"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 2 de febrer del 2012

Artur Mas amb Rajoy. Amics per sempre lailo lailo lailo la.


Ahir els presidents català i espanyol, Mas i Rajoy, es van trobar a Madrid per parlar de retallades, ajustos, i d'altres putades vàries per la ciutadania. Van mostrar una gran sintonia en aquest sentit. Allò que els uneix sembla molt més important que allò que els separa, i mentrestant, els catalans continuem sofrint la submissió a Espanya i l'espoli fiscal que ens ofega.

No sé que caram ha d'anar a negociar el bo d'en Mas a Madrid. L'únic que hauria de fer és, com bé proposava la presidenta d'Omnium, Muriel Casals, un tancament de caixes i deixar de pagar impostos a Madrid que després no tornen, ni tan sols els que s'havien (mal) pactat.

Quan tindrà CIU els collons de plantar cara a l'estat espanyol i plantar-se d'una p. vegada? Tornarem a viure els vergonyosos anys negres d'amor PP-CIU que només van servir perquè l'Aznar declarés que parlava el català en la intimitat, i per veure al Duran i Lleida més content que un gínjol campant per la capital del regne? Se n'adonaran algun dia els catalans que votar CIU és votar "continuisme" i "servilisme"?

I si fem d'una vegada per totes una aposta per l'independentisme declarat es digui com es digui? Pitjor no ens anirà, i com a mínim ens estalviarem algunes imatges humiliants i feridores dels nostres representants anant a suplicar almoina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada