"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 18 d’agost del 2013

Dia 25: Badies de Lan Ha i Halong.

Moto-taxistes a la caça del client.

Avui, finalment, he fet la visita a l'arxiconeguda, i principal punt d'interès turístic nacional, badia de Halong. O més concretament, he de reconèixer que nosaltres ens hem mogut bàsicament per la badia de Lan Ha, que al cap i a la fi, ve a ser el mateix, però la primera està més al nord tocant a la ciutat de Halong, i la segona més al sud, tocant a l'illa de Cap Ba.
Tot i que ahir em mostrava reticent pel que pogués passar amb el tour que havia contractat des de l'hotel on m'allotjo, he de reconèixer que la cosa no ha estat gens malament, i tot i que les activitats complementàries no han estat cap meravella, el sol fet de passejar una bona estona per aquest indret ja ha merescut la pena.

Vaixells passant per la badia de Lan Ha.
A més, hem estat solament 13 persones al vaixell, i l'ambient era força cordial i amistós. També he estat de sort de conèixer a un parell de càntabres molt ben parits amb qui d'un bon principi només pujar a la furgoneta que m'ha vingut a buscar a l'hotel, hem connectat de seguida. Tot i que la primera frase d'ell (el Borja) ha estat preguntar-me si era espanyol, i li he respost que català, però immediatament m'ha respost que l'important era que ens podíem entendre en castellà, i així ha estat. Anava amb la seva companya, l'Aida, i tots dos eren mestres de professió com jo.
Vaja, que si hi havia alguna possibilitat de que la jornada se m'hagués fet llarga amb tanta estona dalt del vaixell passant entre roques i més roques, el fet de conèixer a aquesta parella de càntabres, ha esvaït qualsevol possibilitat d'avorriment. El cert és que he xerrat amb tothom del vaixell. Amb una parella de francesos, un grupet de joves francesos molt trempats, i una parella d'austríacs, que l'home havia estat un ocupa a Barcelona en una antiga caserna de l'exercit o de la guardia civil compartida amb prop de dos o tres mil persones de mig món. A Torres Bages crec que m'ha dit, o alguna cosa així. Se'l veia un roda-mon bastant deteriorat per la mala vida, però un personatge molt interessant i autèntic.

Mini platgeta envoltada de roca càrstica.
Pel que fa al tour, hem començat cap a les 8 i poc, i hem tornat a les 16:30. El recorregut ens ha portat per la badia de Lan Ha, fins a la badia de Halong, i pel camí hem parat a fer una horeta de kayac en una zona molt tranquil·la amb túnels per sota la roca, a visitar una cova plena d'estalactites i formacions curioses per obra i art de l'aigua, i a fer una mica d'snorkel (vaja, a nedar una mica perquè al fons marí es veia menys que dalt d'un burro) i llençar-nos a l'aigua des de la terrassa del vaixell. També hem dinat dins del vaixell, tot i que encara no tinc clar si el que ens han servit era dinar o esmorzar... i no tant per la quantitat de menjar com per l'horari al que ens l'han servit, a les 11 i poc.
De tornada al poble de Cat Ba, he quedat amb els càntabres per sopar i m'he anat a l'hotel a dutxar-me, reposar i fer temps. M'he presentat a la cita amb la samarreta del Barça quatribarrada, però no per provocar, si no més aviat perquè era l'única que encara s'aguantava neta. El cert és que hem pogut xerrar a bastament de tot i més: d'educació, de viatges, d'anècdotes diverses al Vietnam, de política, i del procés iniciat a Catalunya per poder decidir que volem ser. N'hem parlat perquè són gent amb la que s'hi podia parlar, i m'ha agradat comprovar, que més enllà dels seus desitjos personals (que tampoc m'han expressat, potser per cortesia), consideraven que la democràcia estava per sobre de tot i que si la majoria del poble català desitjava la independència, doncs seria just que la tingués.
Avui, per problemes tècnics i de connexió a internet, he penjat unes poques fotos representatives del que he vist. A veure si demà a Hanoi amb bona connexió puc penjar alguna cosa més. I a veure si la càmera de fotos ressuscita, perquè avui només he pogut fer cinc fotos abans que tornés a morir, sembla que pot ser definitivament aquest cop. Per sort estic ja al tram final del viatge i porto el mòbil amb càmera...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada