Tanca la Model.

La Model de Barcelona (Foto: El Periódico).

La presó Model tanca avui les seves portes com a centre penitenciari després de 113 anys de funcionament, allotjant, reeducant, castigant, torturant, i recloent a milers i milers de presos de tota mena: polítics, violadors, camells i drogadictes, quinquis, xoriços, assassins, etc., etc...

Les parets i els patis de la Model han vist passar a personatges històrics que s'han fet coneguts per motius diversos: Francesc Ferrer i Guàrdia, l'anarquista Salvador Seguí "El noi del sucre", Lluís Companys, Manuel Vázquez Montalván, Jordi Pujol, Salvador Puig i Antich, Juan José Moreno Cuenca "El Vaquilla"...

Una presó que inicialment estava pensada per a acollir a uns 675 presos i que va arribar a encabir-hi fins a 13.000 al final de la Guerra Civil espanyola. Si les parets de La Model parlessin podrien explicar macabres històries de violacions, pallisses, assassinats, malalties, fam, drogues... i també de fugues, intents de fuga, motins, vagues de fam. I a ben segur, algunes històries més de solidaritat, convivència, resiliència, amistat...

El "temazo" del dimecres. Maitips - "Terra"

Els vallencs Maitips neixen l'any 2001 per fer ballar a la gent a ritme d'ska i lletres combatives. L'any 2008 publiquen el seu primer àlbum, "Així és la vida" que incloïa el tema "Terra". Quatre anys més tard publiquen el seu segon i darrer àlbum sota el títol d'"Inventa el món". Precisament l'any 2012 decideixen fer una aturada indefinida, que van trencar el passat dissabte a la sala Redstar de Valls, on van reunir-se per celebrar el 20è aniversari del Casal Popular La Turba vallenc. Els acompanyaven els alacantins Diluvi i els Insershow amb les seves versions dels temazos punk.

Coses que no m'agraden de l'escola (així a "bote pronto").

- No m'agrada obligar els alumnes a cantar per als pares.

- No m'agrada obligar els alumnes a ballar per als pares.

- No m'agrada obligar els alumnes a llegir quan no els ve de gust fer-ho.

- No m'agrada fer àlbums cada final de trimestre durant dies i dies perquè els pares comprovin que els seus fills han "treballat" molt.

- No m'agrada dir als alumnes quins treballs artístics han de fer i com els han de fer.

- No m'agrada obligar a córrer als alumnes si no els agrada córrer.

- No m'agrada obligar els alumnes a callar i seure durant llargues estones.

- No m'agrada explicar coses als alumnes quan sé que no els interessa i els avorreixo.

- No m'agrada cridar als alumnes perquè m'obeeixin.

- No m'agraden els càstigs ni els premis per fer que els alumnes aprenguin.

- No m'agrada que els alumnes facin tan poca activitat física.

- No m'agrada l'homogeneïtzació dels aprenentatges.

- No m'agrada l'homogeneïtzació dels alumnes.

- No m'agrada que es consideri el joc una activitat simplement d'esbarjo.

- No m'agraden els edificis escolars sense vegetació i amb espais reduïts.

- No m'agrada l'obsessió inútil i ineficient per ensenyar (amb calçador) la llengua anglesa cada cop més aviat.

- No m'agrada desatendre els alumnes per no poder donar a l'abast amb tants.

- No m'agrada avaluar amb la mateixa vara de mesurar a dos alumnes pel sol fet que tinguin la mateixa edat.

- No m'agrada que els alumnes es passin tantes hores a l'escola.

- No m'agrada que els alumnes hagin de treballar encara més hores fora de l'escola pels deures.

- No m'agrada que els alumnes comencin tan petits l'educació "formal".

- No m'agrada la pretensió que tots els alumnes aprenguin les mateixes coses, en el mateix moment, i de la mateixa manera.

- No m'agrada que l'escola estigui tan allunyada de la realitat que ens envolta.

- No m'agrada fer de vigilant, policia i jutge en els conflictes entre alumnes.

Girona de primera!

Celebració a Montilivi al final del partit contra el Saragossa (Foto: Mundo Deportivo).

Ahir, en la penúltima jornada de la lliga de la segona divisió, el Girona es va assegurar l'ascens matemàtic a l'empatar a res (0-0) en el duel contra el Saragossa, a qui també anava de luxe l'empat per assegurar-se la continuïtat a la categoria de plata. En un partit sense ocasions de gol, ni tant sols amb intencions ofensives, els dos conjunts es van conformar amb deixar passar els minuts pel bé comú.

Amb aquest ascens, el Girona es converteix en el tercer club català a la primera divisió, juntament amb el Barça i l'Espanyol. Mai abans, en els seus gairebé 87 anys d'història, els gironins havien jugat en la màxima categoria.

A partir d'ara, ja tindré a un altre equip a qui animar quan no jugui el Barça.

Ernesto Valverde arriba a Can Barça.

Ernesto Valverde el dia de la presentació a les instal·lacions del club.

El passat dijous el FC Barcelona va presentar al nou tècnic del primer equip de futbol que substituirà a Luís Enrique, que ha ocupat la banqueta blaugrana els darrers tres anys. Ernesto Valverde, de 53 anys, ha entrenat a l'Athletic de Bilbao els darrers quatre anys i té una dilatada trajectòria tant com a jugador com d'entrenador. Ha passat per les banquetes de grans equips com el Vila-real, el València, l'Espanyol o l'Olimpiakos grec. Així doncs, d'experiència no li'n falta.

De tarannà tranquil, li agrada el bon joc i el futbol estètic, però també sap utilitzar altres recursos tècnics per optimitzar la qualitat dels seus jugadors. Penso que pot encaixar a la perfecció en un club com el Barça, si som pacients i li fem confiança. Dubto si tindrà prou galons i carisma com per guanyar-se a un vestidor replet de figures mundials i d'egos pels núvols. En part, crec que el Luís Enrique plega una mica cansat d'aquesta lluita diària.

Li desitjo molta sort i molts èxits. Aupa Txingurri!!!

Carles Capdevila, ens deixa un amic dels mestres.

Aquest matí m'he assabentat de la mort del periodista Carles Capdevila, fundador del diari Ara, als 51 anys a causa d'un càncer colorectal. Ens deixa un dels millors comunicadors que ha donat aquest país, sempre compromès amb un periodisme ètic i professional, i que ha posat la lupa sobre temes tan poc mediàtics com l'educació, la salut, o l'art de viure i conviure... També serà recordat pel seu gran sentit de l'humor i pel seu humor fi, que va explotar en programes com l'APM dels matins de Catalunya Ràdio, el Minoria Absoluta de Rac1 o en un espai a El Club de TV3.  

DEP Carles i gràcies per les paraules!

Avaluació sí, notes no (ni amb número, ni lletra, ni paraula)!!

Aquest trimestre els alumnes catalans de primària tindran un nou format qualificador (que no avaluador) als seus informes que substituirà les notes numèriques (del 0 al 10) per les qualificacions verbals en forma d'"excel·lent", "notable", "satisfactori", o "no assoliment". Vaja, quin gran canvi... Em pregunto com li diran a la repetició del curs per diversos no assoliments... 

El nou sistema, al cap i a la fi, no suposa un gran canvi en la concepció de l'avaluació dels alumnes, simplement és un canvi estètic de lletres per números. Continuarem qualificant, classificant i comparant els alumnes en funció del que hauran après. I els farem conscients, com fins ara, de com de llestos o rucs són en comparació amb els seus companys.

Diu la Consellera Meritxell Ruíz, que l’avaluació “ha de servir per millorar i saber en quin moment de l’aprenentatge es troben els alumnes i perquè ells mateixos aprenguin dels seus errors”. I em pregunto jo: perquè sàpiguen en quin moment de l'aprenentatge es troben, cal expressar-ho amb una qualificació del tipus "excel·lent", "notable" o "no assimilat"? 

Si un alumne no sap llegir prou bé, o directament no sap llegir, creieu que és necessari fer-li-ho saber amb una qualificació? no serà l'alumne conscient de com de bé o malament llegeix, si entén o no allò que llegeix o si s'entrebanca? No hi serà el mestre cada dia al seu costat per ajudar-lo a progressar i per fer-li veure les seves mancances? Per a què serveix que l'alumne de 6 anys vegi un "no assimilat" en lectura sinó per frustrar-lo i fer-li perdre l'interès? 

Si entenem l'aprenentatge com un procés de llarga durada i de ritmes diversos, l'avaluació comparativa no té cap sentit. Si l'objectiu de l'avaluació és conèixer les mancances, les potencialitats, o els talents dels alumnes, aleshores no crec que que calgui qualificar-ho. Cal avaluar per prendre decisions que ajudin els alumnes a progressar més i millor, i a superar els entrebancs. Però també cal respectar els ritmes d'aprenentatge de cada alumne i no es pot avaluar a tots a partir d'un estàndard que és el que fem actualment. 

Sempre he trobat molt antipedagògic l'homogenització dels infants i dels ensenyaments a les escoles. L'agrupació per edats no té cap sentit, ja que edat fisiològica i ritme d'aprenentatge no sempre van de bracet. I que tothom hagi d'aprendre el mateix i al mateix ritme, és antinatural. Hi ha alumnes que als sis anys són capaços de llegir correctament, i n'hi ha d'altres que en tenen 12 i encara no en saben... Cal que aquests darrers vegin cada any en l'informe acadèmic que "no assimilen" els continguts? Cal que els primers vegin cada anys com d'"excel·lents" són? Al meu entendre no.