Ahir a l'Auditori de Barcelona es van acomiadar dels escenaris la gent d'Al Tall, grup valencià de música tradicional amb més de 37 anys de carrera musical, i amb un munt de discos i concerts a les esquenes. Per a l'ocasió van convidar a un bon grapat de músics amics com l'ex-Al Tall Miquel Gil, Titot, Jaume Arnella, Xavi Sarria i Miquel Gironés d'Obrint Pas, etc., etc.
En un concert de més de dues hores i mitja de durada, Al Tall va oferir el seu repertori més representatiu de la seva llarga trajectòria amb clàssics com el "Tio Canya", "El cant dels maulets", "La processó", "El mal d'Almansa", "Vergonya"... Amb una banda ampliada amb una secció de vents molt potent, i un grup de dolçainers que posava els pèls de punta, i fins i tot una taula de fusta, tocada a vuit mans, que va servir com a instrument de percussió en un dels temes.
A l'emoció per la retirada d'un dels grups emblemàtics de la música popular i tradicional cantada en català, després de gairebé quatre dècades de trajectòria, s'hi va sumar l'element identitari tan a flor de pell darrerament. Les estelades i els clams d'independència van sovintejar, i fins i tot algun valent va animar-se a recordar que "sense València no hi ha independència"... una mica agosarat potser?
Un dels fundadors i líders encara en actiu, fins ahir, de la banda, el Vicent Torrent, va reconèixer que les seves constants visites a terres del Principat, li havien fet adonar-se del fet nacional compartit, i de la força d'aquest sentiment. També es va recordar que tots aquells que ens voldrien espanyolitzar i sotmetre pels segles dels segles, i en especial del ministre Wert, a qui va enviar a prendre pel sac amb molta elegància, això sí.
Gràcies Al Tall i fins a sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada