El "temazo" del dimecres. Diversos artistes - "Llibertat Pablo Hasél"

 

Diversos artistes compromesos i solidaris han col·laborat en aquest vídeo de suport al raper Pablo Hasél, empresonat ahir després que els mossos d'esquadra entressin per la força al rectorat de la universitat de Lleida on es refugiava el Pablo juntament amb altres companys solidaris.

Ahir van bullir els carrers de diverses poblacions catalanes amb alguns aldarulls. Tot el suport als que es manifesten, i manifesten la seva ràbia contra l'estat opressor i repressor. 

Que cremin els carrers fins que el fem lliure!

Apa, ja som més del 50%. Aixequem la DUI?

 

Ahir es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques (ja he perdut el compte els darrers anys) que han deixat un panorama força similar al que hi havia, tot i que l'independentisme ha continuat pujant, malgrat els auguris que havia tocat sostre, i ja ha superat la famosa barrera del 50% dels vots totals. Cal destacar la pujada de la CUP en el bloc independentista (de 4 a 9), i el canvi de rols entre ERC i Junts tot i que l'igualtat es manté. 

Pel que fa a les forces espanyolistes, destaca la pujada del PSC a costa de C's que pateix una enfonsada històrica (de 36 a 6), i l'entrada esperada dels feixistes de VOX (11 diputats) que fins ara estaven més dissimuladets entre les files de C's i PP. Els Comuns es queden com estaven, i el PP perd un diputat més malgrat que tothom havia elogiat el seu líder, l'Alberto Fernández, en campanya. 

Ara s'obre un periode de negociacions per arribar a pactes i un acord de govern. El més probable és que es repeteixi l'acord entre ERC i Junts, que al meu entendre venen a representar els mateixos espais polítics però des de diferents famílies. Faltarà veure si la CUP se suma a l'acord per fer un front ampli per la independència, però m'estranyaria. Entenc que la CUP hauria de renunciar a molts dels seus principis, i estaria disposat a que ho fessin si fóra per definir un pla amb cara i ulls per assolir la independència, però no em faig il·lusions.

En definitiva, content per l'ascens de la CUP i del % d'independentistes, però resignat a viure 4 anys més de bla-bla-bla perquè els de sempre continuïn governant sense fer passos efectius cap a l'alliberament nacional del nostre país.

 

Mor el general assassí Galindo.

 

Ahir ens vam assabentar de la feliç notícia que per fi havia mort, per Covid, l'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, qui dirigí la caserna d'Intxaurrondo (Donosti) durant els anys 80 i 90, coincidint amb els anys de major activitat dels GAL. Està relacionat amb la mort dels joves bascos Lasa i Zabala, i fou condemnat a 75 anys de presó, dels que només va complir-ne quatre ja que li fou concedit el tercer grau per poder seguir un tractament mèdic fora de la presó.

Una llàstima que personatges com aquest acabin els seus dies a un llit a casa seva o a un hospital que paguem entre tots. Malauradament, vivim en un país on els feixistes, torturadors i assassins, moren de vells.

Aquest si que va passar! I massa anys.

Si votes aquí, porta els teus fills aquí.

 

Famílies de l'escola Ponent de Terrassa.

Molt oportuna la campanya del col·lectiu d'escoles contra la segregació, aprofitant els comicis de demà diumenge, per sensibilitzar els votants perquè matriculin els seus fills a l'escola on voten, és a dir, la més propera a on resideixen.

Una de les raons perquè es produeixi tanta segregació escolar (Terrassa és capdavantera en l'etapa d'infantil i primària) és el fet que moltes famílies amb prou recursos econòmics porten els seus fills a escoles allunyades del lloc on viuen, normalment de la zona centre de la ciutat, per evitar centres amb elevada concentració d'alumnat desafavorit.

Això agreuja la ja de per sí prou elevada segregació urbanística conformant autèntics guetos. I així, ens trobem amb centres amb una tipologia d'alumnat (famílies) molt homogènia als centres. Tanmateix, les societats no són homogènies i cal treballar i educar en la diversitat des de ben petits.

Jo, CUP.

 

Diumenge hi ha unes noves eleccions autonòmiques a Catalunya i tornaré a votar els de sempre, els únics que representen la meva forma de pensar, els únics amb qui em puc identificar, la CUP. Sé que el meu vot no va a una candidatura amb possibilitats de governar (de moment), però tinc clar que mai votaré aquells que fan polítiques allunyades dels meus principis. Abans votaria en blanc o m'abstindria. 

En aquests comicis la CUP es presenta en coalició amb el partit Guanyem, i la Dolors Sabater, antiga alcaldessa de Badalona amb una coalició d'esquerres, serà la cap de files per Barcelona. Com tots sabeu, la CUP no és un partit piramidal amb líders suprems com altres partits (vaja, com gairebé tota la resta de partits), i les decisions es prenen assembleàriament tenint en compte la veu de tot el territori. De fet, això s'entén si es coneix l'origen municipalista de la CUP.

Una de les regles estatutàries de la CUP és que cap membre pot tenir un càrrec públic més de dos mandats o legislatures (abans era un de sol), i això assegura que qui entra a la CUP no ho fa per garantir el seu futur laboral i econòmic, sinó per fer un servei a la societat en un temps limitat.

I un altre aspecte que m'agrada d'aquesta candidatura és el fet que la majoria dels membres de les llistes són persones activistes de diferents moviments socials (feminisme, antiracisme, antifeixisme, grups pels drets LGTBI, pel dret a l'habitatge, ecologistes...).

Per fer un nou cicle. Jo, CUP.

Censura comú.

 

El passat dilluns, l'ajuntament de Barcelona va censurar l'obra de l'artista Roc "Blackblock", al parc de les Tres Xemeneies al Poble Sec, tapant un mural seu en suport al raper Pablo Hasél condemnat a presó per la (in)justícia espanyola acusat d'enaltiment del terrorisme i delictes d'odi. Al mural hi apareixia una imatge del rei emèrit amb un cartell de "lladre" al front i amb vàries fletxes republicanes clavades.

Després de l'onada de crítiques a les xarxes socials arrel d'aquesta censura, l'alcaldessa barcelonina, Ada Colau, va fer un tweet demanant disculpes i espolsant-se les culpes, com si qui hagués pres la decisió ho hagués fet unilateralment i sense el vist-i-plau dels gestors municipals. 

Arrel d'aquest acte de censura per part de l'ajuntament, han aparegut a les xarxes unes quantes propostes d'obres per restituir l'obra censurada. A mi m'ha agradat molt aquesta proposta:

10 anys al bloc!!

 

Un dia com avui de fa 10 anys iniciava aquest bloc. Un bloc on escriure sobre política, educació, castells, esport, viatges, gastronomia, cultura, concerts, i una mica d'humor, i una mica de mal humor també. Haha.

Aquests 10 anys deixen aquestes estadístiques:

272.500 visites totals.

2.270 visualitzacions al mes de mitjana. 

2.012 visualitzacions els darrer mes.

4.102 comentaris (bàsicament, dos "blogfriends", el Xexu i el Xavier ).

Una de les principals utilitats del meu bloc és la de fer, una mica, de diari personal. Recordar vells viatges de fa 10 anys, o actuacions castelleres, amb la meva escassa memòria, és tot un ajut. Per aquest motiu, em penso que difícilment ho deixaré de fer, tot i que no puc dir que en el futur continuï amb l'actual ritme d'entrades.