"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 16 d’agost de 2014

Nicaragua - Dia 26 - Palacagüina (Canó de Somoto).

El guia al canó de Somoto fent immersions per buscar objectes perduts.
Aquest matí he marxat en bus cap a Somoto, una mica més al nord de Palacagüina i molt a prop de la frontera amb Hondures, per visitar el canó de Somoto, una de les meravelles naturals d'aquest país. Per entrar al parc natural m'han cobrat 50 cordobas, i m'han recomanat-exigit que anés amb un guia per no perdrem ni posar-me per llocs perillosos. I així ho he fet doncs, llogar a un guia per fer la baixada pel riu al canó de Somoto. 

En plena remullada enmig del canó de Somoto.
L'excursió ha durat al voltant de tres hores, i ha estat una ruta travessant camins de pedres grosses, pedretes, sorra, vegetació i aigua, molta aigua. El més semblant al barranquisme nostrat però sense necessitat de cordes ni casc per la calma del riu. També és cert que per aquesta zona fa molt de temps que no plou i el riu no té el mateix cabal que té habitualment per aquestes dates. 

Estampa espectaculat del canó de Somoto.
Tot i que tampoc era excessivament complicat caminar per damunt dels pedrots i pedretes del camí, val a dir que el calçat que duia tampoc era el més indicat per tal aventura, i la xancla se m'ha començat a obrir per la part del davant i el peu a sortir-se de la xancla cada dos per tres. Entre el peu que se sortia i les patinades amb algunes pedres molt polides, ha esta la cosa animada. Finalment, el guia s'ha currat uns lligats amb un tros de cordill que s'ha trobat tirat pel terra, perquè no se m'escapés el peu de la xancla.   

Vista dels voltants del canó de Somoto.
Pel camí hem passat per una zona on es podia saltar des de la roca, i on hi havia diverses possibilitats (metres) de salt. Un al voltant de 20 metres que no m'ha fet gens de gràcia quan m'ha explicat que una alemanya havia caigut malament i l'havien hagut de recollir feta pols. M'ha semblat bé un salt d'uns 7 o 8 metres, però que estava una mica complicat per fer el salt endavant necessari per lo relliscosa que estava la roca. Tan relliscosa que he estat a punt de fotrem un lletot considerable, ja que he relliscat i ja em veia caient a l'aigua (o a la roca) de qualsevol manera. Per sort he pogut aturar-me a temps miraculosament sense anar avall, i he acabat llançant-me des d'uns 6 metres però amb una dificultat molt menor a l'hora de fer l'impuls. Finalment, per arribar al punt d'inici encara hem hagut d'agafar una barqueta on un paio remant ens ha deixat a prop de l'inici. 

Cursa de rucs a Palacagüina amb motiu de les festes patronals.
Arribat a Palacagüina, novament, m'he trobat que feien unes curses de rucs al costat del parc central. Hi havia un bon ambient de gent expectant, però la pluja ha acabat deslluint la festa. Jo he aprofitat per anar a menjar alguna cosa i preparar-me pel concert de música tradicional d'aquest vespre, i el "rodeo" nicaragüenc.

Alguns dels participants a la cursa de rucs.
Finalment, però, la pluja i l'apagada de la llum general a tot el poble, ha impedit que avui se celebrés la festa amb els braus. Quan marxava cap al centre del poble, aprofitant la foscor se m'ha apropat algú jove i ha intentat treure'm el mòbil de la ma, que en aquell moment m'il.luminava el camí, demanant que "no te muevas!"... oi tant que m'he mogut... i ràpid. No l'ha agafat pas i he sortit corrent sense que em seguissin. I m'he anat cap al bar "Tritón" on hi feien un concert de música tradicional amb el grup Raizes.

El grup Raizes en concert al Triton.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada