Carlos González: Hàbits saludables.

(us copio un article del pediatre Carlos González, molt crític amb les autoritats sanitàries, aparegut a les pàgines del suplement "Criatures" del diari Ara del dissabte 27 d'abril. L'article té una segona part que podeu trobar per la xarxa. Molt interessants sempre les reflexions d'aquest doctor, que podeu seguir alguns dissabtes al Criatures).

Veig a la tele un d’aquells anuncis que no saps què dimonis anuncien. Que si el 2030 estarem tots grassos, que si dormirem malament (¿deu ser un anunci d’un gimnàs, d’un pla de pensions, d’una infusió de til·la?), que si els mals hàbits alimentaris seguiran creixent (¿deu ser un anunci d’una mútua?, ¿de verdures congelades...?)

 

Doncs resulta que és un anunci de Coca-cola! Ara hi veig la relació: són un dels màxims experts mundials en mals hàbits alimentaris. Per tant, saben de què parlen. L’anunci recomana dos webs: cambialasestadisticas.com (pura publicitat de Coca-cola) i habitosdevidasaludables.com. I la pregunta és: què fa Coca-cola recomanant hàbits saludables? Això és tirar pedres contra la seva pròpia teulada: si la gent es torna saludable, s’arruïnaran! Tinc curiositat. La segona web, la dels hàbits saludables, porta el segell del ministeri de Sanitat, de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i de la Fundación Alimentum (“Una organització privada sense ànim de lucre, constituïda per les principals empreses del sector d’alimentació” que “comparteix la filosofia de l’Estratègia NAOS”). Inclou una llista d’“empreses adherides”.

La col·laboració entre el sector públic i el privat sempre és preocupant. Perquè les empreses han de buscar, per definició, el benefici propi, i això pot entrar fàcilment en conflicte amb el benefici comú. ¿Pot passar que tots dos beneficis siguin compatibles, o fins i tot sinèrgics? Si fos, diguem, un banc qui fes campanya pels hàbits saludables, l’únic que hi guanyaria el banc seria publicitat i bona imatge, i això no va a favor ni en contra de la salut. Si fos, diguem, una companyia d’assegurances, el benefici comú coincidiria amb el benefici empresarial, perquè com més sana estigui la gent, més hi guanyarà la companyia. Però, fins i tot en aquests casos, ¿és ètic que una administració s’aliï amb una empresa concreta, i no amb la competència? Si una empresa vol promocionar la salut, benvinguda sigui, però no veig just que ho pugui fer en nom de l’Estat, que és de tots. 

Ara bé, moltes de les “empreses adherides” a la campanya del ministeri no són ni “saludables” ni “neutrals”. Al contrari, el primer hàbit de vida saludable hauria de ser deixar de consumir alguns dels seus productes (o tots): hi ha Coca-cola, Pepsico, Ferrero, Nestlé, Wrigley (caramels i xocolatines)... Barrejades amb marques de productes alimentaris acceptablement sans (però tampoc n’hi veig cap de fruites i verdures...). Del complex entramat d’iniciatives i fundacions que han muntat aquestes empreses amb l’administració, i de les seves conseqüències, en parlarem d’aquí quinze dies.