"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 7 de juny del 2012

I love this game!






Als que no seguiu l'esport d'elit televisat, segurament ahir us devia passar per alt l'emocionant espectacle que va tenir lloc al palau blaugrana, seu de l'equip de basquet del FC Barcelona, amb l'inici de la fase final de la lliga ACB d'aquest esport entre el Barça i el seu etern rival, el Reial Madrid. El partit el va emetre el canal temàtic esportiu de la televisió espanyola, Teledeporte, i és probable que registrés una de les millors audiències de l'any, sobretot cap al final del partit quan es va anar igualant el resultat fins a la victòria ajustada dels locals per tan sols un punt de diferència, i amb una cistella estratosfèrica en el darrer segon del matx, quan semblava que els visitants s'endurien el gat a l'aigua. Millor que un orgasme. El crit que se'm va escapar el devien sentir a tres-cents metres a la rodona.

Curiosament, un jugador brasiler del Barça, que no havia fet una sola cistella en tot el partit, va ser qui va donar la victòria al seu equip amb la seva espectacular acció de darrera hora, amb una cursa de camp a camp elèctrica i un llançament des d'una distància d'uns nou metres que es va colar a la cistella després de picar al taulell enmig del deliri general del públic assistent.

Val a dir que el nombre d'espectadors a la pista blaugrana ha anat minvant en la darrera dècada any rere any com a conseqüència, suposo, de la llarga ombra que suposa l'equip de futbol del mateix club que s'ho menja tot. Titulars als diaris, minuts televisius, patrocinadors, etc., etc. Una llàstima tenint en compte que el Barça de bàsquet compta amb una de les millors plantilles del món i cada any acaben obtenint algun o diversos dels títols en lloc (lligues, eurolligues, copes del rei...).

Ahir es va tornar a fer evident l'espectacularitat i emoció d'aquest esport, i la gran incertesa pel que fa al resultat final fins al darrer segon. Tot i que el Reial Madrid es va mostrar molt superior en moltes fases del joc, i que donava la impressió que s'acabaria imposant amb claredat, el Barça no va llençar la tovallola en cap moment, i amb l'ajut del públic (gràcies en part a algunes decisions arbitrals dubtoses en contra dels culers) van saber reaccionar en els darrers dotze minuts del partit per acabar enduent-se miraculosament la primera victòria de les tres necessàries per guanyar el títol.

Demà divendres tornen a veure's les cares novament al palau, aquest cop amb retransmissió de la primera cadena de TVE. És possible que després d'aquesta sèrie final uns quants infants més decideixin apuntar-se a jugar aquest esport en comptes del futbol que és l'esport preferit de la gran majoria, degut en part, a l'atenció mediàtica que rep.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada