"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 27 de novembre del 2017

Siusplau, VAR ja!!

Imatge congelada amb la pilota que ha superat totalment la ratlla de gol.





















Ahir al Barça li van robar dos punts en el seu desplaçament a Mestalla, degut a un nou error arbitral, al no concedir un gol en un xut de Messi on la pilota va entrar clarament abans que la rebutgés el porter valencianista. La passada temporada es produïa una acció idèntica, si cap més clara i tot, al camp del Betis, i aleshores l'arbitre tampoc va concedir el gol. Tenint en compte la mínima diferència amb la què es va acabar decidint el campió de lliga, aquella acció li va sortir caríssima al Barça. Esperem que enguany no es torni a repetir la història i que d'aquí a final de temporada no ens haguem de recordar del gol no concedit ahir.

És urgent l'ús de les noves tecnologies per esmenar aquestes errades arbitrals que poden decidir campionats. El vídeo arbitratge (VAR) és una bona solució, al meu parer, i ja s'aplica en altres campionats. Que no triguin gaire més a implantar-lo, per déu.

diumenge, 26 de novembre del 2017

Un dissabte qualsevol...


Menjar, beure, parlar, discutir, canalla, amics, coneguts, nous coneguts, sol, jocs, cançons, música, foc, brases, fum, tarda, vespre, nit, beure, menjar, riure, viure...

Gràcies Franc!

dissabte, 25 de novembre del 2017

El folk català per la llibertat.

El grup mataroní La Coixinera en plena actuació, amb la banda de Marcel Casellas.





















Anit es va celebrar al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) del barri de Gràcia un concert en solidaritat amb els presos polítics catalans, amb la presència d'un extens estol de reputats músics, d'estil folk majoritàriament, d'arreu dels països catalans. L'entrada era gratuïta tot i que s'animava els espectadors a col·laborar amb una aportació voluntària. El recinte es va omplir des de bon principi, a les 21, i l'espectacle es va allargar més de tres hores. Alguns dels artistes participants van ser: Pau Riba, Jaume Arnella, Quico el Celio i el Noi de Ferreries, La Núria Lozano i la Carol Duran de Terrassa, Joan Garriga, Carles Belda, Miquel Gil, Francesc Ribera "Titot", Marcel Casellas...

Una nit per al record.

dijous, 23 de novembre del 2017

El mestre emmascarat.


- Però què dius tu d'adoctrinament!
- Sí, que m'ho ha dit el meu pare, que en aquesta escola adoctrineu.
- Que adoctrinem? Té adoctrinament! I aquí una altra!
- No em fan mal les bufes. És l'adoctrinament el què ens fa mal. A més, el meu pare pica més fort.
- El teu pare? Qui és el teu pare? Superman? O superfatxa més aviat...?
- Poca broma, que el meu pare feia Kickboxing.
- Ah sí? Doncs jo faig lluita lliure.
- Per això vas disfressat amb antifaç i capa?
- Òndia, m'he deixat la disfressa posada? Es que ahir vaig tenir combat...
- I com et fas dir en el món de la lluita?
- L'Adoctrinador!!
- Ah, guai...

Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes de novembre.

dimecres, 22 de novembre del 2017

El "temazo" de la semana. Ska-P - "Violencia Machista".


El dissabte 25-N se celebra el dia contra la violència de gènere. Malauradament, en ple segle 21 aquesta xacra continua colpejant a la nostra societat i arreu del món. Molts homes continuen abusant de la seva superioritat física, i psicològica, per coaccionar i sotmetre a les dones, si no per assassinar-les directament... 

La clau és l'educació, però no només a l'escola malauradament... I hem d'educar als nens per no ser tan "animals", i a les nenes per ser més crítiques, i intolerants davant de certes actituds dels nens (homes del futur) que se'ls apropen.

dimarts, 21 de novembre del 2017

Jordi Canelles: "Crec en una pedagogia atrevida".




(Article aparegut a la revista Guix. Cal molt atreviment per canviar les velles pedagogies).

Una pedagogia atrevida no sap de rellotges, cronòmetres ni programacions, perquè el seu temps és el dels infants, el de cada infant.

Una pedagogia atrevida busca i crea noves relacions amb el saber i amb el coneixement. Va i ve entre el pensar i el fer, entre el sentir i el dir. Es mou pel món cognitiu, pel món emocional, pel món social, pel món ètic, i els habita tots alhora.

Una pedagogia atrevida sap i vol cedir poder, perquè sap que quan l’infant es fa càrrec dels seus processos d’aprenentatge és quan més i millor aprèn.

Una pedagogia atrevida defuig de certeses en els resultats finals i les cerca en les causes que els motiven.
No creu en receptes ni cerca solucions definitives, perquè no té respostes úniques.

Una pedagogia atrevida creu en el llibre que és obert, inacabat, i no el dona per llegit, sinó per llegir.

Una pedagogia atrevida és la que no té por de quedar-se o d’anar més enllà de la norma, perquè sap que l’únic límit és el dels infants i el del seu creixement.

Una pedagogia atrevida s’escapa de la metodologia i té cura de les coses i de les formes. Defuig les modes i anhela el sentit d’allò que fa.

Una pedagogia atrevida no té manual. A una pedagogia atrevida li plauen els adverbis. Una pedagogia atrevida no té por dels silencis, perquè sap esperar.

Una pedagogia atrevida mou i traspassa els espais per fer de tot una aula. I, de l’aula, una àgora on circulen paraules, silencis i esdeveniments. Una pedagogia atrevida diferencia el que és interessant del que és important i dóna temps a cadascun dels dos aspectes.

Una pedagogia atrevida opta sempre pel més fràgil, sigui quin sigui el seu moment, sigui quina sigui la seva fragilitat.

Una pedagogia atrevida té sentit de l’humor, perquè treballa des de l’obertura i admet la contradicció.

dilluns, 20 de novembre del 2017

Diada dels Minyons.

Moment per als presos. "Llibertat presos polítics".

Ahir els Minyons vam tancar temporada a casa, amb motiu de la 39a Diada de la Colla, amb un 3d10fm carregat, un 2d9fm, un 4d9f i un vano de 6. Lluny de l'excel·lència assolida a l'actuació de l'any passat per aquestes dates (3d10fm, 4d10fm, 3d9fp, pd8fm), potser com a conseqüència de l'elevat nombre de baixes (voluntàries o accidentals) als troncs dels castells, unida a una notable davallada d'efectius al llarg de la temporada. Hi haurà qui pensi que ambdues són, en major o menor mesura, responsabilitat de l'equip tècnic, tot i que tothom hauria de fer una mica d'autocrítica quan les coses no van del tot bé...

Un dels moments àlgids de la Diada es va produir quan els quarts del 2d9fm van exhibir una pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics catalans mentre es desmuntava del castell, acció que va provocar crits de "llibertat" dels espectadors.