"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 10 de maig del 2011

El fons de competitivitat i la mare que els va parir.



Aquesta tarda els botiflers dels socialistes que viuen a Catalunya però treballen a Madrid, és a dir, els representants polítics del PSC-PSOE al congrés dels diputats, votaran en contra de que l'estat espanyol pagui els 1.450 milions d'euros que deu a Catalunya del fons de competitivitat. Segons ha dit el portaveu dels socialistes catalans, la millor opció per als interessos catalans és "col·laborar plegats amb el govern espanyol"... JAJAJAJAJAJAJA

Vaja, com sempre, els sociates es baixen els pantalons davant dels qui manen de debò des de Madrid. No vagi a ser que s'enfadin i acabin fent neteja al partit a Catalunya i uns quants es quedin sense la moma que tenen actualment. És tan fàcil fer declaracions de bones intencions aquí i després acabar fent el que volen a Madrid... Que no ens prenguin més el pel i que no es facin passar pel que no són. Si la seva principal preocupació és el govern d'Espanya i els resultats de les properes eleccions generals, doncs que siguin clars i valents i ho diguin obertament. Segur que no perdran tants vots com s'imaginen a Catalunya.

Com a mínim, i afortunadament per a tots, en la campanya per les municipals els sociates ens han estalviat l'espectacle lamentable d'haver d'empasar-nos les declaracions de les patums del PSOE, que venen de Madrid amb falses promeses i glosses d'amor a Catalunya, que queden com sempre en simple xerrameca. Per sort els Zapatero, Rubalcaba, Chacón, Salgado, Bono, i demés, no han aparegut per les nostres contrades fent discursets de bones intencions i de gratitud amb Catalunya, i això sí que és d'agraïr.

Potser arribarà un dia, que Catalunya estarà tan malament (sí, sí, més encara), que algun socialista començarà a replantejar-se això de dependre de Madrid, i dels seus interessos polítics (i econòmics), i decidirà agafar les regnes del partit i plantar cara als qui actualment dominen el "cotarro". Segurament aquest valent no serà cap dels qui dirigeixen actualment la nau socialista, ja que aquests no diran ni ase ni bèstia per por de perdre la posició (poder) que ostenten.

Està clar que amb aquest PSC, els catalans estem condemnats a viure sotmesos als interessos de Madrid i a haver d'empassar amb el que es decideix allà. La disciplina de vot dels diputats del PSC-PSOE al Parlament espanyol és la cosa més contradictòria que et puguis tirar a la cara, però ells tranquils, eh! Només ens queda l'esperança de confiar en un canvi de rumb dels socialistes catalans, i tant de bo el proper congrés que han de celebrar passades les eleccions municipals, serveixi perquè hi hagi una sacsejada important dins de l'organigrama socialista, i en la seva relació amb el PSOE.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada