Aquest passat diumenge vaig acomplir un més dels meus desitjos musicals al veure en directe, al Palau de la Música, a l'Emir Kusturica i la Non Smoking Orchestra. No es tractava, segurament, del recinte més adequat per a un concert d'aquest tipus, però tot i així la gent no es va estar d'aixecar-se per ballar i fins i tot, algunes, de pujar dalt de l'escenari amb el vist-i-plau (entusiasta segons la bellesa de les dones) dels músics.
He de reconèixer que em va agradar bastant més el directe del Goran Bregovic que el del Kusturica, a banda de la durada d'un i l'altre (Kusturica va estar tot just una hora i mitja i Bregovic més de dues hores). I vaig trobar una mica cansines les constants aturades per llençar consignes i per fer exhibicions de destresa instrumental. Per moments tenies ganes que acabessin amb la comèdia i es posessin a tocar en serio.
Aquest estiu ja m'he pogut treure l'espineta de veure tres bandes que havia escoltat molt i no havia vist mai en directe (Kusturica, The Specials i Cypress Hill) i puc dir que ja gairebé he vist tot el que volia veure. Ja no podré veure mai als Beasty Boys en la seva formació original ja que enguany va morir un dels tres membres originals. I qui sap si algun dia podré tornar a veure als Pata Negra en la seva formació original, amb els dos germans Amador (Rafael i Raimundo) junts. Ah, i als Fabulosos Cadillacs! Vamos, i si tornen els Kortatu, vaig a veure'ls allà on calgui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada