"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 6 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 16 - Corn Island. El "temazo" del dimecres. Enrique Iglesias - "Bailando".




Avui sortint de casa pel matí m'he trobat per primera vegada un avió que marxava de l'illa. M'ha impressionat veure'l tan a prop de la gent, tot i que abans de que aterri o s'enlairi un avió els militars tallen les vies d'accés a la pista, malgrat la gent se les salti sense gaire miraments davant la permissivitats dels soldats. Un dia sortint del camp de beisbol, jo mateix vaig comprovar-ho al creuar la pista per una zona on solament hi havia un filat d'aquell militar amb punxes que ho impedia, però que se superava fàcil. El que no vaig superar tant bé, per despiste més que res, va ser el de l'altre costat de la pista, on em vaig entrebancar al quedar-me el peu enganxat i per poc que no m'atropellen al carrer on vaig sortir disparat davant de les rialles dels testimonis.


Avui he estat a una platja estupenda. Potser la més turística de l'illa. La Picnic Center on hi ha un parell o tres d'hotels més cars. Pel preu d'una coca-cola (1 euro i escaig) m'he pogut agenciar una gandula i restar a l'ombra tota l'estona que he estat. De l'hombra a l'aigua i de l'aigua a l'ombra. Ideal. Aquí es veia una mica més de personal, turistes bàsicament, però no devíem arribar a la quarantena...

Pescadors locals portant gènere.

De tornada a casa, abans de dinar, m'he passat per l'embarcador on arriben els pesquers a deixar el producte. M'ha deixat passar un segurata molt enrotllat, ja que en principi no deixaven passar a espectadors. M'ha estranyat tanta seguretat per un simple lloc del peix, però després un altre segurata amb qui he tingut una bona conversa, i que també anava acompanyat d'una escopeta, m'ha explicat que s'havien produït robatoris i tal... En tot cas, he pogut veure descarregar algunes peces de marisc, i uns quants exemplars de llagosta que m'han fet entrar gana.

Llagostes i alguna cosa més...

Avui per la tarda, he tingut la gran sort de poder-me acomiadar de l'illa tal i com vaig fer a l'arribar. Veient un partit de beisbol dels bons. Costa Caribe contra el Matagalpa, que encara es pot classificar per les semifinals de la lliga nacional si guanya almenys dos dels quatre partits que els enfrontaran als locals. M'està agradant això dels beisbol, i sobretot, gaudir de l'espectacle global que es produeix a les grades.

El segurata que m'ha colat a l'embarcador del peix.

La canalla fent les seves primeres passes al món del beisbol...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada