"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 24 d’abril de 2014

Anem a assaig, o anem a la disco?? (Campanya per l'ús de roba adequada a l'assaig).

No tot s'hi val a l'assaig.

Avui potser hauria d'escriure al voltant de la gran actuació de Sant Jordi que vam oferir ahir els Minyons a tots els terrassencs que encara quedaven per la Plaça Vella a partir de les 20:30 del vespre (hi haurà algú capaç algun dia de fer entendre als Bastoners, que som els Minyons, i que ens interessa començar no més tard de les 19:30? I que una ballada d'una hora de bastons no l'aguanta ni el propi Galí?? I que total, solament la gaudeixen els 50 espectadors de primera línia a la rotllana que els envolta???).

Va ser la millor actuació de la nostra història (mal li pesi a algun(s)...) en aquesta singular i patriòtica jornada, amb el 2d8f, el 4d8p, el 5d8 i el pilar de 6. Ah! I nou pilars de 4 (espero que aquestes coses les reservem única i exclusivament per quan actuem a casa, o sols...).

Però el motiu principal de la meva entrada, està destinat a fer una crítica (constructiva, evidentment) a un grup de castelleres més preocupades per la seva imatge inferior que no pas de les necessitats reals de la colla. Em refereixo, principalment, a un grup de castelleres dels pisos de quarts/quints que acostumen a lluir (no podia triar millor verb per definir-ho) pantalons cenyits d'aquells que marquen cul i cuixa, però que van fatal, a la canalla sobretot a l'hora d'agafar-s'hi i tibar per poder pujar, o als companys del pis inferior si han d'agafar-s'hi en alguna ocasió.

Oi que no veiem amb bons ulls que castellers del tronc pugin amb pantalons curts? Oi que no veiem amb bons ulls que castellers que porten peus a les espatlles vagin amb samarreta d'imperi o amb teixits lliscants? Doncs de la mateixa manera, hem de demanar a qui puja que vesteixi un tipus de pantaló adequat, per molt bé que li quedi el culet amb aquests ben ajustadets.

Prendre en consideració aquesta recomanació evitaria, de pas, que alguns dels que estem a la pinya voltant el castell, tinguem la temptació de mirar cap amunt encuriosits per aquelles vistoses corbes, amb el risc evident de rebre fort en cas de caiguda sobtada. Ah, i si no en teniu de cama ampla, no cal que us gasteu els calés. Busqueu a l'armari de la mama i segur que en té d'aquells de pota d'elefant, que van de meravella per poder penjar-s'hi. Demano. Per favor.

5 comentaris:

  1. Bona!!!!
    Totalment d'acord Risto

    ResponElimina
  2. Pel què fa al tema del Bastoners, hem de pensar que ells són igual que nosaltres, els agrada ballar. Per tant, tant els hi fa els que nosaltres pensem, i si al públic li interessa més o menys el que ells facin: ballen tanta estona com volen, i punt.
    No ens enganyem, per Sant Jordi la gent surt al carrer, i tant li fa si es fan castells, es ballen bastons, o es ballen sardanes.
    Ja ho vaig escriure fa temps: en la meva opinió el què s'hauria de fer és diversificar els escenaris. Uns poden actuar al Raval i els altres a la Plaça Vella, i ho poden fer tranquilament al mateix temps. El públic que hi estigui realment interessat, ja triarà.
    Pel què fa a la roba, és obvi que tens raó. També podríem parlar bastant, però, dels pantalons que porten els segons... El que realment importa, però, és que tu sempre vas molt atractiu.

    ResponElimina
  3. Lluís, els Bastoners són iguals que nosaltres? Saps quants catalans coneixen als Bastoners de Terrassa? I als Minyons?? Ara, que ens agrada fer el que fem tant a ells com a nosaltres és evident.

    Estic amb tu que seria una bona solució lo de diversificar els espais. Prefereixo actuar al Raval a les 19, que no pas a la Vella a les 20:30. Però jo crec que la millor solució passaria per que els Bastoners actuessin itinerantment per diferents espais cèntrics (Vella, Raval, C/ Major, Rambla, Plaça del Progrés...) permetent que més gent els pogués veure de prop, i els Minyons a les 19-19:30 a la Vella que és quan hi ha més gent que ens pot veure.

    Del tema de la roba, m'encanta que em donis la raó, i també podríem parlar com bé dius d'alguns pantalons dels segons...

    I, efectivament, tinc la sort que qualsevol roba em queda bé, encara que no sigui la meva intenció despistar a les companyes castelleres... ;-) Gràcies pel reconeixement!!!

    ResponElimina
  4. Quan dic que són iguals, em refereixo a que tenen les mateixes ganes de protagonisme. Ja sé que com a tipus d'entitat no es poden comparar.

    D'altra banda, em temo que no és a les companyes, a qui distreus. Em sap greu haver-t'ho de dir, però...

    ResponElimina