Demà dissabte al migdia hi ha convocada una manifestació per protestar contra les retallades que s'estan portant a terme en el sector públic i que estan afectant molt especialment als serveis educatiu i sanitari. Ahir mateix es va fer oficial al sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'ordre de la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, d'un "pla de contenció" pel propers quatre anys, per contenir l'augment de despesses de personal docent i garantir l'escolarització dels nivells educatius gratuïts.
Potser va sent hora que els sindicats comencin a plantejar-se noves estratègies de protesta i lluita contra les males polítiques dels nostres governants, perquè no pot ser que se'ns convoqui a una manifestació o concentració per protestar per mil i un motius, cada dos per tres, i sense obtenir resultats gaire favorables. Em sembla que en els darrers 3 anys he anat a quatre o cinc manifestacions per queixar-me de tot tipus d'atacs a l'educació pública, i en cap cas ha estat per reclamar millores salarials. Contra la LEC, contra la política educativa de l'Ernest Maragall, contra les retallades de sou, contra les retallades de pressupostos... Cal començar a plantejar noves formes de protesta? Segur que hi ha altres maneres de donar pel sac, que no sigui manifestar-nos al carrer un cop cada quatre mesos (amb el perjudici pel sou que això comporta), sense cap perjudici destacable per l'administració ni la resta de la societat.
Tant de bo, l'endemà de la manifestació de demà dissabte els governants decidisin fer marxa enrera i aturessin les retallades anunciades, però molt em temo que això no passarà, i el fet que surtin al carrer milers, desenes de milers, o centenars de milers de persones (sempre podran dir que erem quatre gats) no influirà gens en les decisions finals dels que manen. Calen altres gestos que vagin més enllà de la pataleta en forma de crits i pancartes. Quan el Departament d'Educació va decidir treure la jornada intensiva, molts mestres dins dels claustres escolars vam decidir deixar de fer colònies amb els nens. Aquesta decisió va fer canviar d'idea al Conseller Maragall al cap de poc temps. Era una proposta que realment afectava a molta gent. Als pares que veien com els seus fillets es quedaven sense les meravelloses colònies; les cases de colònies, albergs, etc.; les companyies d'autobusos; el món del lleure infantil, monitors, cuiners, etc.
Jo aposto per pensar noves mesures de pressió, i no cremar al col·lectiu de mestres amb manifestacions d'un dia cada quatre mesos que no serveixen per res. Hi ha moltes possibilitats d'acció i només cal movilitzar al col·lectiu per tenir èxit. Aquesta movilització depén en gran mesura dels sindicats, i de la seva capacitat d'actuar units. A veure si espabilen abans que sigui encara pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada