Dia 20: Mercat de Coc Ly, i fins a Bac Ha.

dones de diferents tribus fent-la petar al mercat de Coc Ly.

Aquest matí m'han despertat una hora abans del previst els clàxons dels vehicles que passen pel carrer de davant de l'hotel. Aquí al Vietnam això de fer sonar el clàxon és gairebé esport nacional, i diria que com més potent se'l posen, més feliços són. Lo dels camions i autobusos és d'escàndol. Que no t'agafi a prop d'un d'aquests vehicles quan volen fer saber que passen, o que volen passar.

Sense esmorzar ni res he agafat la moto per arribar el més d'hora possible al mercat setmanal de Coc Ly. En principi, a la majoria dels turistes que arriben per aquestes terres els tour operadors se'ls emporten al mercat de Bac Ha, que se celebra solament els diumenges, i en teoria és més gran que el que he visitat jo avui. En tot cas però, la concentració de turistes per metre quadrat segur que no és la mateixa a un lloc que a l'altre, i això ho he agraït. Per començar, ningú m'ha estat aclaparant per vendrem alguna cosa, més enllà d'un parell de dones que duien unes bosses tradicionals penjant del braç i m'han requerit amb el gest, però no han insistit gaire.

Fent el tast del tabac abans de comprar-ne a pes.

Per altra banda, ningú s'ha molestat en cap moment perquè els fes fotos (dissimuladament), i mira que n'he llençat. En aquests moments me n'adono dels avantatges de tenir una bona càmera amb un bon objectiu i un bon zoom, que et permetin fer fotos des d'una distància suficient com per no ser vist, i que no et surti un xurro de foto (moguda, mal enquadrada, llum inadequada...). Tanmateix, això vol dir portar a sobre una càmera "totxo", i això per a mi també és un inconvenient. Vaja, ja m'ho plantejaré en un altre viatge això, perquè ara no en trauré res de menjar-me l'olla.



Les joves adolescents també mantenen la tradició estètica.

He passat una bona estona pul·lulant pel mercat, fent fotos, observant els productes, flairant els àpats que es servien als nombrosos menjadors populars, i finalment regatejant una mica per un tapís amb un paisatge típicament vietnamita. A una parada la dona ha començat forta demanant-me 750.000 dongs, i jo he contraatacat oferint-li 150.000. Ha anat baixant i baixant fins als 200.000, però jo m'he plantat als 180.000 i m'he fet el dur marxant, per veure si em venia al darrera. Però no ha estat així. Tanmateix, just al darrera hi havia una altra paradeta que tenia el mateix tipus de tapissos, i aquí la noia ha començat més "prudent", demanant, tant sols, 450.000. Total, que pels 200.000 que m'havia baixat l'anterior he acabat caient. 

Portant a banyar al búfal d'aigua.

Després de la visita al mercat he volgut fer una ruta alternativa per tornar a Lao Cai i no fer-ho pel mateix camí exacte. Havia vist per la ruta fins a Coc Ly un cartell que indicava la direcció a Bac Ha, i sabia que des de Bac Ha també podia tornar a Lao Cai. Així doncs m'he aventurat a seguir una ruta alternativa. I l'aventura ha acabat bé com podia acabar en desastre...

Només començar, per sortir del mercat de Coc Ly, havia de travessar un fangar per on passant a peu a visitar el mercat ja m'havia deixat els peus marrons. Tanmateix, aquest pas no ha estat gaire difícil en comparació amb la resta de paranys que m'he anat trobant pel camí. Fangars, rierols, empedrats, búfals d'aigua, etc. Hi ha hagut un moment, quan portava uns dos o tres quilòmetres recorreguts que m'ha plantejat seriosament la possibilitat de tornar enrere, perquè la moto s'escalfava i treia fum, i tampoc sabia del cert si el que em vindria pel davant podia ser inclús pitjor que el que ja havia fet. Però, de fet, veia que pel camí no deixaven de circular motos, i algunes amb dos i tres ocupants!!! Així que m'he dit: no siguis marica i tira endavant que segur que si ells ho fan tu també ho pots fer. I dit i fet. Després d'una estona parat perquè es refredés la moto, i d'un intent infructuós de comunicar-me amb un vietnamita perquè em digués si estava molt lluny del meu destí (amb exemples gràfics: de A a B, i nosaltres C en un punt X del camí entre A i B... res).

Camí de muntanya entre Coc Ly i Bac Pa.

Per sort, ja gairebé havia passat el pitjor, i tot i que encara li he hagut de fotre canya a la moto en alguns trams, el tram final s'ha convertit en un camí de grava aplanada molt menys estressant. Avui he valorat més les victòries de la Laia Sanz als mundials d'enduro.  

Abans d'arribar a Bac Ha, encara he patit uns instants més d'angoixa quan he anat a espetegar a una mena de pedrera amb tot de maquinària pesada, on no es veia continuació possible. Per sort, una moto que em venia al darrera m'ha passat i ha girat per un lloc no visible per on continuava el camí que en aquell lloc semblava que es perdia. 

Jo, si fos ell, no m'acabava l'ampolla...

A Bac Ha he parat a dinar un pinxo de carn i un arròs amb salsa de soja (viandox, vaja), i després m'he arribat fins al centre, on hi havia la pagoda. He entrat i al pati interior m'he trobat a uns senyors grans entaulats, i un d'ells m'ha demanat que m'apropés per tastar un licor. En tenia dos de diferents en unes ampolletes de plàstic, i me'ls ha fet tastar els dos. He entès que era licor que es feia allà mateix, i venia a ser un aiguardent local. Hem compartit beure i quatre paraules, que gràcies a l'ajuda d'un bolígraf i un paper, ens hem acabat entenent més o menys. Vaja, li he explicat d'on venia i la ruta que havia fet fins aleshores.

Després de fotrem el parell de xarrups de licor, he anat cap a la pagoda a veure que carai hi feien, perquè se sentia cantar i música. He vist que hi havia tot de dones assegudes atentes al que feia i deia una altra dona just davant l'altar. Aquesta anava vestida amb un vestit vermell i una corona del mateix color, i l'acompanyaven quatre dones que vindrien a fer la tasca dels escolanets de l'església catòlica. Les dones, quan m'han vist que m'apropava m'han convidat a seure amb elles i gaudir de la cerimònia. Tot i que no entenia ben bé que carai passava, he vist que apropaven a un parell de nens petits al darrera de la sacerdotessa i aquesta feia un ritual amb uns palets d'encens encarant-los ara cap als nens, ara cap a l'altar. Una mena de bateig budista?



La de vermell del mig, feia les funcions de sacerdotessa.

La tornada cap a Lao Cai s'ha fet una mica llarga i feixuga després de tants quilòmetres i amb un sol de justícia. Per sort vaig ben tapat de dalt a baix. Bé, excepte un centímetre de canell on no m'arriba la jaqueta que em vaig comprar a HCM, que se m'està posant moreno paleta. Al final del dia hauré fet prop de 130 km., però no d'autopista precisament.