"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 21 de juliol del 2011

Estudiants que no estudien el que voldrien.

Ahir va sortir publicat als mitjans de comunicació que el 60% dels estudiants entraran a la carrera que volien. Dit a l'inrevés, el 40% dels estudiants no entraran a la carrera que volien i hauran d'estudiar unes coses que no els interessen. Quin panorama! Com per exemple aquest pobre noi que tenia il·lusió per entrar a medicina, però s'haurà de "conformar" amb estudiar Nutrició i Dietètica. Amb una mica de sort, al llarg dels 4 o 5 anys que duren els estudis s'anirà interessant pel tema i acabarà apreciant l'ofici i tot. I si no és així, sempre podrà apuntar-se a alguna universitat privada per aconseguir allò que realment el motiva.

Mai he acabat d'entendre del tot, el perquè hi ha tants estudiants que han d'acabar estudiant coses que no els interessaven. M'imagino als professors d'unes quantes facultats havent de fer classe a un grup d'alumnes que no tenen cap interès en allò que els explica. Ha de ser força frustrant. Igual de frustrant que per l'alumne que ha de seure a l'aula a escoltar unes explicacions que ni fu ni fa. No, si jo volia estudiar per periodista, però com no m'arribava la nota de tall m'han enviat a estudiar Història... 

Potser no és sostenible que tots els estudiants puguin accedir als estudis que desitjarien, per allò de que el mercat laboral té unes necessitats i no interessa que sobrin per una banda i que en faltin per una altra, però tampoc em sembla molt normal que el mercat laboral acabi rebent un 40% dels universitaris amb professions que no volien. Com amagues a l'entrevista de feina per directiu d'empresa que el que realment t'hagués agradat era ser veterinari? Tanmateix, el més complicat no és amagar això a l'entrevistador, sinó poder amagar dins del cervell el que realment t'hagués agradat ser, que no va poder ser per unes dècimes en la nota.

Un altre aspecte negatiu del sistema actual és la possibilitat que la societat estigui deixant escapar a possibles grans professionals, que res té a veure amb grans estudiants. No crec que l'expedient i la nota de selectivitat dels estudiants indiquin que una persona està més o menys capacitada per estudiar una cosa o altra. Qui ens assegura que aquell estudiant mediocre d'institut, que mai no s'ha interessat pels estudis, no podria ser un magnífic doctor si realment el deixessin estudiar allò que l'interessa? Però el nostre sistema penalitza-premia massa la trajectòria que els estudiants han tingut a la secundària, tot i que això no tingui res a veure amb les potencialitats reals dels estudiants. Prefereixo a professionals motivats i que facin la feina amb alegria, que no pas a professionals que s'han tret els estudis perquè tocava, i perquè alguna cosa havien de fer...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada