Músics de carrer, músics de pavelló, músics de teatre, músics de bar. Visca els músics!!

Bisonte 1312. The Soul Pub, Terrassa. (22-04-17).

La Regadera. Palau Pisuerga, Valladolid. (08-04-17).

Goran Bregovic. Palau de la Música, Barcelona. 04-04-17.

Cançons de Taverna. Cafè Teatre, Terrassa. 22-04-17.

Maduro! Presente!.

El President veneçolà, Nicolás Maduro, amb activistes del col·lectiu independentista Ítaca.

Dubto que aquesta imatge ajudi gaire al procés independentista, tampoc veig com podria perjudicar-lo (ja que no es tracta de cap autoritat catalana). Ara bé, només pensar en l'enrabiada i l'úlcera estomacal que deuen haver patit alguns sectors espanyolistes, i en especial alguns mitjans d'incomunicació, ja ha valgut la pena la seva publicació.

Viva el pueblo soberano que lucha por derrocar al tirano!!

Adele Diamond: "l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars".

Foto: Ara (Francesc Melcion).

(Partint de la base que en matèria educativa no hi ha veritats absolutes, sinó teories, considero que les recents investigacions dels neurocientífics, com ara la novaiorquesa Adele Diamond, ens apropen cada cop més a un ideal educatiu que comparteixo i que alguns autors ja defensaven fa més d'un segle. Tanmateix, crec que la realitat del nostre sistema educatiu actual està a anys llum d'aquesta visió educativa).

Entrevista per a l'Ara de la Lara Bonilla. 

És una de les quinze neurocíentifiques vives més influents i les seves investigacions sobre les funcions cognitives han impactat en l’educació de milions de nens. Adele Diamond defensa que l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars.

¿L’escola ha de canviar la manera com educa?

Sí. Necessitem que s’hi imparteixi més activitat física i artística perquè ajuden a construir les funcions executives [habilitats cognitives com l’atenció, l’autocontrol o el pensament flexible, que permeten associar idees]. Hi ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe està més tranquil·la. Els nens han de tenir temps per moure’s i per expressar la seva creativitat i per aprendre a treballar en grup. A les escoles que tenen més temps per a l’activitat física i les arts i, per tant, menys temps per fer instrucció acadèmica, els alumnes treuen millors resultats acadèmics que els que només fan activitats curriculars.

Però són matèries que sovint hem menystingut. ¿Com beneficien el desenvolupament del cervell?

Si toques un instrument en una orquestra has de recordar les seqüències que has de tocar, ser flexible i adaptar-te als canvis del director d’orquestra, als altres nens o als imprevistos. En el cas de la pràctica d’un esport, també t’has d’adaptar al que passa al camp i potser vols marcar però no estàs en la millor posició i has d’exercir l’autocontrol i passar la pilota i això requereix entrenament. Se n’aprèn practicant. Sempre aprenem millor les coses a través de la pràctica i no a partir de l’escolta abstracta. És com el conductor i el passatger d’un cotxe. El conductor s’aprèn la ruta perquè la necessita i el passatger només s’asseu. Desafortunadament tenim alumnes passatgers.

Quin és el paper de l’educació emocional?

Si et sents trist, estressat o sol, les funcions executives pateixen. Per tant, necessitem preocupar-nos perquè el nen sigui feliç i pels seus problemes a casa, que impedeixen que es concentri a l’escola. Que sigui feliç és essencial per als resultats acadèmics. La recerca mostra que tenim més flexibilitat cognitiva i més bona memòria per al treball quan estem contents.

Diu que l’amor d’una mare pot compensar altres dèficits.

Crec, tot i que no hi ha prou evidències, que no és només el d’una mare. Pot ser un professor. Algú que es preocupi per tu, que t’escolti, que cregui en tu, que et digui que seràs capaç de fer-ho. Poso l’exemple del nen que aprèn a caminar. Potser cau cinc cops al dia, però ningú li diu: “Has suspès”. Li diem: “Estic segura que aprendràs a fer-ho”. En canvi, van a l’escola i què senten? “Avui has tret un suspens”.

¿Està dient que a l’escola no cal posar notes?

A les escoles Montessori no es posen notes i els nens obtenen bons resultats acadèmics.

Hi ha un debat obert: ¿els nens han d’anar a escola als 3 anys o estan millor a casa?

Tot depèn de com es faci l’activitat. És inapropiat per al desenvolupament tractar els nens com si fossin estudiants universitaris i esperar que estiguin asseguts escoltant la lliçó. No haurien d’estar asseguts ni necessiten instrucció acadèmica. A Finlàndia, on els nens treuen bons resultats acadèmics, no comencen l’escola fins als 7 anys. No cal començar l’escola aviat. Però si a l’escola se’ls ajuda a exercitar-se físicament i a desenvolupar funcions executives com l’autocontrol, llavors és genial. Però s’ha de fer en el context del moviment i del joc i fer que gaudeixin de l’escola, no que l’odiïn.

¿Què en pensa de l’accés dels nens a les noves tecnologies?

No dic que no hi hagin d’accedir, però ha de ser un accés limitat perquè els allunya de la interacció social. Em preocupa que els nens no aprenguin a interactuar en el món real amb gent real i de tot tipus. I això requereix pràctica, no se n’aprèn davant d’una pantalla. També necessiten contacte amb la natura i menys ciment.

Els científics han sortit al carrer a reivindicar-se en la Marxa per la Ciència. És inusual.

Sí, però té més a veure amb Trump i amb els estúpids que neguen el canvi climàtic. La veritat és important i això s’està perdent amb Trump perquè menteix. I els arguments científics no es poden negar. No es pot posar al mateix nivell el creacionisme i la teoria de l’evolució, i hem demostrat que l’home és el causant del canvi climàtic. És irrefutable. La gent ha de saber quan hi ha evidència científica i quan no. Hem de ser bons consumidors de ciència per diferenciar entre el que és científicament demostrable i el que és fe en una opinió.

Però per aconseguir això cal educació científica.

Sí, i per a això cal que els professors estiguin formats. Als Estats Units a molts professors els agradaria fer educació activa però no saben com, només els han ensenyat a recitar la lliçó. Ningú els ha donat les eines per fer-ho. No dic que tots hagin d’educar segons el sistema Montessori, però seria beneficiós que n’aprenguessin algunes de les tècniques.

El "temazo" del dimecres. Kortatu - "Gernika 37 - 87".

Avui es compleixen 80 anys exactes del bombardeig de la localitat biscaïna de Gernika per part de la Legió Condor de la Luftwaffe alemanya, que la va deixar pràcticament devastada. El bombardeig, a banda d'un cop de mà del feixista Hitler al feixista Franco, va servir al règim nazi de banc de proves per a la guerra mundial que provocarien anys després en ocupar Polònia al setembre del 39.

El grup irundarra Kortatu va composar aquest tema commemorant aquells lamentables fets l'any 1987, incloent-lo a l'àlbum "Kolpez Kolpe".

Aquesta és la transició democràtica?

Us imagineu un funeral a Alemanya d'un antic dirigent nazi amb gent alçant el braç i fent apologia del nacionalsocialisme?? Doncs "Spain is different"!! 

Ens van voler vendre que amb la mort de Franco entràvem en una nova era democràtica on el feixisme no hi tindria cabuda. Veient les imatges de l'enterrament de l'exministre franquista Utrera Molina, sogre del dirigent popular, exalcalde de Madrid, expresident de la Comunitat de Madrid, i exministre Gallardón, que participava de l'exaltació franquista portant el fèretre a les espatlles, sembla bastant evident que a España el franquisme, i les idees reaccionàries, continuen tenint molts adeptes, i el més greu de tot, especialment entre alguns dels principals representants polítics i dirigents del país.

Marxem d'aquesta España putrefacta ja, siusplau!!!

Un 2-3 d'abril per al record.

Aquest nano no para de liar-la. Estadi Leo Messi ja!

La jornada d'ahir em deixa un bon grapat de moments per al record. Alguns moments d'alegria, de passió, d'èxtasi, gràcies al Barça i a l'èpica victòria al camp de l'etern rival, el Real Madrid (2-3) amb una lliçó magistral del geni argentí, Leo Messi, que va fer el gol de la victòria al darrer minut del partit quan els culés ja havíem perdut l'esperança després de l'empat madridista al minut 82. Segon gol del partit de l'argentí, i gol 500 amb el Barça des que va debutar. Estratosfèric! Que li vagin donant pilotes d'or al portuguès, que tots sabem qui és, ha estat i serà, el millor jugador de tots els temps. Destacar a més, que el Madrid no havia perdut mai un partit al seu estadi en el temps de descompte...

La jornada també va tenir moments per al record i la tristesa. Durant l'actuació castellera amb motiu de la diada de Sant Jordi, a la Plaça Vella, vam homenatjar al Negre, que ens va deixar ahir de forma sobtada. Un pilar de cinc de dol i un llarg i sentit aplaudiment van servir d'inici per a una actuació especial (3d8, 2d8f, 4d8, pd6). Sant Jordi acostuma a ser la primera diada important de la nostra temporada castellera, i també serveix perquè molts minyons que han estat hivernant fins aleshores tornin a posar-se la camisa. Ahir, uns quants més del normal es van voler sumar a l'homenatge al Negre, i van lluir els crespons negres de rigor. Una abraçada allà on siguis.

Ha mort el "Negre".

Ahir em vaig assabentar de la mort del Carles Feiner, el "Negre", a l'edat de 52 anys. Ens deixa un dels principals caps pensants i gestors dels Minyons de Terrassa, fidel a la colla des dels inicis. El fet casteller està on està, en part, gràcies a persones com el Negre, i els Minyons som com som, o som el què som, en gran part, gràcies o "per culpa" del Negre ;-)

No has estat correcte ni a l'hora de morir... (no tocava company, no tocava).

Descansa en pau amic!!

PS: I que se'n vagin a l'infern tots els fills de puta que t'han maltractat per dir veritats com punys!