"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 15 de març del 2012

"Ladran luego cabalgamos" o "roban luego recortamos".



Sembla ser que els espanyols s'acaben de donar compte, després de 34 anys, que l'encaix de Catalunya dins de l'estat de les autonomies españiol no havia de resultar fàcil (sobretot pels catalans en aquest cas). Després de més de trenta anys d'espoli, d'anticatalanisme, d'agressions a la llengua i a la cultura, etc., etc., ara es volen fer passar per les víctimes. Per si no n'hi havia prou amb sotmetre'ns i fotre-se'n, ara resultarà que la culpa dels problemes la tenim els catalans... el que faltava per escoltar!

Si als titulars i editorials dels mitjans ultradretans i ultraespanyolistes hi sumem la campanya anticatalana que sorgeix des de dins de les nostres fronteres (PSCOE, PP, C's...), només et queda patalejar i esperar que algun dia els venuts de CIU (Conveniència i Unió amb el PP) deixin de pensar en quotes de poder i interessos partidistes, per enviar a prendre pel cul a Españia i els seus governants feixistes i anticatalans (ara més que mai). I si en el mateix sac hi podem enviar a uns quants botiflers españiolistes xupopters dels que tenim per aquí, millor que millor.

Va home, una consulteta popular ni que sigui de pa sucat amb oli (no vinculant i tal), per fer saber als putos fatxes aquests que pensem realment els catalans dels seus pactes fiscals (almoines) i de l'escanyament continuant al que ens venen sotmetent. I si els del PSCOE volen, poden votar en contra del concert econòmic (total 16.000 milions amunt o avall. O no, que potser acabarà resultant que els catalans encara devem calés a l'estat i tenim superàvit fiscal), fins i tot. Amb una mica de sort, en les properes eleccions autonòmiques desapareixen del mapa.

I als desgraciats aquests que volen tant sí com no que a Catalunya s'ensenyi en castellà per reial decret, espero que la broma de portar als tribunals la immersió lingüística els acabi costant molt cara i a poder ser que els arruïni de per vida. I si es queden a viure entre nosaltres (que confio que no), que hagin de dur als seus fills a l'escola més gueto del barri més xungo de la ciutat més xunga de Catalunya, i veuran quina és l'autèntica realitat del problema lingüístic aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada