Diumenge de carnaval sense ressaca!

Futbol a les 12 del migdia. Solet, canalla i el Camp Nou ple a vessar.

Ahir, diumenge de ressaca carnavalesca, el Barça va tornar a disputar un partit de futbol a les 12 del migdia, 47 anys després de la darrera ocasió. Aquest cop va ser un partit de lliga contra el Getafe, que va acabar amb un resultat d'escàndol (6 a 1) favorable al Barça, i que va evidenciar que aquest nou horari és molt més apte per a tots els públics, de totes les edats. Ahir el Camp Nou es va omplir de gom a gom, tot i tractar-se d'un rival de mitja taula, en ple hivern, i en cap de setmana de carnaval.

Els més feliços de tots, segur, devien ser els milers i milers de joves aficionats culers que devien trepitjar l'estadi blaugrana per primera vegada en la seva vida, o no, i que ho tenen difícil per veure els seus ídols en directe quan els partits es disputen en horaris de vespre-nit. Un dels grans avantatges del fet que hi hagi una nombrosa presència de nens a l'estadi, és el fet que els adults han de modular (suavitzar) el seu comportament-actitud envers els protagonistes de l'espectacle (o no!), i aquest fet juga a favor de convertir el futbol en un espectacle més civilitzat i educatiu.

Pel que fa a mi, també vaig haver de canviar les meves rutines de cap de setmana, tot i que només pel que fa als horaris. El local dels Minyons on acostumo a veure els partits del Barça va obrir exclusivament pel partit, i tot i que no es va omplir com en altres ocasions (suposo que la festa del carnaval devia passar factura a més d'un jove aficionat), sí que va registrar una significativa presència de seguidors culers. I els cafès amb llet i els Cacaolats, van compartir taula i protagonisme amb les birres, i les tapes de morro, braves, olives, xips...

La jornada no podia ser més rodona pels culers, ja que al vespre l'equip de bàsquet va guanyar la seva 23à copa del rei contra el València. Una final disputada a Gasteiz i que va deixar una nova i sonada escridassada contra el monarca, i contra l'himne de l'estat ranci i caspós que ens sotmet i subordina. I encara una altra xiulada contra el ministre d'Educació, el poca Wert-gonya que es va voler deixar veure per la tele, i que va aprofitar l'acte per treure algun rèdit polític entre els més rancis i casposos de la seva corda.