... que he necessitat prop de tres mesos per llegir-me la nova novel·la de Jaume Cabré.
... que m'he perdut sovint en els continus canvis en el temps i de personatges sense previ avís.
... que mai arribaré al nivell intel·lectual ni al bagatge cultural d'en Jaume Cabré, però que li costa traduir les expressions llatines o en altres llengües que apareixen a la novel·la?
... que em treu de polleguera haver de llegir vuit-cents fulls per començar a lligar caps.
... que necessitaria dues memòries com la meva per arribar a retenir tots els personatges que van apareixent al llarg de l'obra.
... que m'han agradat més altres obres d'en Jaume, més modestes intel·lectualment i literalment parlant potser, però més entenedores i àgils.
... que aquesta novel·la té molt d'assaig filosòfic, ètic i psicològic, de repàs històric, i d'anàlisi de relacions humanes, però són tantes coses en un mateix llibre que sovint embafa.
... que no sempre es pot escriure un llibre com "Les veus del Pamano", tot i que t'hi puguis passar set anys per fer-ho.
... que friso per llegir una nova novel·la d'en Jaume Cabré, perquè m'encanta el seu estil. Tanmateix, no cal que la propera passi dels mil fulls per poder ser considerat una gran obra. En té un bon grapat de més curtes excel·lents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada