"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 13 de desembre del 2011

El monument als castells a Barcelona.


Queden pocs dies perquè s'inauguri el monument als castells que l'artista Antoni Llena ha plantat a la plaça de Sant Miquel de la ciutat comtal. Es tracta d'una estructura metàl·lica amb tubs rodons que s'encaixen, es retorcen i s'enlairen, de prop de 30 metres en forma cilíndrica que representa, segons diuen, de forma abstracta, un castell.

L'obra ha suscitat una forta polèmica entre veïns, comerciants, i fins i tot castellers, pel seu elevat cost (640.000 euros) i el seu emplaçament, i també, perquè no dir-ho, per l'obra en sí, que no ha deixat indiferent a ningú.

Jo, que em considero una persona poc o gens entesa en l'art escultòric, que no puc presumir de que el món de l'escultura m'apassioni més enllà de fotografiar-me amb les típiques escultures de les ciutats on viatjo, o de reconèixer les quatre o cinc escultures més populars del món (el Manneken Pis belga, la Sirena de Dinamarca, l'Ós i l'Arboç madrileny, el David de Miquel Àngel... i poca cosa més), haig de reconèixer que esperava bastant més d'aquest homenatge als castells de la ciutat de Barcelona.

Tant costava fer una escultura castellera a l'ús? Ben maques que són les de Tarragona, Valls, Altafulla, Vendrell... Crec que a més d'homenatjar als castells i als castellers, hagués estat bé que qualsevol persona que passes pel costat de l'obra hi pogués reconèixer aquesta activitat tan arrelada a la nostra cultura. No crec que cap dels turistes o barcelonins sense cap tipus de vincle amb els castells, que passegi per la plaça de Sant Miquel, arribi a endevinar veient la gran escultura, que allò és una al·legoria castellera.

Bé, espero que quan arribi el torn de la meva ciutat, l'Ajuntament sigui una mica més sensible i demani l'opinió de les colles castelleres locals abans de decidir-se per una escultura o altre. Si per mi fos, faria fer una escultura a mida real del 3d10 amb folre i manilles (a poder ser el del 98), i l'emplaçaria a la rotonda de la rambleta del Pare Alegre!

5 comentaris:

  1. Deixem-nos de monuments. Si l'ajuntament de Terrassa decideix gastar-se algun dia ni que sigui la meitat del què s'han gastat a Barcelona en el monument als castells, em faig terrorista, i el faig volar!!!

    El reconeixement als castells no es fa a través de monuments, es fa potenciant les colles i el fet casteller, cosa que es pot fer de moltes maneres i amb molt pocs diners. Per exemple, introduint la cultura popular a l'educació primària i secundària amb la força que es mereix.

    Em pregunto quina mena de concurs públic s'ha fet per decidir qui, com, i a quin preu, feia el monument de Barcelona, i quina participació hi han tingut les colles castelleres.

    Sense anar més lluny, algú sap què va costar el famós monument de la dona treballadora? Quanta gent sap que el monument representa les trenes que duien sovint les dones que treballaven al tèxtil?

    ResponElimina
  2. Home Lluís, jo crec que una cosa no té perquè estar renyida amb l'altre. Crec que l'Ajuntament de Terrassa hauria d'incrementar el seu suport (econòmic sobretot) a la cultura popular i als castells en especial, i a més, homenatjar als castellers de Terrassa per les grans gestes dutes a terme, i pel nivell obtingut en aquests més de 33 anys. Ja va sent hora... sé que ara no és el millor moment, però espero que arribi el dia que es puguin gastar uns calerons en una bona escultura.

    Risto

    ResponElimina
  3. Diga'm materialista, però no és a través d'un monument que farem progressar el fet casteller a Terrassa.

    D'altra banda, i tot i que tècnicament és correcte, penso que, quan es parla de les grans gestes dels castellers de Terrassa, seria més adequat fer-ho de les grans gestes dels Minyons de Terrassa. Els altres deuen tenir els seus mèrits, però ara mateix no els recordo cap gran gesta. I, ja que ho comentes en l'escrit inicial, quan s'hagués d'inaugurar el monument aquest del 3x10fm, no sé quin paper i podrien fer ells!!!

    Salut i Bon Nadal

    ResponElimina
  4. Lluís, ja veig que no t'emociona especialment el fet que els Minyons siguem visibles la resta de la vida pels terrassencs i per tots els visitants de la ciutat... A mi sí que m'agradaria que hi hagués un lloc per on la gent al passar, pugués reconèixer el fet casteller, i a la nostra colla en particular.

    I quan parlava dels castellers de Terrassa, em referia a tots els terrassencs que practiquen castells en general (dels Castellers, dels Minyons, dels Ganàpies, dels cargolins, de la Vella...), i no pas als Castellers de Terrassa (hagués posat Pastelerus).

    I si mai podem inaugurar un monument als castells a Terrassa, haurem de convidar també als Pastelerus, si és que encara existeixen...

    ResponElimina
  5. Trobaria més interessant -i més barat, raonable i factible- que la ciutat ens dediqués un carrer, als Minyons, i no pas als castellers en general. Així, i coneixenent al nostre estimat ajuntament, també podrien dedicar-li un carrer a l'altra colla -més petit, lleig i mal situat, a pòder ser-.

    ResponElimina