"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 9 de juny del 2011

Que bonic que és l'amor, segons Walt Disney...


Com haureu pogut comprovar els que passeu (fins i tot llegiu, escolteu, o mireu) per aquest blog de tant en tant, m'he carregat l'enquesta sobre l'amor de parella que havia d'estar activa fins d'aquí cinc dies, per tres raons: l'escassa participació (7 persones incloent-m'hi jo mateix hem votat), la notícia de la propera estrena a TV3 d'un programa relacionat amb el món de la parella, i la manca d'idees per escriure quelcom avui.

Pel que fa a la participació, em sorprèn un xic l'important descens dels vots emesos en aquesta enquesta en contrast amb les altres enquestes realitzades: 7 vots en aquesta, pels 26 de la primera, els 46 de la segona, o els 23 de la tercera. Tampoc és que en les anteriors enquestes la gent s'hagués tornat boja per votar, però el cert és que el tema de l'amor de parella, o bé no ha atret, o bé ha incomodat, o bé ha semblat una xorrada com una catedral, tot i que tampoc crec jo que els anteriors temes de debat fossin d'especialíssim interès. Per què incomoda doncs el tema de l'amor? Tant ens costa expressar-nos amb sinceritat? Podem tenir opinió per tot menys per l'amor de parella? Creieu (lectors-espies-navegadors) que les vostres parelles poden arribar a descobrir els vostres pensaments sincers si voteu en aquesta enquesta? Heu enganyat tal vegada a la vostra parella amb aquella frase típica de "sempre t'estimaré"...?

Si heu respost afirmativament a aquesta darrera pregunta, no patiu, perquè segurament la vostra parella té igual de clar que vosaltres que les paraules se les emporta el vent, i que el tema de l'amor de parella que ens han venut, és un invent de les productores cinematogràfiques i d'alguns autors de novel·les romàntiques d'una altra època. El que nosaltres coneixem avui en dia es podria anomenar "pacte d'interessos de caràcter transitori", i tal i com indiquen alguns estudis estadístics, acostuma a tenir una durada cada cop més curta.

Fa uns anys, quan començava els meus estudis de magisteri a la UVIC, em van fer llegir un llibre de l'Erich Fromm que es diu "L'Art d'estimar", que recomano a tothom i que ve a ser una teoria de l'amor molt interessant, al meu entendre. No el recomano a tots aquells que s'hagin emparellat en els darrers vint-i-quatre mesos, ja que aquests encara poden estar vivint en el núvol de felicitat (passió en diuen?) dels principis, i tampoc voldria fer-los baixar del núvol. Us deixo algun dels principis de la teoria de Fromm, a veure que us semblen:

- “la capacitat d’estimar d’un individu pertanyent a qualsevol cultura donada, depèn de la influència que aquesta cultura exerceix envers el caràcter de la persona mitja”

- “El principi en que es basa la societat capital i el principi d’amor són incompatibles”.

- "la satisfacció sexual i el treball en equip (com a refugis de la soledat) constitueixen les dues formes normals de la desintegració de l’amor dins la societat occidental contemporània".

- "és impossible estimar avui en dia. Com a molt, podem intercanviar el nostre “bagatge de personalitat” tot confiant que la transacció sigui equitativa". 

- L’amor infantil segueix el principi “estimo perquè m’estimen”. L’amor madur “m’estimen perquè estimo”; l’immadur “t’estimo perquè et necessito”; el madur “et necessito perquè t’estimo”.

 Per cert, els resultats de l'enquesta "Quant temps creus que pot durar l'amor de parella?" han estat: 3 vots per l'amor per "tota la vida", 2 per "entre 2 i cinc anys", 1 per "d'un a dos anys", i 1 per "de cinc a deu anys"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada