"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 11 d’agost de 2014

Nicaragua - Dia 20 - León - Matagalpa.

Paisatge lleonès, amb església al fons.
Avui he deixat León per anar més al nord central cap a Matagalpa, on l'ambient és molt més fresc i agradable que als llocs on he estat fins ara. El viatget tampoc ha estat senzill, ja que a l'arribar a l'estació de León, he comprovat que la combinació cap a Matagalpa no era tan fàcil, i ja em veia esperant mig dia per agafar un bus directe a les 14:15. Finalment m'han dit que podia agafar un bus que sortia aviat i que em duria en la direcció a Matagalpa, fins a San Isidro, i que allà podria agafar un cap a Matagalpa sense llargues esperes.   

Com tenir bus turístic gastant pocs calers...
En mig d'una carretera, abans d'arribar a San Isidro he vist que baixava un munt de gent, i m'han dit que allà es podia agafar el que anava cap a Matagalpa. He conegut a un noi d'allà, l'Omar, que treballava com a ingenier en un petit municipi de la zona, i hem anat plegats fins a Matagalpa. Un cop arribats m'ha "convidat" a anar a fer un beure a un bar, i com que tampoc tenia res millor que fer he acceptat. Hem mantingut una interessant conversa i, a l'hora de pagar he col·laborat a sufragar els seus tres whiskys i el plat de pollastre i patates... Coi com bevia el nano!

Vista de la catedral de León des del Parque Central.
Ahir a León, abans d'anar a dormir vaig passar-me una estona pel parc central on feien una mena de festival amb música i paradetes de menjars típics i artesania. La pluja ho va deslluir tot una mica, i es va haver de posposar l'hora d'inici. En tot cas, vaig veure un grupet bastant amateur que tocaven música llatina a saco. Ballar, ballar, no ballava ni Deu, més enllà d'un nano que devia tenir algun problema mental, i una dona gran que anava molt posada de rom del dolent.  

Festival musical a León amb música salsera, cumbiera, bachatera...
A Matagalpa, després d'acomiadar-me de l'Omar, he anat a menjar un bon bistec de vaca a un restaurant que m'havien recomanat unes brigadistes que estan a Palacagüina i que han passat el cap de setmana a Matagalpa. La veritat és que no m'ha decebut gens la recomanació. Una carn boníssima i ben feta. Al restaurant m'he assabentat que aquella mateixa tarda es celebrava el partit de desempat entre el Matagalpa i el León de la fase regular de la lliga de beisbol, per la classificació a les semifinals de la lliga. I, "ni curt ni mandrós" m'he anat en taxi cap allà. 

Amb l'Omar de Matagalpa.
Per l'exterior de l'estadi, ja he vist que el partit era un aconteixement especial, pel nombre d'aficionats que intentaven obtenir una entrada. He anat a una finestreta-taquilla on no hi havia a penes gent i que resultava ser la de les entrades més cares (100 cordobas). Un noi m'ha revenut una de les seves perquè segons deia, un col·lega no havia anat... Quan he entrat a l'estadi m'he adonat que la reventa de bitllets havia funcionat força bé perquè allà a dins hi havia el doble de gent que devia poder seure. Aixi que tot i haver pagat una entrada de les cares m'he hagut de quedar de peu esperant que comencés el matx. I el matx no ha començat per causa de la pluja. S'ha suspés fins l'endemà al matí, i se suposa que podrem entrar amb el mateix bitllet...  

A l'estadi dels Indigenas de Matagalpa esperant l'inici que no es va produir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada