"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 6 d’octubre del 2011

Els valors educatius del futbol professional.



Ahir es va fer públic el càstig que li serà imposat a l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, per posar el dit a l'ull del segon entrenador del Barça, Tito Vilanova. El Comitè de Competició ha estimat que amb un parell de partits (del mateix torneig en que es va produir l'agressió, la Supercopa espanyola) i una multa de 780 euros ja n'hi ha més que suficient. A més, el Comitè també castiga a Tito Vilanova amb un partit de sanció i 690 euros pel clatellot amb que va respondre al tècnic portuguès.

Sincerament, lamentable. Com és possible que un Comitè de disciplina trigui més de cinquanta dies a resoldre un expedient, i ho faci tan malament? Hem sapigut que una acció molt semblant a la de Mourinho d'un jugador de rugbi italià envers un rival irlandès, li ha suposat una sanció de quinze setmanes sigui la competició que sigui, i a més no van trigar ni una setmana a resoldre el cas. Està clar que "Ejpain ij different"...

Molt educativa, i plena de valors, l'acció del Mourinho (i la resposta del Tito, tot i que es comprèn una mica més pel fet de respondre a una agressió), que ha donat la volta al món i ha deixat ben retratat al seu protagonista. Espero que els nens que l'hagin vist per la tele ho hagin fet acompanyats d'algun adult responsable que els hagi explicat que aquest paio no es troba bé del cap, i que la seva reacció és menyspreable. I que es mereixeria una sanció exemplar, ja que no és la primera vegada que la lia. Suposo que els dirigents del Comitè de Competició no deuen tenir fills petits que els demanin explicacions, perquè el que han decidit no té ni cap ni peus.

Que pot fer un mestre d'educació física o un entrenador a partir d'ara quan un nen li posi el dit a l'ull a un rival? Doncs res, si fins i tot ho fa el Mourinho i encara l'aplaudeixen a Madrid!!! Potser si hagués aconseguit treure-li l'ull al Tito Vilanova, ara es plantejaria el fet d'una altra manera, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada