Bolonya.

 

Font de Neptú.

Ahir vaig arribar de l'estada que he fet a Bolonya, visitant aquesta capital de la regió d'Emília-Romanya, i les ciutats veïnes de Mòdena i Ferrara. Tot i que havia de tornar el diumenge, vaig tenir un "petit" incident a la porta d'embarcament del vol de Ryanair, i no vaig poder agafar el vol previst, demorant la tornada un dia més. Aquesta demora em va portar a conèixer el Fabian, un noi argentí de 59 anys que viu a Tarragona i que es va trobar en la mateixa situació que jo, i es va aferrar a mi per poder tornar l'endemà sense contratemps.

Bolonya m'ha sorprès agradablement pel seu ambient universitari i la gran quantitat de monuments, palaus i indrets interessants. Un munt de bicicletes i pocs cotxes tot i ser una ciutat de prop de 400.000 habitants. Bona gastronomia, bones comunicacions, i molta activitat cultural tot i que ara estigui tot una mica aturat encara per la Covid.

Un lloc on no m'importaria gens tornar, i no descarto fer-ho.

Piazza Maggiore.

Les dues Torres (Garisenda i Asinelli)

Piazza de San Stephano i Catedral de San Stephano.

Basílica de Madonna di San Luca.

Vista panoràmica de Bolonya des de la Torre Asinelli.

Sala de plens del Comunalle de Bolonya.

Rellotge de la torre del Palau Ducal i actual Comunalle de Bolonya.

Vista de la Piazza Maggiore i Palazzo del Podestá.

Basílica de San Petroni.

Basílica de San Francesco.

Ferrara.

 

El campanar de la catedral de San Giorgio a la part del darrera.

Ferrara és la tercera ciutat en nombre d'habitants de la regió d'Emília-Romanya, després de Bolonya i Mòdena. És reconeguda internacionalment per ser una ciutat medieval força ben conservada que va ser proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l'any 1995.

Entre els edificis més destacats, a banda de la muralla molt ben conservada que rodeja el centre històric, destaca el castell d'Estense, una fortificació del segle XIV en forma quadrada feta amb maons i envoltat per un fosar d'aigua, i la catedral de San Giorgio (actualment tancada al públic per reformes).

Comuna de Ferrara

Plaça de la Vila.

L'Ajuntament des de la plaça de la Vila.

Castell d'Estense.

Vista del centre històric des de la torre del Castell d'Estense.

Sostre d'una de les sales del castell, amb marques del darrer terratrèmol.

Castell d'Estense.

Modena: la ciutat del vinagre.

 

Església de San Giuseppe.

 

Modena és una ciutat de la regió d'Emilia-Romanya d'uns 200.000 habitants, popular mundialment pel seu vinagre, tot i que en aquesta regió també es fa el formatge Padano.

El centre històric es pot visitar en unes poques hores ja que està tot força concentrat, i he trobat que hi havia molt poc transit per ser una gran ciutat. Potser el fet que sigui una ciutat més aviat plana facilita que molta gent es mogui en bicicleta.

Església de San Giovanni Bautista.

Interior de la Catedral de Mòdena.

Catdral de Mòdena.

Palau Comunale

Catedral i Torre Ghirlandina.

Mercat municiapal.

Palau Ducal.

Edifici a la Piazza Roma.

Antiga fàbrica tabaquera.

El "temazo" del dimercre. Confinat Band - "El patumaire".

 

Avui, si no fos per la maleïda Covid, començaria La Patum de Berga. Malauradament, és el segon any que s'ha de suspendre, i això per a un patumaire empedreït terrassenc és una gran putada. Ens haurem de conformar amb tornar a escoltar les cançons de La Patum, veure vídeos, mirar fotos del passat, i recordar els bells moments viscuts. Esperem que el 2022, sí o sí, puguem gaudir novament d'aquesta festa.

Us deixo un dels temes que més m'agraden de la festa, que és aquest pasdoble que s'interpreta als Tirabols de fi de festa.

Li talla el penis al propietari d'un bar on treballava.

 

Avui s'ha viralitzat la notícia d'una dona, treballadora d'un bar a Sant Andreu de la Barca, que ha tallat el penis al seu cap, presumptament, per evitar un abús sexual. Des del cas de la Lorena Bobbitt als EEUU, la dona que va tallar el penis al seu marit per haver abusat d'ella una nit que havia tornat borratxo de matinada, no recordava cap cas d'aquest tipus. Aquell, aleshores, va tenir molta repercussió pel fet d'haver-se produït als centre del món mundial.

Més enllà de la consideració ètica que em pugui despertar el cas (abans de jutjar cal esbrinar els motius reals de l'acció), un dubte que m'intriga és quin mètode pot haver utilitzat la dona per portar a terme el crim. El tall vaja. Ho haurà fer a l'estil tall de fuet o llonganissa amb la fusta a sota? O haurà optat per la tècnica samurai amb un cop precís just a l'arrel del problema? Potser ho haurà fet a l'estil carnisser quan ha de tallar un tall gros amb os, o una peça sencera tipus conill o pollastre?

Bé, espero sortir de dubtes aviat...

Bona nit i bon profit a tothom!

Final Eurolliga bàsquet: no va poder ser.

 

El jugadors blaugrana, abatuts al final del partit.

El Barça de bàsquet va perdre ahir a Colònia la final de l'Eurolliga davant de l'Anadolu Efes d'Istambul (81-86). La qualitat individual de les estrelles de l'equip turc (Micic i Larkin, 46 punts entre els dos) i algunes decisions arbitrals força incomprensibles, van acabar inclinant la balança a favor dels turcs. El fet que el patrocinador principal de la competició sigui una de les empreses d'aviació turques més importants pot tenir alguna influència...

Tanmateix, ahir els jugadors clau del Barça no van estar a l'alçada de les circumstàncies, sobretot Mirotic, el fitxatge estel·lar d'aquesta temporada que esta fent una temporada de més a menys. Tampoc va estar gaire fi el nord-americà Calathes, tot i que aquest estava ressentit d'un esquinç al turmell que es va fer a la semifinal del divendres.

El cert és que el partit va estar igualat i emocionant fins al final, i que la classe i la sang freda dels cracs rivals va acabar decantant la balança a favor d'ells. Ara cal aixecar-se i pensar en el final de la lliga ACB, que té molts números d'emparellar a culers i madridistes a la final.

Estic convençut que amb l'actual entrenador, Saras Jasikevicius, i amb aquesta plantilla, tornarem a aspirar aviat a guanyar l'Eurolliga. Tan de bo pugui ser la temporada vinent.

"Quatre dies de gener".

 

Feia temps que no llegia un llibre amb devoció. Una d'aquelles lectures que t'atrapen i necessites agafar el llibre més sovint que de costum. He de reconèixer que porto una ratxa de llibres que ni fu ni fa, i tornar a experimentar les ganes de saber què més esdevindrà en una lectura és pura màgia. I amb aquest "Quatre dies de gener" de Jordi Sierra i Fabra m'ha tornat a passar. I és curiós, i trist potser, però no coneixia l'autor. No havia llegit cap dels seus nombrosos llibres, i aquest em va arribar a les mans a través d'un intercanvi de llibres per Sant Jordi, per part d'una tal Vanessa (gràcies!) de la colla de Sant Feliu de Llobregat.

El llibre no és gaire extens, i des de ben aviat ja t'ha atrapat amb una trama fosca i criminal a la Barcelona de finals de la guerra (in)civil espanyola. El protagonista principal és un inspector de policia qui se li presenta un cas de la forma més inesperada, i haurà de fer mans i mànigues per trobar les solucions.

He sabut que hi ha una col·lecció de llibres amb aquest protagonista. Segur que en llegiré algun més. O potser tots si tenen la mateixa capacitat d'atrapar-me que el primer.