Dia 9 - He fet el cim!

Cim del Gunung Merapi. 2911 m. 6:00 h. del mati.

Aquesta passada nit el meu guia acompanyant, el Ramne, m'esperava a les 2:00 h. de a l'entrada de la seva humil casa, llest per començar l'ascensió al volcà Merapi. Despres de prop de sis hores al llit (m'han deixat el del germà petit) sense poder conciliar gaire el son, m'he llevat amb molta il.lusio pel repte i cert neguit, doncs feia anys que no pujava un cim d'aquesta envergadura. Tampoc les tenia totes que les noves sabatilles no m'acabessin fent mal als peus (com ha estat en el darrer tram de baixada).

La tradicional casa javanesa a Selo on he fet vespre-nit.

Nomes sortir de casa del Ramne, el camí ja s'enfilava espectacularment (per fer-vos una idea, ahir vaig pujar-lo sencer amb moto i al final tenia problemes perquè continues tirant). Ens acompanyava el gos del Ramne que sorprenentment ha fet mes de la meitat de camí junt amb nosaltres, i després ha desaparegut sense que ni me n'adones. Al principi he patit una mica per veure quin ritme imprimia el guia, no fos cas que em deixes mig ofegat de bones a primeres, però la veritat es que ho he portat be. Esta clar que el paio aquest esta mes fort que el loktite, i esta super acostumat a pujar i baixar del volcà, però amb petites paradetes per agafar aire ho he portat prou be. Fins i tot hem acabat atrapant a un altre grup que havia sortit una hora abans que nosaltres.

Sortida del sol en plena ascensió al Merapi amb els núvols sota nostre.

Un altre tema que m'anava preocupant a mesura que pujàvem era el de la roba que havia triat per fer l'ascens. No m'havia dut a Java pantalons llargs i solament duia una jaqueta tècnica de ciclisme sobre la samarreta kalenji. La veritat, es que per moments, quan bufava el vent sentia una mica de fresca i temia que a dalt pugués ser pitjor, però sincerament, crec que he fet bona tria ja que enseguida a sortit el sol i nomes he notat cert fred durant uns instants al cim amb fortes rafegues de vent. A la baixada, per moments, m'hagués tret la jaqueta i tot.

D'aquest forat diuen que el volcà expulsava magma el 2010 fins 3 Km enlaire.

Val a dir que la pujada no ha tingut grans moments visuals, mes enllà de cap al final quan començava a sortir el sol. Al cim del volcà, la panoràmica era esplèndida i no he parat de fer fotos. Hem vist lava encara incandescent de l'ultima petita erupció farà ja prop d'un mes, però el mes impressionant era la forma cònica de l'interior i tots els paisatges que envoltaven el Merapi. Per sobre dels núvols baixos apareixien altres volcans i muntanyes deixant veure la part superior en forma de punta. Brutal. Apostuflant i tot.

Vista del Gunung Merapi amb camps de tabac a sota.

Com ja he comentat, la baixada se m'ha fet mes llarga (com ja m'acostuma a passar sempre) degut, sobretot, al dolor que em feia a la punta dels peus al fregar amb les sabatilles. Tot i així, veient alguns pagesos/es que baixaven el mateix camí que jo carregadíssims amb herbes que no he sabut perquè eren, he pensat que no em podia queixar massa. Arribats a baix, he trigat poc a treure'm les sabatilles i els mitjons i demanar-me una Coca-cola ben fresqueta, que es un plaer indescriptible quan un acaba de pujar i baixar un cim d'aquest tipus. Em sembla en total (pujar i baixar) he acumulat prop de 2800-3000 metres de desnivell.

Arribat novament a casa del Ramne, m'ha servit d'esmorzar un plat de mie (pasta tipus espagueti) barrejat amb sopa, ou, i uns trossets de de carn sense identificar, m'he rentat una mica (anava cobert de pols fins les orelles) i ho he enllestit tot per marxar amb la moto cap a Solo, a uns 45 km. de Selo per unes carreteres excepcionalment boniques, tot atapeït de camps de tabac, palmeres... Ara soc a Solo, instal.lat a una casa que lloga habitacions (60.000 rupies la meva sense bany a dins) i amb un cansament acumulat que tard o d'hora pagaré. espero que sigui dormint molt be aquesta nit...