"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 5 de juny de 2014

Tiananmen, 25 anys després.

El "rebel desconegut" o l'"home del tanc", fa 25 anys a Tiananmen.

Fa 25 anys que un nombrós grup d'estudiants xinesos van revoltar-se contra les autoritats del país reclamant més llibertat i democràcia, i aquestes no van trigar ni dos dies a reprimir la revolta per la via ràpida, és a dir, fent intervenir als militars i assassinant a un bon grapat dels revoltats (les xifres no són clares encara a dia d'avui, però alguns testimonis i investigadors calculen que al voltant de 1.000 o 1.500), a banda dels detinguts que continuen a la presó després de tants anys.

Des d'aleshores no han tornat a produir-se noves revoltes ciutadanes, ni manifestacions antigovernamentals. Crec que els ciutadans xinesos van quedar prou escarmentats amb els fets de Tiananmen com per arribar a plantejar-se alçar la veu. I de motius segur que no els en falten però.

Fa set anys vaig estar a la Xina de viatge, i a banda de trobar pocs xinesos amb qui poder-me entendre en anglès, em va donar la sensació que cap d'ells s'atrevia a parlar amb franquesa de la situació política del seu país per por a ser assenyalat. Els tentacles del partit únic comunista són massa llargs, i qualsevol pot informar d'una conversa informal i fer-te molt de mal. Per altra banda, donava la sensació que la doctrina del partit comunista s'havia transmès des de l'escola, i el discurs dels estudiants que vaig conèixer semblava ben après per ser repetit. És el que pretenen la gran majoria de les dictadures, instruir bons soldats per la causa, i no una massa crítica que se't pugui girar en contra...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada