Aquest migdia, una "multitud" de 2.500 constitucionalistes (vaja, més fatxes espanyolistes que res) s'han reunit a Barcelona per reivindicar l'espanyolitat de Catalunya, en el dia de la "Constitución". Vaja, que el senyor Rajoy i la senyora Sánchez Camacho haurien d'estar preocupats pels més de 7 milions de catalans (la majoria silenciosa) que no han sortit avui al carrer a manifestar-se i a proclamar la seva espanyolitat. Segons les seves teories, doncs, es pot concloure que la major part dels catalans som independentistes i anticonstitucionalistes, oi?
Jo pensava que el dia de la "Constitución" la gent aniria a la mani a cantar coses com "porompompom que viva la Constitución", "Constitución sí, estatuto no", o "la Constitución mola mogollón"... però en canvi, pels carrers de Barcelona se sentien coses com "Catalunya es España", o "todos somos España". Vaja, que això de la "Constitución" acaba servint d'excusa perfecta perquè els espanyolistes més recalcitrants ens diguin als catalans el que podem i el que no podem ser. Segurament, la majoria dels que avui es manifestaven voldrien també una revisió de la carta magna, però un canvi per tornar a enrere, i per assegurar-se que Ejpañia no es podrà "trencar" mai. Com si no s'hagués "trencat" ja prou...
Sincerament, a mi aquesta "Constitución" me la porta bastant fluixa, i no tinc cap interès en reformar-la, revisar-la o modificar-la. Simplement la vull oblidar ben aviat. Jo vull una Constitució catalana d'un país lliure i sobirà, sense imposicions espanyoles i d'acord amb els temps que vivim, en una societat del segle 21, i no pas del 19 com la que avui celebra 34 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada