El mes de maig acostuma a ser un mes ideal per a la pràctica esportiva d'exterior. Acostuma a fer sol i una temperatura encara no massa elevada. Els matins i els vespres encara són frescos i els camps estan florits, verds, i esplendorosos.
És per aquest motiu que al mes de maig intento aprofitar-ho per sortir amb la bici algun matí del cap de setmana i de tornada parar a esmorzar a una braseria de referència que no anomenaré perquè no s'ompli massa. ;-)
Petits grans plaers de la vida.
Ahir es va fer pública la resolució definitiva del Concurs de Trasllats docent i he rebut la meva primera destinació definitiva. Ara ja sé que tinc la meva plaça de mestre d'educació física garantida a Terrassa, a un centre on ja hi vaig ser fa set anys i del qual guardo molt bon record. Això no vol dir que el curs vinent ja m'incorpori, ja que això depèn en gran mesura de les possibilitats de romandre a l'escola on treballo en l'actualitat on hi estic encantat. Anirem informant.
Els Helloween són una banda de Power Metal sorgida a Hamburg (Alemanya) l'any 1984 que encara continua en actiu (tres del 5 membres actuals són dels originals). L'any 1988 publicaven la segona part de l'àlbum "Keeper of the seven keys" que incloïa aquest "I Want Out" que ha esdevingut un dels seus temes més populars.
Una banda que ha aconseguit omplir grans recintes i que s'ha mantingut fidel a l'estil musical que porten més de 35 anys tocant.
Fa un parell de setmanes que vaig anar acompanyat d'un nebot i la mare al teatre Victòria, a l'avinguda Paral·lel, a veure Mar i Cel, que aquest juny s'acomiada dels escenaris i posa el punt i final a una de les companyies de teatre més prolífiques i de més èxit de l'escena catalana, Dagoll Dagom, creada l'any 1974.
Ha estat la tercera vegada que veia l'obra, que la mateixa companyia va estrenar l'any 1988 i que ha reposat en tres ocasions (2004, 2014 i 2024), i probablement és la que més he gaudit. Les noves tecnologies han permès fer una escenografia més espectacular, si cap, amb imatges digitals impressionants que engrandeixen la ja de per sí increïble història i grans interpretacions.
El cert és que se'm van fer curtes les prop de dues hores i mitja que dura l'obra, i que vaig viure amb gran emoció els moments de major intensitat amb la cançó dels pirates com a punt àlgid just abans de la pausa a mitja obra. Cançó que s'ha convertit ja en un himne popular que em torna al cap força sovint i que canto als alumnes també força sovint.
Fa uns mesos ja que els periodistes d'Octubre van destapar el cas de corrupció de la DGAIA (la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), que ha dirigit ERC durant prop de 10 anys i des de la qual han signat contractes milionaris amb fundacions del tercer sector amb total opacitat. Fundacions on els seus directius (de l'òrbita d'ERC) s'han enriquit a base de bé, mentre treballadors contractats per a l'atenció dels menors cobraven sous irrisoris i disposaven de pocs recursos per atendre aquests menors.
Malgrat que els actuals governants estan intentant tapar els anteriors dirigents de la DGAIA de les greus corrupcions dutes a terme, un nou cas greu de violacions a menors tutelats per la DGAIA ha sortit a la llum i ha posat el cas en primera línia informativa (fins ara els grans mitjans catalans també ha intentat tapar el cas).
Esperem que rodin caps, i que els que s'han enriquit a costa dels nostres impostos ho paguin. Tot i que coneixent com funciona la justícia en aquest país no hi confio massa en que es faci justícia.
Gran Íñigo. Tant de bon el renovin i el triïn com a un dels capitans de la propera temporada.
Un dels nostres!
Visca el Barça, visca Catalunya lliure, i gora Euskal Herria askatuta!
Ahir, com fa dues temporades, el Barça es va proclamar campió de lliga al vèncer al camp de l'etern rival de ciutat, l'Espanyol (0-2), en l'avantpenúltima jornada de lliga. Necessitava la victòria després de la victòria d'ahir, en el darrer suspir, del R. Madrid enfront el Mallorca que havia retallat la diferència de punts a 4. I els de Flik, en un partit no especialment vistós ni brillant, van saber patir i van tenir l'encert necessari per endur-se els tres punts, amb golàs de Lamine Yamal d'un xut que es va colar per l'escaire des de la cantonada dreta de la frontal, i un segon de Fermín López a escassos cinc minuts d'acabar el partit d'un potent rematada dins de l'àrea gran.
Si a principi de curs ens haguessin dit que el Barça de Flik aconseguiria un triplet (supercopa, copa i lliga) no ens ho haguéssim cregut de cap de les maneres. I encara menys que aquest entrenador seria capaç de recuperar les millors versions de futbolistes que semblaven defenestrats com ara De Jong,Ferran, Pedri, Lewandowsky, Kounde, Raphinha...
Enguany s'ha resistit novament la Champions, tot i que hem estat ben a prop caient eliminats, injustament i amb escàndol arbitral, per l'Inter després d'una eliminatòria d'infart que es va resoldre a la pròrroga a l'estadi interista. Segur que l'any vinent podrem tornar a competir-la i qui sap si finalment tornar-la a guanyar després d'un bon grapat d'anys sense fer-ho. Caldrà potser fer un parell de fitxatges de qualitat per substituir un Lewandowsky ja gran i per apujar una mica més, si cap, el nivell de la plantilla.
Per cert, molt lamentable el RCDE impedint, encenent els aspersors per regar el camp, que els jugadors del Barça celebressin el títol a la gespa de l'estadi de Cornellà-El Prat al finalitzar el partit. Molt mal perdre el dels pericos.
