"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 7 de juny de 2014

Avui toca rondinar una mica...

3d9f a l'assaig vist des del pis dels sisens.

Ahir quan vaig marxar del local, després de fer la birreta i la xerradeta amb us quants, i unes partidetes amb el nou futbolí, vaig pensar que havia d'escriure quatre ratlles crítiques amb la colla, que de tant en tant també va bé, crec.

En primer lloc, vull "rajar" per la minsa presència de minyons als assaigs. Tenint en compte l'arrencada de temporada que portem i les expectatives que s'han obert, em sembla lamentable no poder assajar amb garanties i seguretat els castells de nou bàsics. Ahir mancaven 50 persones mínim per poder assajar el 4d9f fins als sisens, prova mínima necessària per portar aquest castell a plaça. Així doncs, diumenge a Barcelona, difícilment veurem aquest castell, i haurem d'esperar dues setmanes més per a poder-lo estrenar (si la gent acaba responent, evidentment). 

En un mes arribarà la Festa Major de la nostra ciutat, i molts exigiran "papinus" varis i que anem a tope, però per poder anar a tope el dia 6 de juliol, cal anar-ho treballant des de ja. Cada divendres s'hauria de poder posar sisens al 3 i al 4, i començar a fer proves de manilles i d'algun altre folre. I cada dimecres també hauríem de se capaços de fer algun folre més que el del 2d8f... Estic convençut que si fóssim cent persones més a cada assaig d'aquí a la Festa Major, el 2d9fm, el 5d9f, el pd8fm i el 9d8 estarien molt més a l'abast que no pas amb el nivell d'assaigs actual.

En segon lloc, volia queixar-me de l'actitud gens col·laboradora d'un gran gruix de membres de la colla. Per exemple ahir, quan es va demanar col·laboració per poder retirar el terra atenuant del pati d'assaig. Vaig restar assegut un parell de minuts per comprovar qui es movia per donar un cop de mà i qui s'ho mirava des del seu lloc tot xerrant amb els col·legues o fent la cerveseta. Quina vergonya! Els mateixos quinze de sempre movent les 100 i pico peces del terra, i un centenar de minyons mirant-se l'espectacle. Els valors dels Minyons!!

I en aquest mateix sentit, vull criticar al nombrós grup de minyons que actuació rere actuació passen d'apropar-se a cap pinya que no sigui pròpia, malgrat que el cap de colla es desesperi demanant la col·laboració de tothom amb la resta de les colles. Estic fart de trobar-me sempre als mateixos minyons a les pinyes de les altres colles, i comprovar com hi ha un munt de companys de la meva que s'ho miren i passen. Un altre valor dels Minyons!!

5 comentaris:

  1. Ja saps el què penso de com es gestiona el personal de la Colla, sobretot aquell personal que fa tanta falta quan necessites gent. N'hi ha molts que ens hem afartat d'aquesta política i que, o bé hem deixat de venir, o bé només vindrem 4 dies l'any. Tanmateix, veig injust que et queixis de nosaltres. De qui t'has de queixar, és dels responsables d'haver-nos portat a aquesta situació. Faríeu bé de replantejar-vos-ho seriosament.

    Tot i això, penso que el bon nivell dels troncs farà que hi hagi gent suficient en les diades més assenyalades -a la gent li agrada participar dels triomfs, encara que només sigui de forma testimonial-. Per tant, sóc optimista de cara a festa major. Les diades 'de segona' les haureu d'anar trampejant com pogueu. Tot i això, segurament a Cornellà sereu prous per portar-hi el 4x9, i qui sap si el 9x8, si és que el tronc és a punt.

    I estic d'acord amb això que dius de la col·laboració. És un mal endèmic. La Colla ha anat deixant de ser una entitat que se sustentava d'una manera molt important en el voluntariat. Cada vegada paguem -sí, jo també, que sóc soci protector- per més coses que abans fèiem de franc -suposo que té molt a veure amb l'evolució (o degeneració) de la nostra societat-. És difícil de resoldre mentre no canviï el món en el que vivim.

    Sort

    ResponElimina
  2. Lluís, en tot cas, no sé perquè als 90's erem tants, malgrat que es donava el mateix tracte o pitjor a la gent que en l'actualitat (des de la tècnica), i avui en dia tan "pocs"... suposo que el fet de ser una colla que en aquells moments creixia i es col·locava al capdavant del món casteller, feia que tothom s'apuntés a l'èxit i l'ascens continuat (fins al 98).
    De fet, mai hem tornat a ser tants com en aquella època tot i haver mantingut el nivell uns quants anys més enllà del 98.

    Penso que si hem de créixer ho hem de fer amb molta gent nova, i no pas amb gent que ha deixat de venir o que ve menys que abans. I que vingui gent nova és una tasca de tots i cadascun dels que a dia d'avui anem regularment a l'assaig. Sobretot els més joves que tenen més fàcil engrescar als col·legues. Aquesta feina la feien fenomenalment els Torreons als 90's, i crec que actualment no hi ha un grup de joves tan cohesionat i integrador com aquell, malauradament. Un jove pot arribar a l'assaig sol i passar-se tot l'assaig sense que ningú el saludi ni li digui res, i així és molt difícil que ningú s'integri. I aquest fet també pot ser una conseqüència més de la realitat social que ens ha tocat viure.

    I els que ja no venen (o no veniu...) doncs teniu tot el dret a fer-ho o no fer-ho, però després no seria gaire correcte començar a criticar del què s'ha fet o s'ha deixat de fer. Crec que qui ve 5 cops l'any ho hauria de fer amb esperit positiu i amb voluntat d'ajudar, sense esperar que se satisfacin les seves il·lusions. Si es fa amb l'expectativa de poder fer els castells més grans, potser s'està enganyant, ja que els grans castells es treballen des del primer dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que als 90 fóssim tants. Vam tenir una punta d'entrada de gent, l'any 94 -després del boom de la torre de nou-, que vam gestionar pèssimament. L'any 96 estàvem força tocats, però després va venir la pastanaga del 3x10fm, l'any 98, que es va anar fonent -tal com era de preveure, d'altra banda-.

      Comets el mateix error que la majoria de caps de colla del passat -amb els que he discutit el tema més d'una vegada (és un tema recurrent)-. Seguiu pensant que la solució passa perquè entri molta gent nova, mentre maltracteu a gent que ho ha donat tot per la Colla, i que ho seguiria donant, si se'ls donés el lloc que mereixen. Aquesta política em recorda la de les empreses que fan grans ofertes als nous clients, mentre crucifiquen als de tota la vida. És un error garrafal. Hi ha d'haver un equilibri entre una cosa i l'altra.

      Ja t'ho vaig dir fa un temps: amb aquesta política es perd coneixement, es perd personalitat i, en definitiva, es perd tremp. D'altra banda em sembla absolutament correcte de criticar la Colla, encara que ja no vingui, igual que critico el Barça, tot i que no en sóc soci. Una altra cosa és que em foteu cas -que ja sé prou que no-.

      Elimina
  3. Lluís, lleginte, em faig creus de com has pogut aguantar 25 anys en aquesta colla... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també. Però és que els castells m'agraden, no hi puc fer més!

      El problema és que ara em sento sense forces per canviar-ho. Això, no obstant, no vol dir que d'aquí a un temps no pugui tornar a intentar-ho. Les circumstàncies varien. Ja veurem.

      La revolució segueix pendent!

      Elimina