Aprendre a través de la televisió.

Albert Om entrevistant a Neus Català

Ahir a TV3 ens van oferir un d'aquells documents que s'haurien de fer veure a moltes escoles (des de primària a secundària, fins la universitat) i que podeu veure aquí http://www.tv3.cat/videos/4265970/Neus-Catala si no l'heu vist encara. L'entrevista de l'Albert Om a la Neus Català, presonera del camp d'extermini de Ravensbruck, comunista i republicana, i filla del Priorat, va ser d'aquelles que no et deixen indiferent. Aquesta senyora de 97 anys ha viscut una vida de pel·lícula, de pel·lícula de terror més aviat, ja que va viure en pròpia pell la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i l'horror nazi. I després de tot això encara va haver de sofrir 40 anys de dictadura feixista espanyola des de l'exili francès.

La veritat, és digne d'admirar la capacitat de l'Albert Om per treure temes tan llastimosos sense caure en la morbositat, ni cercar la llàgrima fàcil. A més, la Neus explicava les coses d'una manera, que més que tristor i llàstima, t'entrava ràbia i indignació. Tot i així, a mi se'm va fer difícil no vessar llàgrimes escoltant el testimoni cru de la Neus. Quan l'Albert Om va preguntar a la Neus que quin era el sentiment més fort que li quedava respecte als seus botxins nazis, la Neus no va dubtar, i va dir que la justícia. La justícia que no s'havia aconseguit després de tants anys, ja que solament es va jutjar a uns pocs nazis dels destacats, però no a tots els col·laboradors i tots els protagonistes d'aquella història negra de la (in)humanitat.

L'entrevista va deixar un altre moment gloriós, quan cap al final de la trobada la Neus va deixar clar que si no fos pel seu estat físic, encara estaria "lluitant" per defensar la dignitat dels treballadors, per la llibertat, la pau i la justícia. Va dir que seria una més dels manifestants "Indignats" a la Plaça de Catalunya. I un darrer comentari molt interessant de la Neus, va venir quan l'Om li va preguntar si els comunistes no havien comès també molts errors en el passat, i ella li va espetar que el veritable comunisme encara estava per arribar, que aquells que s'havien fet dir comunistes per arribar al poder, no eren autèntics comunistes...