. Perquè els que mai heu ballat, encara, un Salt de Plens, us feu una idea del pa que s'hi dóna allà a dins. És molt bèstia!

divendres, 27 de juny del 2014

Diari de l'Educació: "La ILP per una nova llei d’educació presenta la seva comissió promotora".


M'imagino que costarà tirar endavant aquesta ILP, tenint en compte que la meitat de les famílies al nostre país porta els seus fills a l'escola concertada-privada, i no tenen cap especial interès en barrejar-se amb el lumpen de la pública. Tanmateix, que no sigui per no haver-ho intentat...

(Notícia apareguda al Diari de l'Educació del dijous 26 de juny).

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una nova llei d’educació catalana, impulsada per col·lectius de mestres i membres d’entitats socials, va fer ahir un nous pas en el seu camí cap al Parlament de Catalunya: la creació de la comissió promotora, unes 60 persones entre les quals s’hi compten docents, sindicalistes i destacats activistes socials, culturals i veïnals. Ahir es va presentar el grup promotor a l’auditori de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La proposta legislativa, que es presentarà en les properes setmanes al Parlament, considera que cal anar més enllà de la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a aspectes com la universalització de l’educació, la gratuïtat dels estudis, la gestió democràtica i l’autonomia dels centres.

“No entenem la doble xarxa, sinó que proposem una escola pública per a tothom, que garanteixi el dret a l’educació en igualtat de condicions, des de l’etapa 0-3 anys fins a l’educació superior”, exposava Maria Vinuesa, de Rosa Sensat. L’eliminació dels concerts és una de les bases de la ILP, que també aposta per avançar en la “plena autonomia pedagògica” de les escoles i instituts. “Que els equips i els currículums es puguin adaptar a les diferents realitats”, apuntava Vinuesa. Un altre dels punts de la proposició de llei és establir un finançament “d’acord amb la importància que té per a la vida de les persones i per a la societat, amb un percentatge d’inversió igual, com a mínim, a la mitjana europea”.

Amb tot, també hi ha punts que són ja presents a la LEC, com el que defineix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

“Les propostes en positiu engresquen a la gent”
Ramon Font, del sindicat USTEC i un dels primers impulsors de la ILP, explicava en la trobada d’ahir que “fa temps que estem cansats d’anar contra la LOMCE i les retallades, i necessitàvem ultrapassar aquesta barrera”. “Vam començar a treballar en una proposta en positiu, que engresqués a la gent”, relata Font, “perquè quan parles de futur molta gent té clar que cal plantejar una alternativa”, exposava.

La idea va sorgir gairebé fa un any, però no es va presentar oficialment fins el mes d’abril, durant la celebració del Fòrum Social Català. En el calendari de la ILP, caldrà ara presentar la proposta en ferm al Parlament de Catalunya, que tindrà quinze dies per comprovar-ne la ideoneïtat i que compleixi amb els requisits tècnics i legals. Un cop validada, s’iniciarà el període de 120 dies de recollida de les 50.000 signatures necessàries perquè la proposta es pugui tramitar al Parlament i, si els partits polítics hi accedeixen, es debatrà a la Cambra. Aquestes previsions fan que, segons les estimacions dels promotors, tota la recollida de signatures arranqui a partir del proper setembre.

dijous, 26 de juny del 2014

L'"Entorn" dels Minyons.



A principis dels 90's, l'aleshores tècnic del Barça, Johan Cruyff, va popularitzar el terme "l'entorn" per referir-se a tots aquells culers que es dedicaven a opinar, criticar, més aviat intoxicar, a través dels mitjans de comunicació, amb l'objectiu de desacreditar la tasca del tècnic holandès i fer-lo caure del càrrec. Sembla ser que avui en dia a la meva colla castellera, els Minyons, aquest entorn del que parlava en Johan s'està fent cada dia més visible (i pesat, al meu entendre).

Resulta que la nostra colla fa prop de 15 anys que ja no "lidera" el món casteller, i aquest fet, per a uns quants, resulta terrible. Però el més graciós de tot, és que alguns vulguin culpar de tots els mals adquirits als actuals dirigents de la colla, que tot just porten mig any al capdavant... i els anteriors 15 caps de colla i presidents no en tenen cap de responsabilitat? És més, i que van fer els anteriors a aquests 15 per assegurar una transició generacional i de massa social plàcida i no l'actual renovació a trompicons? És clar, veure les solucions des de fora és molt fàcil, però posar-les a la pràctica quan s'és a dins, és més difícil...

És necessari recordar a alguns, que la nostra colla va viure un creixement espectacular, de gent i de castells, en la dècada dels 90's, amb el primer boom casteller i la gran "FESTA" que es vivia a la nostra colla, la qual cosa ens va permetre superar els nostres registres, i assolir fites fins avui no superades. Des de llavors, la colla va patir un cert estancament i un petit declivi pel que fa al nombre de camises actives i dels castells assolits. Però aquest fet no ve de fa un parell d'anys cap aquí, o de quatre o cinc temporades. Ja portem uns 15 anys amb aquesta dinàmica de la qual tant ens està costant sortir. És a dir, que no es pot carregar les tintes contra els actuals dirigents, quan fa 15 anys que la cosa no rutlla com voldríem.

Hi ha qui voldria pensar que el fet que els Minyons assolissin les fites que es van assolir i que se'ns considerés la millor colla del món mundial, va ser producte de la seva gran sapiència castellera, i de l'esperit competitiu dels minyons que aleshores omplien el pati d'assaig de la colla. Error. El fet màgic, i qui sap si irrepetible, de veure com s'omplia el pati de gom a gom cada assaig i com érem capaços de mobilitzar a molta gent a cada actuació, al meu entendre no tenia tant a veure amb la visió competitiva de uns quants, com amb la manera festiva amb que es vivien totes les gestes assolides. De fet, la major part de la gent que arribava a la colla ho feia atreta per la vida social que hi havia, més que no pas per l'alçada dels castells que es realitzaven. El boca-orella funcionava, i el jovent (15-35) representava el gruix de la colla. Per què vam passar de 300 a 150 a l'assaig? Ens haurien de respondre els dirigents que ho van fer possible...

Un altre fet que no s'ha d'obviar en aquest debat, i que tortura a més d'un, és la perniciosa comparació constant que fan alguns amb les colles capdavanteres. Comparar als Minyons amb les colles de Valls, Vilafranca o Tarragona és una mica absurd. Terrassa no és Valls, ni Vilafranca, ni Tarragona. Estem on estem i som el que som. Per començar, només cal mirar els convenis econòmics que tenen les colles d'aquestes ciutats amb els seus consistoris. Després també s'hauria de considerar la llarga tradició castellera d'aquests indrets i la més recent de casa nostra. O la rivalitat, que retroalimenta a les colles que la viuen, que es viu a Valls o a Tarragona i que no existeix a Terrassa. O els catxés que es paguen a la Zona Tradicional i els de la Zona no Tradicional.

Potser si en comptes de comparar-nos amb aquestes colles, ens comparéssim amb d'altres d'entorns més similars als nostres (Sabadell, Sants, Mataró, Reus, Igualada...), tots estaríem més tranquils i contents...

I potser, només potser, si tots els que "rajen" des de la distància decidissin agafar la faixa i fer pinya amb la colla, també seríem més i podríem fer millors castells. Com per exemple el 4d9f que encara no hem pogut portar a plaça per manca de camises... Com diria el Nani: "menys parlar i més assajar"!

Endavant Minyons!! Que res ens aturi!!!

dimecres, 25 de juny del 2014

El "temazo" del dimecres. Txarango - "Músic de carrer".


Aquest any la revetlla de Sant Joan a Valls va ser més concorreguda que mai, molt al meu pesar, probablement per l'efecte crida d'un dels grups convidats, el grup de moda entre els i les adolescents catalans, Txarango. Un grup format a Barcelona l'any 2010 per músics provinents de les comarques gironines del Ripollès i la Garrotxa, i també d'Osona. Amb un estil molt similar a altres grups de moda com La Pegatina, Bongo Botrako o Strombers, els Txarango veuen de les fonts del reggae, els sons llatins, i la rumba. Vaja, mestissatge "made in" plaça del Tripi.

El divendres 4 de juliol els tindrem tocant a Terrassa dins dels actes de la nostra Festa Major. Una excel·lent aposta per una festa d'aquest tipus. Si teniu ganes de moure l'esquelet, no dubteu a anar-hi.

dimarts, 24 de juny del 2014

Ensenyamet anuncia un “tancament administratiu” a l’Escola Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat.

Ceip Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat.

Quins pebrots aquests del Departament. Fan culpables els mestres de l'escola Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat, del fracàs escolar dels alumnes d'aquesta escola marginal (també coneguda com a "Guetto"), ubicada a un barri marginal (també conegut com a "xungo"), amb una clientela de famílies marginals (també coneguts com a "immigrants", o "pobres"). 

M'agradaria veure com se les arreglarien els mestres de qualsevol de les escoles catalanes amb millors resultats acadèmics, si els fessin anar a treballar a l'escola Pompeu Fabra. De fet, m'atreveixo a apostar, que res no canviarà en aquesta escola si no se solucionen moltes altres qüestions de vital importància (tanta o més que la professionalitat dels docents) en l'educació dels infants: malnutrició dels alumnes; situació econòmico-laboral dels pares; nivell de formació, i cultural, dels pares; baixa expectativa acadèmica, o directament desinterès, dels pares; conflictivitat social al barri per la diversitat cultural existent; etc.; etc.

Per què funciona (a nivell de resultats PISA, eh!) el model finlandès, i en canvi, aquí, hi ha tant de fracàs escolar? Doncs ho entendríeu fàcilment si anéssiu a visitar l'escola Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat i després visitéssiu una altra com l'Escola Pia de Terrassa, o el Montcau-La Mola de Matadepera, per posar un parell d'exemples. Objectius pedagògics gairebé idèntics, professors igual de (ben/mal) preparats, però realitats socials molt diferents, i resultats acadèmics lògicament en consonància a la realitat social que les envolta. Després feu el mateix experiment a dues escoles públiques (com el 95% de les existents) de Finlàndia, i entendreu les diferències.

(Notícia apareguda al Diari de l'Educació del dia 17 de juny).
El 13 de juny, la consellera d’Ensenyament Irene Rigau va presentar els resultats de les proves de competències bàsiques en una roda de premsa que va aprofitar per a anunciar el que anomena un “reset” a l’Escola Pompeu Fabra del Prat. El Departament havia fet una auditoria pedagògica al centre argumentant que el 30% dels alumnes no passen les competències bàsiques en llengua i matemàtiques. Segons Rigau, el resultat de l’auditoria va ser que l’escola “té necessitats de tot”.
Van ser auditats gairebé un centenar els centres a Catalunya, i en aquells en què els resultats no van ser prou positius, el Departament es va reunir amb la comunitat educativa per a elaborar un pla de millora, que compta amb la implicació del professorat. Per al Pompeu Fabra, en canvi, l’Administració ha decidit unilateralment el tancament administratiu per al proper 31 d’agost. Seria la primera vegada que es fa aquest procediment, que consisteix en tancar formalment el centre i obrir-lo immediatament amb un altre nom. Aquest tancament fictici permet al Departament evadir els procediments normatius i prendre la direcció del centre.

Un centre de màxima dificultat

L’Assemblea de docents del Prat va convocar una assemblea d’urgència per a exposar la situació a la comunitat educativa i plantejar accions per a mostrar el seu rebuig. Per a aquesta assemblea, el tancament administratiu no està justificat, en primer lloc perquè no ha tingut en compte la situació real de la comunitat educativa del centre. L’Escola Pompeu Fabra acaba de ser catalogada com a centre de “màxima dificultat”, que reconeix un entorn socioeconòmic desfavorit que fa que l’alumnat tingui més dificultats assolir els objectius educatius generals. L’avaluació i la decisió de tancament administratiu no ha tingut en compte aquesta situació. D’altra banda, no s’ha engegat cap diàleg amb la comunitat educativa per a cercar una via conjunta de millora.
Representats de l’assemblea de docents del Prat critiquen que el tancament administratiu és una manera de carregar la culpa a les treballadores de la mala gestió de l’administració. A l’assemblea, diverses mestres es van queixar de que l’auditoria pedagògica que ha fet el Departament no és capaç d’avaluar profundament la feina dels docents, i mares i pares d’alumnes van mostrar el seu suport als docents.

“Cop de claustre”

Per a l’Assemblea de docents, l’auditoria pedagògica és una excusa per a justificar una maniobra d’autoritarisme. L’Administració imposa així el seu control sobre la direcció del centre, fent fora l’equip directiu i substituir-lo per un altre que ja té decidit. Es faria fora també tota la plantilla docent, i el futur equip directiu –que encara no està nomenat- ja estan fent entrevistes a docents totalment al marge del procediment legal. Aquest “reset” està farcit d’irregularitats jurídiques que comportaria efectes molt negatius a nivell laboral. El personal funcionari perdrà la seva plaça definitiva, i l’interí veurà com es posa en perill la seva continuïtat. Això també tindrà repercussions sobre altres centres del Prat, perquè el personal actual es recol·locarà en altres escoles, cosa que desplaçarà a altres mestres.

El tancament administratiu no ve acompanyat d’una millora de recursos ni l’increment de personal. De fet, es parla de que es reduirà la plantilla. En canvi, suposarà la pèrdua de tot un bagatge pedagògic, de l’experiència del personal que porta anys treballant-hi  i que coneix les necessitats d’alumnat i famílies.

El Prat, laboratori de les reformes educatives

Segons representants del Departament d’Ensenyament, el tancament administratiu de l’Escola Pompeu Fabra comptaria amb el vist-i-plau de l’Ajuntament. Tant l’Assemblea de docents del Prat com altres mestres de l’escola i pares i mares de l’alumnat demanen que l’Ajuntament demanen que l’ajuntament es posicioni en contra del tancament. Creuen que el consistori té un cert interès en fer “un rentat de cara” del Pompeu Fabra, per a treure-li l’estigma de centre conflictiu, però sense implementar millores reals. Segons algunes mestres, l’ajuntament té part de la responsabilitat de que el centre sigui de “màxima dificultat” per una mala distribució de l’alumnat entre les escoles del Prat i una falta de dotació de recursos.
No és la primera vegada que al Prat es duen a terme mesures inèdites de reforma educativa. L’any 2008, es va tirar endavant un projecte pilot a l’IES Illa dels Banyols que consistia segregar els cicles formatius. Les línies de l’ESO i Batxillerat es van traslladar a l’IES Estany de la Ricarada, que no disposava d’equipaments suficients per a aquest canvi, i l’illa dels Banyols es va especialitzar en formació contínua i ocupacional, on les empreses tenen una ingerència important. Aleshores, la comunitat educativa es va mobilitzar en contra d’aquesta mesura, que comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat.
S’ha convocat una manifestació de protesta contra el tancament administratiu el proper dimecres 25 de juny, a les 15h, que anirà des de l’escola Pompeu Fabra fins la plaça de la Vila.

dissabte, 21 de juny del 2014

Pilar de 4 dels Minyons al cim de la Mòmia de Montserrat.


Avui, un grup de 38 minyons escaladors han pujat a la roca de la Mòmia, a la muntanya de Montserrat, per fer-hi un pilar de 4 amb motiu de la celebració del 35è aniversari de la colla. Per acabar d'arrodonir la gesta, quatre "malalts" i una "malalta" de la colla van sortir tot xino-xano, després de l'intens i esgotador assaig d'ahir vespre, cap a Montserrat, per afegir-se a l'expedició.

Els Minyons continuem, doncs, mantenint el vincle afectiu amb la muntanya (val la pena recordar que la colla va néixer l'any 1979 dins del grup de joves del Centre Excursionista de Terrassa), com deixen palès el grapat de pilars que s'han realitzat en aquest medi: Cova del Drac de Sant Llorenç del Munt, les Castellasses de la mateixa serralada, el Pedraforca, el Puigmal, el Tuc de Mulleres, La Mola, el Cim de la Dona...


Enhorabona companys/es!!! Sou uns cracs!!


divendres, 20 de juny del 2014

Dijous paella? No, dijous Patum!!!


1996-97? Plaça Maragall, Berga: Lluís, Marc, Lurdes, Pep, Jordi i jo.

Ahir vaig tornar a gaudir d'un dijous de Patum, com feia uns anys que no feia. A més, enguany penso fer doblet (dijous i diumenge) per rescabalar-me de l'absència de l'any passat. I és que com diuen els Strombers: "I La Patum, com ha de ser, és la millor festa que hi ha al carrer, i La Patum, com ha de ser, és la millor festa del món sencer".