Aquest cap de setmana els botiflers convergents estan celebrant el seu congrés i s'alcen veus dins del partit amb un marcat discurs sobiranista, si no independentista, que si no fos perquè ja ens els coneixem de sobres, hom pensaria que realment ens estem apropant a l'objectiu desitjat. Però res més lluny de la realitat, ja que és ben notori que als convergents els encanta fer-se passar per patriotes i víctimes de l'estat opressor davant de l'opinió pública, però a l'hora de la veritat es venen per un plat de llenties.
Com s'entén sinó que pactin amb un partit (PP) que posa recursos contra l'estatut(de merda) de Catalunya aprovat en referèndum per la majoria dels catalans(que van votar)?
Com s'entén que pactin amb un partit (PP) que lluita contra la supremacia del català (llengua pròpia de Catalunya) a les escoles i a la vida pública?
Per què pacten amb un partit (PP) i donen l'alcaldia a personatges amb un discurs xenòfob i intolerant com el Garcia Albiol?
Com poden permetre que un polític caspós i espanyolista com el Duran i Lleida representi els interessos dels catalans a Madrid?
Per què ens van vendre el Concert Econòmic durant la campanya per les eleccions nacionals catalanes si sabien que amb la conjuntura política i econòmica actual, a Madrid se'ls escaparà el riure amb les demandes catalanes?
Si després de 23 anys de govern Pujolista, al poble català no li va quedar clara l'estratègia nacional dels convergents, és que no hem après res de res. Poden passar vint-i-tres anys més i que tot continuï de la mateixa manera. Els uns xuclant del pot a Madrid, i els altres ben contents i tranquils, xuclant de la mamella aquí a casa nostra. I tots contents (excepte els ciutadans sempre enfadats però votant sempre als mateixos), i com diria un amic meu casteller de la colla Joves, xampany i galetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada