Legítim vs legal.

Aquesta "fatxa" no hauria pogut ni votar segons la llei de fa cent anys.

Darrerament, hem sentit declaracions contundents des del bàndol "enemic" (és a dir, els enemics de la democràcia i les llibertats), referides a l'esborrany de declaració de sobirania política i jurídica (que no nacional, de moment) redactat pels dos partits majoritaris al parlament de Catalunya, CIU i ERC. Sense anar més lluny, la portaveu del govern espanyol, la popular (en el pitjor sentit de la paraula) Soraya Sáenz de Santamaria (quin nom més VIP, no?), manifestava que “En democràcia no existeix legitimitat sense respecte a la legalitat”. I va afegir: “Cap llei ni cap tractat internacional avalen declaracions de sobirania.”. I dit això se'n devia anar a ficar-se els dits fins la gola per vomitar tota la bilis i el verí que porta a dins acumulat.

 

O sigui, que segons les paraules d'aquesta nacionalista espanyola, la llei està per sobre de tot. Però de tot, de tot. És a dir, que les lleis estan per complir-les i no per ajustar-se a les voluntats de la gent que les elabora. És a dir, la llei per sobre de les persones... Jo li recordaria a aquesta senyora, que fa cent anys, les lleis prohibien el vot femení, i degut a les protestes i lluites de moltes dones (i alguns homes) que consideraven aquesta llei injusta i il·legítima, van aconseguir canviar la llei. Suposo que ara, la Soraya se'n deu alegrar que aquesta llei fos modificada, i que actualment no tingui cap problema a l'hora d'anar a votar, i fins i tot presentar-se com a candidata per un partit espanyolista ultraconservador.

 

La història ens demostra que les lleis estan per servir a la gent, i que quan cal modificar-les, doncs es modifiquen i ja està. S'ha preguntat la senyora Soraya com va ser possible que mig Sud-amèrica s'independitzes de l'imperi si hi havia lleis que ho prohibien? I per què es van separar d'Ejpañia també territoris com Filipines, el Sàhara Occidental, o Guinea Equatorial? Quan volem posar les lleis per davant de la voluntat dels pobles (o la gent), es que tenim un problema. Se'n diu manca d'esperit democràtic.