Els Minyons continuem fent grossa la Festa Major de Terrassa.

Ahir vaig viure un altre dia d'aquells carregat de fortes emocions i grans alegries. I això que la cosa no pintava gens bé quan al matí vaig obrir la finestra de la meva habitació i vaig comprovar que el dia era gris i començava a ploure...

Les cares de la gent de la colla mostraven resignació i frustració per la probabilitat certa que haguéssim de suspendre l'actuació castellera de la Festa Major. Molts anaven connectats als radars meteorològics amb els seus aparells mòbils i les notícies no eren precisament esperançadores. Tot i així, vaig tenir una conversa entre surrealista i metafísica amb el company Ferran Ventura que em va assegurar que podríem celebrar la jornada castellera sense entrebancs, que només calia que ho desitgés i que m'ho cregués perquè es compliria la "quadratura del cercle" i no sé què de l'aigua de la que estem compostos i que ens envolta i bla bla bla...

En fí, que ja sigui per les ganes enormes de tothom de poder actuar, ja sigui per voluntat divina, o bé per capricis del destí, l'actuació va començar a l'hora prevista i la pluja va donar una treva del temps just per poder realitzar tots els castells previstos.

Va obrir plaça l'altra colla de la ciutat, amb un 5d7, i enseguida vam lligar el peu del 4d9f i el vam tirar amunt sense dubtes i amb unes bones mides. Ens va sortir un 4d9f d'aquells macos, sense patiments excessius, amb el treball just i necessari. Van tancar ronda la colla convidada, la Joves dels Xiquets de Valls, amb el 5d8, que em vaig perdre perquè ja estava dins del pati de l'ajuntament on els tècnics de pinyes muntaven l'estructura del folre i les manilles del 2d9fm que havíem de descarregar en segona ronda, tot just després de dos intents frustrats de 4d8 de la colla blau turquesa.

Diuen que el 2d9fm va ser apoteòsic i que els castellers del tronc el van haver de treballar força. Al folre jo vaig notar que s'estava treballant molt bé i que per a baix no hauríem de patir gaire. Va ser increïble la cridòria de la plaça al carregar-se el castell, i la baixada va ser tot un seguit de crits de la gent del folre, la pinya i les manilles celebrant el castell uns, demanant calma els altres, alliberant tensions els més.

Em vaig emocionar força veient al pare més emocionat del món per uns instants, el Cesc Poch, que va veure com les seves dues filles, l'Isil i l'Etna, coronaven el gran castell plegades, aixecadora la primera, i anxaneta la segona, amb la sorprenent projecció d'ambdues, tot i que cal destacar que l'Isil s'havia estrenat a plaça feia pocs mesos, i solament havia descarregat un parell de torres de vuit, la primera feia un parell de setmanes i la segona a la vigília de festa major a la plaça vella!! Xapó, sou les millors!

Va continuar la diada amb el difícil 4d9f de la colla Joves, que es treien l'espina del darrer Sant Joan on solament van poder carregar el castell, i el 2d7 de l'altra colla local. A tercera ronda els Minyons encaràvem el darrer dels castells de nou que ens havíem proposat, el 3d9f, que ja havíem descarregat en tres ocasions anteriorment, i que vam demostrar que tenim força bé i amb molta confiança. Per acabar les seves actuacions, la Joves va optar per estrenar el 2d8f aquesta temporada, una torre que van haver de defensar fins al final i que va acabar ensorrant-se quan sortien els quarts del castell. Els "pastelerus" van posar seny i van acabar amb un 4d7p sense problemes.

A la ronda de pilars vam estrenar, no sense patiment, el pilar de 6, que tal i com va anar no augura grans gestes per aquest exercici, tot i que mai se sap... Un pilar de 5 al balcó amb tots els seus membres, de l’anxaneta al baix, sent pujats dalt del balcó de l'ajuntament, enmig de l'eufòria desbordada de la minyonada, van servir com a colofó excel·lent per la brillant diada de festa major.

Es va mantenir la tradició d'anar a celebrar l'èxit al Petit Palau, fent la primera cerveseta o copa de cava els més sibarites, i el dinar disbauxa a Cal Gendre, on tenen més paciència que els sants, perquè ¿on sinó acceptarien focs d'artifici, plateria que es trenca, menjar volant pels aires, fums diversos, peus sobre les cadires i sobre les taules, crits, picades de mans i càntics sense parar? El senyor Miquel és un sant, la veritat sigui dita.

Encara quedaven emocions per viure, ja que a la tarda hi havia gresca al local dels Minyons amb el concert de gralles amb "Els Laietans" i les "Gralles Grillades" de la colla. Tot i la pluja, es va poder celebrar el concert dins la sala de pilars, amb un gran ambient, i la canalla a primera fila donant-ho tot, com molts altres minyons i terrasencs diversos. Ho vaig passar tan bé, que no em va ni importar que la selecció espanyola es proclamés per segona vegada consecutiva campiona d'europa a Kiev. Que li donin pel cul a la selecció espanyola i a tots els seus integrants vaig pensar. La festa no va acabar aquí, ja que acabat el ball de gralles vam pujar al bar a continuar mamant i xerrant i fent qualsevol bogeria no apta en qualsevol altre moment de normalitat.