Si us agrada el rugbi i sou seguidors de l'USAP de Perpinyà, no us podeu perdre aquest vídeo de les millors accions del jugador de 21 anys, Melvyn Jaminet, en el darrer partit de l'USAP a la ProD2, la segona divisió francesa, al camp del Oyonnax. Quina bèstia el paio! Quina potència i velocitat. Quin dribling. I quin xut a pals! Diuen que en un entrenament va transformar un xut entre pals des de 60 metres de distància. Brutal. A seguir.
Nit d'emocions fortes ahir al Camp Nou. El Barça necessitava 3 gols per remuntar el resultat de 2 a 0 que portava del partit d'anada de les semifinals de copa al camp del Sevilla. I es aconseguir. I de quina manera...
El primer gol, de Dembélé, va arribar a la primera part bastant aviat (minut 12) amb un xut sec del francès des de la frontal de l'àrea que va sorprendre tothom. El segon es va fer esperar força. Massa. No va arribar fins l'últim minut del temps reglamentari, amb un cop de cap de Piqué dins de l'area a centrada de Griezmann. Les mostres d'eufòria desfermada dels jugadors blaugrana després que la pilota entrés a la porteria sevillista van ser d'aquelles que es veuen molt de tant en tant. Com a mostra un botó (imatge de Piqué dirigint-se a la càmera embogit).
A la pròrroga tot va ser més fàcil, ja que el Barça va jugar amb un home més per l'expulsió per doble groga d'un defensa del Sevilla. Als cinc minuts de la represa va arribar el gol de Braithwaite, amb un bonic cop de cap llençant-se en planxa dins de l'àrea del porter, que classificava el Barça. A partir d'aquí, el Barça va saber controlar el partit i no va oferir a penes cap possibilitat al Sevilla.
Els sevillistes es van lamentar al final del partit d'un possible penal de Lenglet per mans involuntàries i on en la mateixa jugada es produeix una falta per joc perillós del davanter del Sevilla, i també una segona targeta groga a Mingueza en l'acció del penal, tot i que l'àrbitre no va considerar que fos necessari mostrar cap targeta. No va dir res però d'un parell o tres d'accions a l'àrea del Sevilla: penal per possibles mans per tapar un xut de Messi, agafada pel braç a Pedri, i cop de colze a Braithwaite.
Ja som a la final de copa (9a de les darreres 11), i a la lliga continuem escalant posicions. Per què no somiar amb el doblet?
Els Pony Pisador són una banda folc barcelonina nascuda l'any 2014, amb dos àlbums a les esquenes. Fa poc més d'un mes estrenaven aquest videoclip gravat a la localitat que li dóna nom, Su. Es dóna el cas que la conec, ja que un col·lega terrassenc hi va viure uns anys.
Pel que fa la cançó, he sentit dir als músics que la van crear tenint present el crit de guerra del futbolista portuguès Cristiano Ronaldo, cada cop que marcava un gol: suuuuuuuuuu! Haha, molt de la conya aquests Pony Pisador, i una música molt ballable i ben feta. A seguir.
La setmana passada es va estrenar la segona temporada del programa Crims (TV3). Dirigit per Carles Porta, consta de diversos capítols que tracten crims comesos a Catalunya i que, el la major part dels casos, ja s'han resolt.
Ahir es va emetre el segon episodi, al voltant del crim del carrer Santaló, a Barcelona, on un empresari va morir assassinat per el tret al clatell d'un sicari colombià. No us explicaré més per si voleu saber qui va organitzar el crim, però sí que us diré que hi havia uns quants implicats en l'assumpte.
Pot ser que la temàtica d'aquest programa sigui macabra i groguenca (morbosa), però he de reconèixer que m'enganxa i em té durant una hora entaforat al sofà de casa. Les veus narradores, les imatges (algunes reals i algunes recreacions), les entrevistes amb alguns dels policies i periodistes involucrats en el cas, i la capacitat de mantenir el suspens fins a la resolució final de l'episodi, et mantenen en tensió constant.
Hi estic enganxat.
Darrerament he fet modificacions en la meva vida alimentària. Bé, no grans modificacions, però que personalment estic vivint amb emoció i alegria. Sempre m'ha agradat la pizza i n'he menjat de tota mena. Normalment precuinades d'aquestes tipus Casa Tarradelles, però també de les de pizzeria fast-food, o a talls de llocs més elaborats i artesanals. Les de restaurant italià també m'encanten, i encara guardo al record el viatge recent a Venècia on vaig poder tastar-ne unes quantes...
Doncs bé, ara m'he aficionat a la pizza "artesanal" i casolana. Això sí, compro la massa ja feta i tan sols la condimento al meu gust i la cuino al forn. Queden gairebé com les dels restaurants i no m'embafa excessivament. També intento no posar-li ingredients molt contundents o greixosos... Tomàquet ratllat, formatge, alguna verdura, tonyina, salmó... Ja començo a salivar, que és l'hora de sopar.
Ahir un nombrós grup de joves terrassencs es va manifestar en solidaritat amb Pablo Hasél i contra el règim que els oprimeix i reprimeix. Les protestes van acabar amb càrregues dels mossos i amb 7 detinguts.
Tota la solidaritat i respecte als detinguts i amb la resta de joves que s'han alçat i han dit prou. Quan no tens res, no tens res a perdre, i tenim una generació de joves precaris que ha vist com els més grans no hem aconseguit tombar el règim a través de la política, si no que més aviat les coses van a pitjor.
Fa temps que no segueixo gaire el Polònia de TV3, però ahir vaig riure una estona amb aquest gag on s'estrenava el personatge del Pablo Echenique, que cal dir que clava. Apareixia amb Pablo Iglesias darrere d'una barricada amb ganes de sarau, però ràpidament apareixen els socis de govern, Pedro Sánches i Carmen Calvo, per endur-se'ls per les orelles. Una bona paròdia d'un govern de l'estat que s'autoanomenava "el més progressista de la història" i que no té res a envejar a anteriors governs per gràcia i fortuna del règim.
