Pacte per la llibertat.

Mas i Junqueras explicant l'acord d'estabilitat.

Ahir el parlament de Catalunya investia a Artur Mas com a nou president de la Generalitat de Catalunya amb els vots a favor dels representants de CIU i ERC. La resta de formacions (PSOE, PP, C's, i CUP) van votar contra aquesta investidura per diferents raons. De moment, Esquerra ha estat l'únic partit que s'ha mostrat disposat a donar suport i estabilitat al govern de Mas, amb l'objectiu evident d'aconseguir realitzar una consulta per la independència de Catalunya. Aquest objectiu el comparteixen milions de catalans, que ho van manifestar, públicament i notòria, en la darrera diada nacional, en la major manifestació celebrada mai a Catalunya.

 

Jo que ideològicament em sento més identificat amb la CUP que amb cap altre, crec que en la situació d'emergència nacional actual, cal fer pinya amb el govern. Malgrat les retallades, les pilotes de goma, i els casos de corrupció... malgrat tot això, ara se'ns obre un horitzó d'esperança que no podem aigualir amb posicions ideològiques enrocades. Senyors, es pot dir més fort però no més clar: la Independència és la solució! I el camí més ràpid cap a la independència és la unitat i els grans acords (ni que siguin de mínims). Pactes que, evidentment, mai deixaran satisfets del tot ni als uns ni als altres, o més als uns que als altres, però que són imprescindibles per avançar en la governavilitat del país, i en donar una imatge d'unitat i estabilitat al món, qua a partir d'ara ens observarà amb lupa.

 

Estic convençut que ERC ha hagut de renunciar i haurà de renunciar a moltes qüestions programàtiques per donar suport a Mas, i per aconseguir compromisos ferms per part del partit majoritari. No podem oblidar, per molt que pensem que les coses es podrien fer de manera diferent, que CIU va guanyar les eleccions amb una majoria folgada (mal que ens pesi a molts) i que més d'1 milió de catalans van aprovar la gestió del govern de Mas amb els seus vots. Així que en aquest context, seria pecar d'innocència pensar que ERC, ICV, o la CUP podran marcar el full de ruta de les polítiques econòmiques i socials. Hi ha el que hi ha, i l'única certesa és el fet que per aixecar el cap no hi ha millor via que l'alliberament nacional. Crec que des de Madrid ens han donat ja suficients mostres del que ens "estimen" (dèficit fiscal, atacs a la llengua i la cultura, dèficit financer, incompliment de pactes d'inversions, escanyament econòmic sistemàtic,  etc., etc.).

 

A dia d'avui, tot i que soc un més dels catalans que pateixen les retallades i la crisi, crec que si he pogut aguantar trenta anys de maltracte, podré aguantar un parell més fins que es pugui celebrar un referèndum on els catalans puguem dir "adeu" a Espanya d'una vegada per totes. És per això que no penso enfadar-me gaire quan es comenci a atacar als d'ERC per donar suport a un govern que retalli d'aquí o d'allà. També retallaran des de Madrid, i des d'Europa, i no penso permetre que aquesta realitat global hagi de ser l'excusa dels enemics de Catalunya per tombar les il·lusions de molts catalans d'alliberar-nos de les principals cadenes que ens oprimeixen (la crisi és global, però a Catalunya fa més mal per la dependència espanyola). Els del PP, C's, i el PSOE porten ja temps argumentant que no es poden promoure "aventures" que porten a la ruptura i la divisió quan hi ha problemes molt més importants per la gent. Personalment opino que el PROBLEMA més important es diu Espanya, i que quan abans aconseguim desfer-nos-en d'ELL, abans començarem a sortir del pou en què ens trobem. Amén!

 

Així que CUPeros, critiqueu, defenseu a qui heu de defensar, però tinguem clar quin ha de ser el principal objectiu d'aquesta legislatura, i no fem el joc als partits enemics de Catalunya en el seu intent de desestabilitzar al govern que (finalment) ha apostat per allò que molts somiàvem fa temps i que semblaba que mai podria arribar. Ara és l'hora. No la caguéssim.