"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 22 de juliol del 2013

El veiem, el sentim, el visualitzem, ens el creiem, n'aprenem... 9d8 dels verds a Les Santes!

Primer 9d8 amb una enxaneta de la història, ahir a Les Santes de Mataró.
Ahir els Minyons teníem una cita castellera de les grans a la festa major de Mataró, Les Santes. Era la primera vegada que actuàvem en aquesta jornada, i no perquè els amfitrions no ens haguessin volgut convidar amb anterioritat, sinó pel fet que normalment els Minyons per aquestes dates ja estem de vacances. Enguany la incertesa de si ens convidarien a l'actuació de Sant Fèlix del 30 d'agost, va fer que els tècnics apostessin per Les Santes com una bona opció per fer grans castells abans de les vacances, amb la inèrcia de la festa major de la nostra ciutat, i amb la hipòtesi de poder allargar el període de vacances més enllà de mitjans d'agost si no s'anava a Vilafranca. 

Finalment, els nous administradors de la festa major de Vilafranca van decidir continuar comptant amb nosaltres, per la qual cosa, mai sabrem com hagués anat l'actuació d'ahir en el cas que als Minyons no ens haguessin convidat a Sant Fèlix. El més probable és que una part significativa del gruix de la colla que només es mobilitza per les cinc grans cites (FFMM, Sant Fèlix, La Mercè, Girona, Diada) hagués optat per venir a Mataró. Descartada la possibilitat d'un any sense Sant Fèlix, molts d'aquests no han fet l'esforç de sumar una nova actuació a les seves esquenes. I així, ahir a Mataró els Minyons no vam ser capaços de mobilitzar un gruix de gent suficient com per poder-nos plantejar castells superiors als que vam fer (3d9f, 4d9f, 4d8a, i pd7f). Fins i tot m'atreviria a dir que no vam anar gens sobrats en quant a soca en un castell com el 4d9f...

Més enllà del llast de la manca de personal que pateix la colla, ahir vam suar sang i llàgrimes (i alcohol alguns) per aconseguir alguns (per no dir tots) dels castells que vam portar a plaça. En part això també és conseqüència directa de la manca de gent i de la (baixa) qualitat de les proves d'aquests castells als assaigs (quants cops podem provar castells de 9 fins a sisens a l'assaig?). També però, s'ha de reconèixer que hi ha canvis importants en posicions dels troncs dels castells, i que s'ha de continuar treballant per polir-los.

En aquest sentit, reconec l'enveja que em provoca veure les estructures (i els troncs) que ahir van portar a plaça els Castellers de Vilafranca, que van mostrar una solvència i una solidesa digne d'admirar. Valdria la pena que els nostres tècnics prenguessin nota de l'espectacular 9d8 que ahir van plantar i descarregar en un plis-plas com si res. Sempre he pensat que aquest castell estava un xic sobrevalorat, sobretot quan s'ha realitzat amb tres enxanetes, però l'execució quasi perfecte d'ahir dels verds, ens ha de servir per cercar possibles millores en el nostre tronc d'aquest castell. Crec que si s'hi fixen una mica en la composició del tres interior dels verds ahir, trobaran la llum al final de túnel.

Ah! I per acabar, vull agrair el magnífic tracte que ens van dispensar els amics Capgrossos, tant la nit anterior cedint el seu local pels minyons més marxosos (i alguna casa particular ;-) ), com a plaça a les pinyes, i al dinar posterior. Ahir ells no van tenir un dia especialment afortunat, i van sortir profundament decebuts amb la seva actuació. Els qui portem uns quants anys en això, sabem com se les gasten els castells... Estic convençut que aviat els Capgrossos tornaran a somriure i a celebrar grans castells. De fet, són una colla resilient com cap altra.

6 comentaris:

  1. Risto et farem pujar a tu , a veure si el tema millora amb la teva experiència

    ResponElimina
  2. No gràcies! Fa temps que vaig decidir no pujar més als troncs dels castells després de molts anys de sacrificis sense recompensa. Agrairé eternament al Jordi Caus la seva confiança en mi i que em permetés demostrar-me a mi mateix que era ben capaç de fer castells de vuit al terç (4d8 i 5d8). Llàstima que li fessin el llit perquè acabés marxant...

    De fet, per pujar als troncs dels castells no cal ser cap superhome. Solament caure una mica simpàtic/a al cap de colla de torn, i que vulguin confiar en tu. Aquest fet es fa evident veient el casos d'alguns actuals troncaires que en menys d'un any han aconseguit fer castells de nou pisos en posicions compromeses.

    En tot cas, el problema del 9d8 no està en que pugi jo o aquell. Està en posar a la gent adequada en els llocs adequats. I ahir els verds ens van ensenyar quin és el principal secret d'aquest Castell. Al meu entendre la clau del castell està en el 3 interior que ha de ser una roca per aguantar les tres torres. El nostre 3 més que una roca, sembla un flam, però crec que, afortunadament, això té solució... d'acord provocador anònim?

    ResponElimina
  3. Falcato, ja que no vols que publiqui els teus comentaris, com a mínim deixa'm que et respongui:

    jo no dic que tots els caps de colla que no m'han donat l'oportunitat de demostrar si estaba capacitat per fer més del que vaig fer s'equivoquessin. Només s'equivoca qui ho intenta, i solament el Jordi Caus em va donar l'oportunitat de demostrar que era a plenament capaç de fer castells al tronc. La resta de caps de colla van preferir fer pujar a altres castellers que o bé ja no hi són, o bé tenen l'equena reventada de tants castells, o bé el cap de colla de torn es pensa que són els millors encara que els troncs fa temps que no ens acabin de funcionar... En tot cas, si tu creus que la colla pot prescindir d'un casteller que al llarg de deu anys s'ha anat formant i arriba a dominar el pis de terços dels castells de vuit, és la teva visió. Jo ho deploro, sincerament.

    Per altra banda, podries pensar que tots els caps de colla que m'han ignorat també es poden haver equivocat, no? O et creus que el fet que tu hagis pujat tota la vida es degut a que tens un talent innat pels castells? Pot ser que el fet que fessis castells des dels principis de la colla et donés un bagatge que jo mai vaig poder tenir? Jo també puc pensar que molts caps de colla es van equivocar amb la gent que han posat als troncs, i també amb la gent que han estat ignorant repetidament. Creus que un Oriol Viñas o un Marc Casanovas, o un Zambrana haguessin pogut demostrar que están capacitats per fer castells de 9 fa deu anys? Serien uns ignorats absoluts i tu pensaries que el cap de colla l'estaria encertant, oi?

    Estic una mica fins als collons dels mites castellers que per pujar als castells cal tenir no sé què als gens. Merda de la bona. Qualsevol persona mínimanent en forma i amb ganes d'aprendre pot aspirar a pujar als troncs dels castells. Hi ha exemples de sobres que ho corroboren.

    I amb això no vull dir que consideri que fer castells és solament pujar. Si fos així, ja faria anys que no estaría als Minyons. En canvi veig que molts troncaires, quan deixen de pujar ja passen de venir...

    Salut

    Risto

    PS: el corrector automàtic pot haver corregit al castellà algunes paraules. Ho sento.

    ResponElimina
  4. Risto,

    Lleig publicar la contesta a un comentari que et vaig avisar que era a títol personal, molt lleig. I lleig dir noms de castellers també.

    A partir d'aqui no paga la pena ni contestar-te. En la majoria de coses no estic d'acord amb tu i quan vulguis t'ho demostro amb fets i no amb especulacions perquè aqueste sí que ón "Merda de la bona"

    I un consell, mentre vagis a la colla amb asiduïtat -ja saps que no sempre t'has prodigat de la mateixa manera, i no és un retret- intenta gaudir d'ella. Tens un pòsit de rancúnia que no et deixa veure les coses amb la ponderació necessària.

    Aquesta resposta la pots publicar si vols.

    Cuida't, que ho necessites.

    Falcato.


    ResponElimina
  5. Falcato,

    No paga la pena ni contestar-me, però no et pots estar de fer-ho, eh?

    Primerament, sento haver hagut de contestar-te a través del bloc, però ja que tu em vas fer els comentaris per aquest mitjà, vaig creure que l'única manera de donar-te resposta era a través del mateix canal que tu havies utilitzat (vaja que no ho hagués pogut fer d'una altra manera...). Com vas veure no vaig publicar el teu comentari, tal i com em vas demanar. Potser la propera vegada optaré per respondre simplement a "la persona que m'ha enviat un comentari al bloc però que no ha volgut que el publiqués..."

    Com de costum, està clar que podem tenir visions diferents de les coses que afecten a la colla. El que tu consideres simples especulacions, jo ho puc considerar fets evidents. Potser ni les persones implicades ho veuen com jo, però jo veig el que veig, i contra això pots donar els arguments que vulguis que no em convenceràs.

    Rancúnia jo? I ho dius tu això!!! No em facis riure siusplau... No tinc cap rancúnia a cap dels caps de colla que no van confiar en mi. Ni als col·legues que em van passar al davant a l'hora de pujar als troncs. A ningú a la colla, crec. Però això no vol dir que no pugui expressar el que penso de la colla (del seu passat, present i futur) encara que tu creguis que estic equivocat.

    I per cert, crec que en els darrers 20 anys hi ha pocs minyons que hagin tingut un nivell d'assiduïtat com el meu. 20 anys, eh! Segur que trobarem gent que ha complert més que jo un, dos, tres, o quatre anys, però si fem el recompte general d'assaigs i actuacions dels darrers 20 anys, crec que n'hi ha pocs que em superin (l'Albert Pérez i pocs més ;-)). Em fa gràcia els que exigeixen compromís i després s'estan uns anys sense apareixer per la colla, o venint cinc cops l'any.

    I no pateixis que em cuido tot el que puc. I tu també cuida't, que crec que ho necessites bastant més que no pas jo...

    Risto

    ResponElimina
  6. Risto,

    Si t'hagués volgut cntestar donant fets, noms i arguments encara estaria escribint. A més els noms ja t'encarregues de donar-los tu per escrit sense saber si als afectats els fa cap gràcia.

    Cal distingir els fets de la seva interpretació i tu no ho fas.

    Tu has convertit la teva interpretació en ortodoxia i aquesta en pedres que llences contra tothom que creus culpable del tracte injust que dius se t'ha dispensat.

    Tan se val que se't mostri la realitat dels fets, en el teu càs particular i pel que fa a altres coses de la colla i del món casteller. Crec que ja només pots substituir la teva ortodóxia per una altra ortodóxia. No paga la pena doncs dialogar més amb tu.

    Saps que pots contestar-me per altres mitjans, i tampoc no és pas tan difícil trobar-me. Ho reitero lleig, molt lleig, potser no en saps més o bé destiles mala llet pels quatre costats.

    Et recordo que he compartit amb tu molts anys als Minyons - ara ja ho saps que no pertanyo a la colla - i crec que et falla la memòria, ets massa benevolent amb tu mateix o menteixes quan parles de la teva militància.

    Rancúnia amb la colla i amb alguns dels seus components i excomponents, això si que és una interpretació dels fets meva - arran dels teus escrits i les teves paraules- És la impressió que dones quan, a la que tens oportunitat, sempre treus la mateixa cançó de l'enfadòs.

    D'altra banda ets ben lliure de pensar que el rancuniòs soc jo. T'ho dic sense acritud: me la porta ben fluixa el que tu pensis.

    I com que cap dels dos no és pas metge, quedem empatats desitjant-nos bona salut i templança. Altre cosa seria voler cuidar-nos mutuament oi?

    Falcato

    ResponElimina