"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 29 d’agost de 2013

La primera copa, amb patiment.

Barça campió de la Supercopa d'Espanya contra l'Atlético de Madrid.

Ahir a altes hores de la nit, el Barça es va proclamar campió de la Supercopa d'Espanya davant d'un aguerrit i en ocasions dur Atlético de Madrid. És l'onzena Supercopa pels culés, i significa el primer títol oficial de la temporada 2013-14. Es tracta doncs del primer títol del nou entrenador, l'argentí Gerardo "Tata" Martino, així com per la nova estrella brasilera Neymar Dos Santos, que ahir va estrenar titularitat en partit oficial.

L'empat sense gols del partit d'ahir va fer que el Barça s'acabés emportant la copa, gràcies al valor doble del gol marcat per Neymar a l'estadi matalasser el dimecres de la setmana passada (1-1). El partit d'ahir va resultar una còpia del partit d'anada, i una nova mostra del que seran la gran majoria d'enfrontaments dels blaugranes aquesta temporada, és a dir, amb un rival molt tancat i ordenat, i un puntet agressiu, parant el joc amb faltes constantment, i no permetent al Barça desplegar un joc d'atac fluït i veloç. I a la vegada, buscant les contres, i alguna jugada a pilota parada com a únics recursos ofensius.

El Barça, globalment, no va saber trobar la solució correcta a la tàctica ultradefensiva del rival, i mai va donar sensació de perill davant de l'àrea rival, a excepció d'un parell o tres de jugades de combinació amb ocasions clares, i el penal errat per Messi a falta de deu minuts pel final del partit. Fins i tot jugant amb un jugador més els darrers quinze minuts, el Barça no va saber imposar la seva teòrica superioritat per generar ocasions de gol clares.

Sembla clar que a l'entrenador se li gira una feina important per tal de trobar solucions a les defenses tancades que ofeguen el joc de possessió i atac blaugrana. Potser s'haurà d'insistir més en obrir les bandes amb jugadors ràpids i amb u contra u, com Tello, Alba, Alves o Neymar, i també amb els xuts des de prop de la frontal, d'on sovint és pràcticament impossible passar. Ahir es van repetir les accions al límit de l'àrea amb excés de passades i manca de finalització de les jugades, una de les creus d'aquest equip des de fa ja unes quantes temporades.

Tanmateix, ja tenim un títol al sarró... i més que en vindran. Segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada