"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 5 de febrer del 2013

Ser olímpic i que passin olímpicament de tu.

L'entrenadora maltractadora i la deixeble justificadora dels maltractes.

Darrerament, l'opinió pública està commocionada pels darrers esdeveniments que s'han produït en el món de la natació sincronitzada a l'estat que ens ocupa. Els diaris han omplert pàgines de tinta amb les notícies de la destitució sobtada de la seleccionadora dels darrers quinze anys, la "piji-ulleres de pasta-fashion", Anna Tarres, i de la més sobtada (si cap) retirada, voluntària, de la top espanyola (i catalana per més inri) Andrea Fuentes, a qui la nova seleccionadora acusa de patir la síndrome de la dona maltractada (que justifica al seu maltractador). Vaja, un drama per l'esport nacional. Què farà l'equip espanyol de sincro als mundials de Barcelona sense una de les seves grans bases? Agh! Estic desolat, igual que molts aficionats a l'esport en general...

El cert és que hi ha esports que només interessen als mitjans quan poden donar la notícia que s'ha obtingut alguna medalla o títol per donar rellevància al gran nivell esportiu del país. La resta de l'any, o de la vida, aquests esports no interessen pràcticament a ningú, i amb prou feines van arreplegant les subvencions i les ajudes necessàries per anar fent, i per poder continuar competint en allò que els agrada. Vaja, que la gent passa olímpicament de tot allò que no sigui futbol, bàsquet, tennis, motos i cotxes, i poca cosa més. De la resta dels esports, amb prou feines la gent coneix el nom d'algun dels esportistes més importants de cada disciplina. Qui sap com es diu el campió mundial de tennis-taula, de judo, de salts de natació, d'esquaix, de rem, o de voleibol?

Sincerament, estic bastant fins la polla de l'espectacle mediàtic de la natació sincronitzada. De la Tarrés, de la Fuentes, de la Mengual i de tot aquest mundillo. És més, reconec que la natació sincronitzada és dels esports que més detesto. No m'agrada ni l'estètica, ni l'espectacle que ofereixen. Si volen ballar que facin servir el terra que així ho veurem millor, i si el que volen es nedar, que es posin a fer natació d'un costat a l'altre fins que rebentin. A més, això de les puntuacions de la sincro és una estafa com una catedral, i hi ha més màfia que a l'antiga Unió Soviètica, que per cert, sempre guanyen les russes...

Siusplau, a veure si ara que ja s'ha retirat la Fuentes, la Tarrés i la Mengual, podem descansar uns dies de la natació sincronitzada, i no hem de tornar a saber d'aquest esport fins que no hi tornin a haver medalles sobre la taula. Per mi s'ho poden estalviar, però com a mínim que hi hagi alguna justificació esportiva pel mig per dedicar els minuts a aquest esport superminoritari en comptes de dedicar-lo a altres esports molt més practicats i interessants com la petanca, la lluita greco-romana, el bàdminton, el fronton, etc., etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada